Fins a deu aspectes a millorar ha traslladat a Espanya el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides per a garantir el compliment de les seves obligacions contingudes en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP). Moltes d'aquestes recomanacions coincideixen amb les presentades per Amnistia Internacional a aquest mecanisme, així com per altres òrgans de vigilància de tractats de Nacions Unides com el Comitè contra la Tortura (2023) i el Comitè contra les Desaparicions Forçades (2021).
El Comitè de Drets Humans ha fet un important repàs de les millores per a garantir el compliment per part de l'Estat espanyol del PIDCP en qüestions com a racisme, nens i nenes no acompanyats, deportacions i devolucions, violència de gènere, ús excessiu de la força, o dret a la protesta, entre altres. En el termini de tres anys l'Estat espanyol haurà d'informar el Comitè sobre el nivell de compliment de les recomanacions relatives a la no discriminació, als discursos i delictes d'odi i sobre el tracte dispensat als estrangers, inclosos els refugiats i els sol·licitants d'asil. Sobre l'evolució de la resta de les recomanacions haurà de retre comptes en el pròxim examen periòdic que tindrà lloc el 2031. "Amnistia Internacional recorda que des de la societat civil continuarem monitorant l'actuació dels diversos agents i poders de l'Estat, exigint que tant en la llei com en la pràctica, Espanya compleixi amb les seves obligacions amb els drets humans i amb allò que es disposa en els tractats internacionals”, ha assenyalat Daniel Canales, investigador d'Amnistia Internacional Espanya.
“Continuarem monitorant l'actuació dels diversos agents i poders de l'Estat, exigint que tant en la llei com en la pràctica, Espanya compleixi amb les obligacions amb els drets humans i amb el que es disposa en els tractats internacionals”
Deu aspectes a millorar
1. Delictes d'odi. El Comitè de Drets Humans expressa preocupació per l'augment de denúncies i la prevalença dels discursos d'odi, en particular del que anomena odi neofeixista, així com pels delictes d'odi contra el poble gitano, persones jueves, musulmanes, afrodescendents o persones lesbianes, gais, bisexuals i transgènere. Ho hem vist a Torre Pacheco (Múrcia), després de la crida feta per xarxes socials per atacar la població migrant que viu en aquesta localitat. Un exemple de les dades que recull el Ministeri de l'Interior, que assenyala que els delictes d'odi el 2023 van augmentar respecte al 2022 un 13,38% en casos de racisme i/o xenofòbia, i un 13,73% en casos d'orientació sexual/ identitat de gènere. És imprescindible que les autoritats a més d'obrir investigacions per aquesta mena de delictes, intensifiquin la conscienciació sobre el respecte dels drets humans i la tolerància cap a la diversitat, qüestionant i erradicant prejudicis estereotipats.
2. Menors no acompanyats. El Comitè mostra preocupació per la manca d'un protocol uniforme per als procediments de determinació d'edat, així com pel fet que la competència per a iniciar-los segueixi atribuïda al Ministeri Fiscal. Reclama que s'utilitzin mètodes segurs i científics, respectant la sensibilitat del menor, evitant tota afectació a la seva integritat física i considerant el seu desenvolupament físic i psicològic. A més, recomana que els menors no acompanyats comptin sense demora amb un tutor qualificat i amb representació lletrada adequada, i que no siguin allotjats amb adults, com ha denunciat el Defensor del Poble. Amnistia Internacional lamenta a més la manca de corresponsabilitat per part de totes les comunitats autònomes i el govern central per a buscar una solució adequada per a la infància migrant no acompanyada. A les Canàries hi ha ara més de 5.000 menors, molt per sobre de la capacitat de l'illa. Una situació semblant és la que s'està vivint a Ceuta. És imperatiu que el benestar d'aquests nens i nenes deixin d'estar en la baralla política i que es garanteixi que s'adopten decisions respectant el principi de l'interès superior del menor.
3. Perfil racial. El Comitè continua mostrant preocupació pels informes que denuncien la pràctica sistemàtica i generalitzada del perfil racial i ètnic per part de les forces de seguretat, i insta Espanya a prohibir-lo de manera explícita en la legislació i a capacitar la policia per a evitar l'elaboració, voluntària o involuntària, de perfils racials i ètnics. Un problema endèmic que és sistemàticament negat a l'Estat espanyol. Una pràctica que ha demostrat ser ineficaç en la lluita contra la delinqüència i a més retalla la confiança dels grups afectats en les institucions. Un fet que, en definitiva, afecta la salut física i emocional d'aquest col·lectiu, limita les seves llibertats i drets humans, però que també impacta en tota la societat, que veu com una part important de les seves veïnes i veïns són diàriament criminalitzats i estigmatitzats.
