Les autoritats egípcies han intensificat la repressió de l'expressió religiosa a Internet en els darrers mesos; així ho ha manifestat Amnistía Internacional, i ha demanat a les autoritats que posin en llibertat immediata i incondicional 23 persones en detenció arbitrària només per exercir pacíficament el seu dret a la llibertat de religió o de creences.

En els últims sis mesos, les forces de seguretat han detingut arbitràriament almenys 29 persones —inclosa una dona— d'entre 18 i gairebé 60 anys en sis governacions per haver publicat contingut en línia amb opinions religioses que difereixen de la narrativa religiosa aprovada per l'Estat, o simplement per pertànyer a grups en xarxes socials que debaten sobre l'ateisme i l'agnosticisme i critiquen les creences religioses dominants.

Se les investiga per càrrecs falsos de “menyspreu de les religions” i “sumar-se a un grup establert en contra de la llei” i, si són declarades culpables, s'enfronten a condemnes de fins a cinc anys de presó.

“Publicar opinions religioses a Internet o participar en debats sobre la creença o no creença no és delicte. Així i tot, les autoritats egípcies han intensificat les mesures repressives contra els qui debaten afers religiosos en línia, en incompliment de les obligacions internacionals del país en matèria de drets humans i, en concret, els compromisos formulats per les autoritats en relació amb la llibertat religiosa durant l'Examen Periòdic Universal del país en el Consell de Drets Humans de l'ONU en 2025”, ha manifestat Mahmoud Shalaby, investigador d'Amnistia Internacional sobre Egipte i Líbia.

“Les autoritats egípcies han de deixar de criminalitzar els debats sobre creences religioses, inclosos els que es considera que difereixen de les opinions dominants en la societat, o simplement per reflectir i qüestionar aquestes opinions en alguns casos. Els qui estan en detenció arbitrària només per l'exercici pacífic del seu dret a la llibertat religiosa i de creences han de quedar en llibertat de manera immediata i incondicional”.

Entre mitjans de juliol de 2025 i l'1 de gener de 2026 va haver persones que van ser sotmeses a desaparició forçada durant períodes d'entre quatre i 56 dies després de la seva detenció per agents de seguretat. Almenys quatre d'elles van denunciar durant les sessions de renovació de la seva detenció en espera de judici davant la fiscalia que havien sofert tortura i altres maltractaments després de la detenció, mentre que almenys 11 van ser privades del seu dret a comptar amb assistència lletrada de la seva elecció durant la fase d'interrogatori.

Un home va morir sota custòdia, segons declaracions de companys reclusos davant la fiscalia durant una sessió de renovació de la detenció prèvia al judici a principis de gener de 2026. Amnistia Internacional no ha pogut obtenir informació sobre la causa de la mort. Cinc van quedar en llibertat a principis de desembre de 2025 en espera d'investigació. Les 23 restants estan recloses en espera de judici.

Amnistia Internacional ha parlat amb el familiar d'un detingut, dos advocats de la Iniciativa Egípcia per als Drets Personals, la Comissió de Drets i Llibertats d'Egipte i altres dos advocats que representaven 13 de les persones acusades.

La policia va arrestar la majoria a casa seva i va requisar ordinadors portàtils i telèfons mòbils, inclosos dispositius d'altres membres de la família, sense presentar una ordre ni explicar els motius de la detenció.

Una llista interminable de violacions de drets durant la detenció

Després de les detencions, les forces de seguretat han ocultat la sort i el parador d'aquestes persones, i per tant les estan sotmetent a una desaparició forçada. Les mantenen recloses al marge de la protecció de la llei, en centres desconeguts de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) durant períodes d'entre quatre i 56 dies, amb més risc de patir tortura i altres maltractaments, abans de portar-les davant la Fiscalia Suprema de la Seguretat de l'Estat. Durant la seva desaparició forçada en centres de la NSA, aquestes persones han estat interrogades durant hores per agents sobre les seves creences religioses, fins i tot sobre si eren musulmanes o cristianes i on resaven, mentre tenien els ulls embenats.

