El 20 d'agost, el secretari d'Estat del Vaticà, Tarcisio Bertone, va comentar la política d'Amnistia Internacional sobre drets sexuals i reproductius -inclosos la política sobre aspectes seleccionats de l'avortament- i va dir que l'opinió del Vaticà és que l'avortament no ha de ser una possibilitat a disposició de les víctimes de violació. La política d'Amnistia Internacional sobre drets sexuals i reproductius no promou l'avortament com a dret universal, i l'organització guarda silenci sobre la bondat o maldat de l'avortament. La política reconeix els drets humans de les dones a no sofrir temor, amenaces o coacció en abordar totes les conseqüències de la violació i d'altres greus abusos contra els drets humans. Amnistia Internacional manté la seva política, adoptada l'abril d'aquest any, la finalitat de la qual és recolzar la despenalització de l'avortament per garantir que les dones tenen accés a serveis de salut quan sorgeixen complicacions derivades de l'avortament, i per defensar el dret de les dones a l'avortament -dins dels límits raonables que imposa la gestació- quan la seva vida o la seva salut corren perill. En la seva Reunió del Consell Internacional, feta a Mèxic la setmana passada, els dirigents d'Amnistia Internacional van manifestar el compromís de l'organització de reforçar la seva feina sobre la prevenció dels embarassos no desitjats i altres factors que contribueixen a que les dones recorrin a l'avortament, i va afirmar resoltament la política de l'organització sobre aspectes seleccionats de l'avortament. A la reunió hi van assistir més de 400 representants d'Amnistia Internacional procedents de més de 75 països -de nacionalitat molt diversa, origen ètnic, edat, religió i cultura- que van reafirmar el compromís de l'organització envers els drets humans de les dones. La primera vegada que Amnistia Internacional va considerar la qüestió de si hi havia aspectes de drets humans implicats en la qüestió de l'avortament va ser fa dos anys, com a part del seu treball a la campanya global de l'organització "No més violència contra les dones". La postura d'Amnistia Internacional coincideix amb el dret internacional humanitari i dels drets humans, i s'ha adoptat després d'àmplies consultes amb els seus membres. Amnistia Internacional va explorar activament quins són els aspectes de drets humans relacionats amb l'avortament, i va concloure que: ? en països com Nigèria, després de judicis que no compleixen les normes internacionals de justícia processal, es condemna a mort dones per fer-se practicar un avortament; ? es deté, processa i empresona dones acusades de fer-se practicar avortaments malgrat que les proves recolzen la seva al?legació que han tingut un avortament espontani; ? es nega una intervenció mèdica que podria salvar-los la vida a dones amb embarassos ectòpics (embarassos en els quals l'embrió s'implanta a la trompa de Falopi i no té possibilitats de prosperar, però que quan no són tractats poden fer rebentar la trompa, posant en perill la vida de la dona i, si aquesta sobreviu, la seva fertilitat). A més, Amnistia Internacional va documentar casos de violència sexual en conflictes armats que van tenir conseqüències devastadores per a les dones i les van portar a l'ostracisme. Aquest trauma i aquesta exclusió es van veure agreujats quan la violència sexual (que normalment adopta la forma de violació en grup) va donar lloc a un embaràs no desitjat. Dones i nenes que havien estat violades, fins i tot per membres de la seva família, en situacions que no eren de conflicte es van veure també forçades a portar a terme el seu embaràs. Amnistia Internacional va saber també que, al contrari del que succeeix en qualsevol altra situació, els professionals de la medicina sovint es neguen a tractar dones que sofreixen complicacions derivades d'un avortament. No existeix cap cas anàleg, és a dir, cap cas en el qual es negui l'atenció mèdica perquè es cregui que la persona que la necessita ha comès un delicte. Les persones amb sobredosi de drogues que es consideren il?legals reben tractament, igual com en reben els sospitosos de delictes violents que han sofert ferides d'arma de foc o d'un altre tipus en el transcurs del delicte o els soldats fora de combat en conflictes armats. Tanmateix, a les dones se'ls nega aquest tractament, la qual cosa reflecteix l'excepcionalitat de la qüestió de l'avortament. Amnistia Internacional considera inacceptable que s'empresoni dones per tractar d'aconseguir un avortament o fer-se?l practicar, o que se'ls negui l'accés a serveis d'avortament malgrat que el Comitè de Drets Humans de l'ONU ha manifestat que obligar una dona a portar a terme un embaràs conseqüència de la violència sexual en un conflicte armat és una forma de tortura, i que en situacions sense conflicte aquesta obligació constitueix tracte cruel, inhumà i degradant. Amnistia Internacional considera inacceptable la mort evitable de 70.000 dones a l'any, i també la negació de serveis mèdics en una sèrie de circumstàncies, des dels embarassos ectòpics fins a les complicacions derivades d'avortaments poc segurs. Es tracta d'una violació del dret a la vida, a la salut, a no sofrir tortura ni tracte o pena cruel, inhumà o degradant, i a no sofrir discriminació. En resposta a la postura del secretari d'Estat del Vaticà, Amnistia Internacional assenyala el dret del Vaticà a expressar les seves opinions sobre l'avortament i reconeix que hi ha qüestions de drets humans sobre les quals ambdós mantenen una opinió comuna com el treball contra la pena de mort, l'alliberament de presos de consciència i l'abolició de la tortura. Amnistia Internacional defensa enèrgicament i respecta el dret de les persones a exercir la seva llibertat d'expressió i d'associació. La decisió individual, de les persones de qualsevol creença, d'estar a favor o en contra de la política d'Amnistia Internacional sobre els drets sexuals i reproductius, que inclou aspectes seleccionats de l'avortament, depèn de cada persona i ha de ser respectada. (21/08/2007)