4. Deportacions i no devolució. El Comitè assenyala la pràctica de devolucions sumàries i expusions en frontera, declarats il·lícits per una sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia al març de 2025 per no garantir-se ni tan sols l'assistència lletrada, una sentència recorreguda pel Govern espanyol. El Comitè insta també a revisar l'Acord Bilateral amb el Marroc de 2022, que permet la devolució de persones migrants sense procediment administratiu ni ordre judicial per a assegurar un procés just i un tracte digne conforme a les normes internacionals. Lamenta a més l'absència de rendició de comptes en relació amb l'ús excessiu de la força a El Tarajal (2014) i la tragèdia de Melilla (2023). Almenys 37 persones van morir el 24 de juny a Melilla, centenars van resultar ferides i 70 homes segueixen desapareguts sense que hi hagi avenços en la investigació.
5. Violència contra la dona. Tot i reconèixer la importància del marc normatiu per a prevenir i sancionar la violència de gènere, com la Llei orgànica 1/2024, el Comitè assenyala les elevades taxes de feminicidi, la persistència d'estereotips de gènere en sectors clau com el sistema judicial, i les barreres a què s'enfronten les dones en denunciar. Només el 2024, 48 dones van ser assassinades per les seves parelles o exparelles, i 22 fins al 2 de juliol de 2025. Des de 2003, any en què van començar a registrar-se aquest tipus de casos, 1.316 dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles. El Comitè considera a més insuficient la resposta davant de totes les formes de violència, subratllant la necessitat de protegir especialment dones en situació de vulnerabilitat, incloent-hi migrants, dones amb discapacitat, gitanes o privades de llibertat. A més de recomanar la implementació efectiva de la Llei i la protecció de les víctimes, el Comitè destaca la importància de formar jutges, fiscals, advocats i policies per a eliminar estereotips i evitar la doble victimització.
6. Memòria democràtica. Tot i valorar positivament la Llei de Memòria Democràtica, el Comitè lamenta l'absència d'actuacions penals efectives respecte dels crims de dret internacional comesos durant la Guerra Civil i el franquisme, i insta que ni la Llei d'Amnistia de 1977 ni altres obstacles, com la prescripció, impedeixin la seva investigació. En els darrers anys, s'han presentat més de 100 querelles per tortures, desaparició forçada, execucions extrajudicials, robatori de bebès i treball esclau. Més d'una desena d'aquestes querelles han estat interposades des de l'entrada en vigor de la Llei de Memòria Democràtica. Totes s'han inadmès o arxivat. També expressa preocupació per les denominades “lleis de concòrdia” adoptades per algunes comunitats autònomes i demana a l'Estat aprovar amb celeritat el projecte de llei sobre els “bebès robats”.
7. Tortura. El Comitè reitera la necessitat d'ajustar plenament la definició del delicte de tortura en el Codi Penal als estàndards internacionals, i mostra preocupació pel fet que estigui subjecte a prescripció, fet que pot afavorir la impunitat. Assenyala expressament l'absència d'investigacions respecte dels milers de testimons de tortures ocorregudes al País Basc i Navarra entre 1960 i 2014, i insta que els interrogatoris en comissaria siguin enregistrats de manera sistemàtica.
8. Ús excessiu de la força. Persisteix la manca de rendició de comptes per l'ús excessiu de la força, i el Comitè reitera la necessitat que l'actuació policial respecti els principis de necessitat i proporcionalitat, que el personal rebi formació conforme als estàndards internacionals de drets humans, i que totes les denúncies siguin investigades de manera exhaustiva. Mostra especial preocupació per l'escàs avenç en les investigacions sobre les protestes del referèndum català de l'1 d'octubre de 2017.
9. Llibertat d'expressió i de reunió pacífica. El Comitè insta a reformar el Codi Penal i la Llei orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana per evitar un impacte dissuasiu indegut sobre l'exercici dels drets a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica. En particular, recomana despenalitzar els delictes de calúmnies i injúries, revisar el delicte d'enaltiment del terrorisme i garantir que les sancions administratives imposades en virtut de la Llei de Seguretat Ciutadana no restringeixin indegudament l'exercici de drets humans. Des de la seva entrada en vigor i fins a 2023 (úniques dades oficials disponibles fins ara), s'han registrat més de 429.000 sancions per infraccions relacionades amb la seguretat ciutadana, excloent aquelles vinculades a drogues, armes i explosius.
10. Pegasus i infiltracions policials. L'ús de tecnologies de vigilància com Pegasus i Candiru contra defensors de drets humans i altres actors de la societat civil preocupa el Comitè pel seu possible efecte inhibidor sobre els drets a la llibertat d'expressió i reunió pacífica. Lamenta l'absència d'una investigació i la inacció del Fiscal General en els procediments judicials relacionats amb l'ús de Pegasus després de les denúncies de personalitats polítiques, advocats i persones de la societat civil catalana. També expressa preocupació per l'ús de “agents infiltrats” en grups socials al marge del procediment penal, sense garanties jurídiques ni supervisió judicial. Insta que totes les formes de vigilància i ingerència en la vida privada s'ajustin als estàndards internacionals, respectin els principis de legalitat, necessitat i proporcionalitat, comptin amb salvaguardes legals adequades, i que totes les denúncies de vigilància il·legal siguin investigades de manera exhaustiva.