Entre els individus detinguts hi havia un home que dirigia un canal de YouTube dedicat a debats crítics sobre idees religioses en els quals, per exemple, es parlava sobre les creences comunes a l'islam i el cristianisme, com l'aparició de senyals abans del Dia del Judici Final. Un altre havia publicat a Internet continguda crítica amb un popular predicador islàmic, i un tercer havia parlat sobre la justícia còsmica. Un altre més havia compartit contingut que satiritzava determinades pràctiques religioses.

Les forces de seguretat van arrestar Sherif Gaber, bloguer i youtuber de 32 anys, a casa seva, al Caire, el 3 de novembre de 2025 i van sotmetre'l a desaparició forçada uns 56 dies abans de presentar-lo davant la fiscalia. Des de 2013, les autoritats han actuat reiteradament contra Gaber per expressar les seves opinions religioses a Internet. Entre 2013 i 2024 va ser condemnat in absentia a un, tres i cinc anys de presó en tres judicis distints per càrrecs de “menyspreu de les religions”. Continua sota custòdia mentre s'investiga.

La Fiscalia Suprema de la Seguretat de l'Estat va obrir investigacions contra les persones detingudes per una diversitat de càrrecs, que incloïen unir-se a un grup establert en contra de la llei, aprofitar la religió per a promoure idees nocives per a la unitat nacional, menysprear les religions, insultar les religions per mitjans públics i difondre notícies falses, i va ordenar la seva reclusió preventiva.

En una de les sessions de renovació de la detenció prèvia al judici, celebrada virtualment a finals de 2025, tres dels acusats van comptar a la fiscalia que agents de la NSA els havien sotmès a descàrregues elèctriques durant la seva desaparició forçada. La fiscalia no va investigar eficaçment i sense demora aquestes denúncies remetent als detinguts a examen forense; es va limitar a dir que serien citats a declarar en sessions presencials en les quals podrien “informar del que volguessin”.

Saeed Abo Mustafa, un dels detinguts que havia participat en debats en línia sobre creences religioses, va explicar a la fiscalia durant la primera sessió de renovació de la seva detenció prèvia al judici que agents de la NSA li havien donat cops amb els genolls i puntades a l'esquena i l'abdomen durant la seva desaparició forçada al juliol de 2025. La fiscalia li va preguntar per què no havia denunciat els abusos en l'interrogatori inicial, i va desestimar la seva denúncia.

“Les autoritats acumulen abús rere abús contra les persones detingudes arbitràriament, presentant càrrecs absurds en contra seva, sotmetent-les a desaparició forçada i desestimant les seves greus denúncies de tortura i altres maltractaments. La fiscalia ha de posar fi a la seva complicitat en els abusos de la NSA en donar la seva conformitat a la detenció arbitrària, i ha de garantir investigacions immediates, exhaustives, independents, imparcials, transparents i efectives de totes les denúncies de tortura i altres maltractaments”, ha dit Mahmoud Shalaby. “Les autoritats egípcies han de posar fi a les restriccions del dret a la llibertat de religió o de creences i deixar de processar a les persones pel que creuen”.

Informació complementària

Les minories religioses, incloses la cristiana copta, la musulmana xiïta i la baha'í, pateixen sistemàticament discriminació en la llei o en la pràctica a Egipte. Membres d'aquestes minories, persones atees i altres que no professen les creences religioses aprovades per l'Estat s'enfronten a amenaces i assetjament, incloses citacions i interrogatoris abusius de la NSA i, en alguns casos, enjudiciament pel càrrec imprecís de “menyspreu de les religions”.

Les autoritats estatals van continuar discriminant les persones cristianes en negar-los una reparació efectiva per la violència sectària i imposar processos de reconciliació tradicionals que les privaven d'indemnització i que, en alguns casos, suposaven el seu desterrament.

Des de març de 2025, almenys 15 membres del culte religiós ahmadita de la Pau i la Llum romanen en detenció arbitrària només per haver exercit de manera pacífica el seu dret a la llibertat de religió. A l'abril de 2025, diversos procediments especials de l'ONU van plantejar al govern egipci els seus motius de preocupació relacionats amb la discriminació de la comunitat baha'í, que incloïa la confiscació de cementiris, la negació de reconeixement legal i documents d'identitat, i l'ssetjament dels seus membres.