Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Cuba: Un any després d'excarceracions selectives, exigim llibertat immediata per a les persones preses per motius polítics

Després d'un any d'un procés opac d'excarceració selectiva a Cuba, Amnistia Internacional ha declarat:

“Les autoritats cubanes tenen l'obligació de garantir la llibertat plena i incondicional de totes les persones preses de consciència. Sayli Navarro Álvarez, Félix Navarro, Loreto Hernández García, Donaida Pérez Paseiro, Roberto Pérez Fonseca, Maykel Castillo Pérez (Maykel “Osorbo”), i Luis Manuel Otero Alcántara, no han de passar ni un dia més a la presó. També han de posar fi a les detencions per motius polítics d'una vegada per sempre” va assenyalar Ana Piquer, directora regional d'Amnistia Internacional per a les Amèriques.

El procés d'excarceracions anunciat per les autoritats cubanes el 14 de gener de 2025, va estar marcat per opacitat, manca d'informació pública, absència de criteris clars i ús de condicions arbitràries, així com per l'impacte psicològic devastador en les famílies. A més, aquest procés no ha inclòs el reconeixement estatal dels abusos comeses en les detencions i les condemnes, i la inexistència de garanties de no repetició.

“Algunes persones excarcerades el 2025 van ser forçades a l'exili i altres van tornar a presó, posant en evidència la persistència de pràctiques autoritàries arrelades i l'absència de garanties per a exercir drets humans dins del país sense por de represàlies.”

“Encara que aquest procés va alliberar almenys 211 persones per motius polítics, les excarceracions selectives o condicionades no substitueixen l'obligació de les autoritats de cessar la criminalització de la llibertat d'expressió ni de garantir un judici just.”

“Cuba ha d'alliberar, sense condicions, als qui mai haurien d'haver estat a la presó. El president Díaz-Canel ha de prendre una decisió inequívoca: posar fi a l'ús del sistema penal per a silenciar la crítica i castigar l'activisme. És hora de posar fi a la repressió contra els qui exerceixen pacíficament els seus drets a la llibertat d'expressió, associació i reunió pacífica.” ha conclòs Ana Piquer.