Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

COP29: Governants mundials han de comprometre's a un finançament climàtic just i a l'eliminació gradual completa dels combustibles fòssils

© David Cliff/SOPA Images/LightRocket via Getty Images
  • Espanya ha de marcar com a objectiu la reducció del 55% d'emissions d'efecte d'hivernacle de cara a 2030, davant del 32% establert en el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima i eliminar totes les subvencions als combustibles fòssils, entre altres recomanacions

Els i les governants mundials presents a la COP29 han d'escoltar les demandes de justícia climàtica posant els drets humans en el nucli de tota la presa de decisions, i han de comprometre's a augmentar substancialment el finançament climàtic basat en les necessitats i a eliminar gradualment de manera completa, ràpida, justa i finançada els combustibles fòssils en tots els sectors. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional la vigília de la cimera de l'ONU sobre el clima que se celebrarà a l'Azerbaidjan.

La crisi climàtica global constitueix l'amenaça única més greu a la humanitat. En l'informe anual sobre la Bretxa d'Emissions del Programa per al Medi Ambient de Nacions Unides s'afirma que, si no hi ha  canvis significatius, el món s'encamina a un escalfament catastròfic de 2,6 a 3,1 °C aquest segle. Si no emprenem avui accions agosarades, enèrgiques i col·lectives, el món de demà serà cada vegada més inhabitable. Des de les sequeres fins als incendis forestals, passant per les inundacions i les tempestes sobrecarregades, aquests devastadors desastres antinaturals s'han convertit massa sovint en una característica regular de la vida de persones de tot el món. Aquests fenòmens augmentaran inevitablement en magnitud, abast i intensitat, posant fi a moltes més vides, destruint mitjans de manteniment i alimentant nivells sense precedents de fam i migració forçada. No és massa tard per a evitar un col·lapse climàtic total, però no podem perdre ni un minut més”, ha manifestat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

“Els Estats han de basar-se en la decisió de la COP28 i comprometre's a una eliminació gradual completa, ràpida, justa i finançada dels combustibles fòssils. Això requerirà l'acord sobre un objectiu de finançament climàtic moltíssim més alta per a ajudar a finançar transicions justes a economies sense emissions de carboni en els Estats d'ingressos més baixos: almenys un bilió de dòlars nord-americans a l'any. L'actual falta de progressos cap a un acord sobre aquest tema resulta escandalosa. Un bilió de dòlars pot semblar molt, però els costos econòmics i de drets humans de mantenir la situació tal com està són incalculables. El destí de la humanitat depèn d'això.”

“Els països d'ingressos elevats que comparteixen la principal responsabilitat de la crisi climàtica han de negociar de bona fe per a aconseguir un objectiu ambiciós i adequat i complir els seus compromisos. També han d'augmentar substancialment tant el finançament per a l'adaptació al considerable mal climàtic que ja és aquí i que empitjorarà ràpidament, com la seva aportació al Fons de Resposta davant Pèrdues i Danys per a ajudar a les poblacions més afectades pels efectes de l'escalfament global.”

L'Azerbaidjan serà l'Estat amfitrió de la 29a Conferència de les Parts (COP29) en la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), que se celebrarà a Bakú de l'11 al 22 de novembre. Més de 190 Estats Parts en el tractat debatran qüestions com el nou objectiu global de finançament climàtic, els objectius per a posar fi a l'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle (especialment mitjançant l'eliminació gradual dels combustibles fòssils), la transició justa a economies sense emissions de carboni, i com donar suport a les mesures per a reduir el canvi climàtic i abordar les inevitables pèrdues i danys en els Estats d'ingressos més baixos que suporten la càrrega del mal climàtic malgrat ser els que menys han contribuït a crear-lo.

Amnistia Internacional tindrà una delegació en la COP29 des del 9 fins al 24 de novembre, que estarà disponible per a entrevistes sobre la necessitat de centrar en els drets humans les decisions sobre accions climàtiques, i sobre els constants atacs del govern azerbaidjanès a la societat civil.

“Tenint en compte les inadequades salvaguardes en matèria de drets humans en l'acord amb el país amfitrió, els Estats també han de prendre mesures per a protegir la llibertat d'expressió i de manifestació pacífica per a tots els participants en la COP29 i per a limitar la perniciosa influència dels grups de pressió dels combustibles fòssils, que seran omnipresents en la COP. l'Azerbaidjan compta amb un terrible historial pel que fa al respecte a la llibertat d'expressió i la dissidència. Per tant, és importantíssim que aquests drets estiguin protegits en l'espai oficial de l'ONU. Tant la secretaria de la CMNUCC com els Estats Parts han de fer molt més del que van fer a Unió dels Emirats Àrabs o a Egipte per a garantir la seguretat, la integritat i els drets de totes les persones”, ha manifestat Agnès Callamard.

A l'octubre de 2024, Amnistia Internacional va publicar un document de treball d'incidència amb recomanacions per als Estats Parts en la CMNUCC i en l'Acord de París. D'acord amb el moviment global per la justícia climàtica, l'organització està subratllant la urgent necessitat que es produeixi un augment substancial del finançament climàtic públic que sigui accessible per als països i comunitats que el necessiten.

Amnistia Internacional insta les delegacions de la COP29 i a la secretaria de la CMNUCC a implementar aquestes recomanacions, que inclouen:

  • situar els drets humans en el centre de totes les decisions sobre acció climàtica per a garantir una transició ràpida, equitativa i justa cap a economies sense emissions de carboni i protegir el dret de totes les persones, sense discriminació, a la vida, la salut, l'alimentació, l'aigua, el sanejament, l'habitatge, un treball decent i un entorn net, saludable i sostenible, que són fonamentals per a aconseguir justícia climàtica;
  • augmentar substancialment el finançament climàtic —en particular pel que fa a l'adaptació i les pèrdues i danys—, en forma de subvencions, no de préstecs; els principals responsables de les emissions han de ser els que més contribueixin;
  • comprometre's a abandonar gradualment de manera completa, ràpida, justa i finançada els combustibles fòssils en tots els sectors, sense recórrer a tecnologies arriscades i no provades ni a compensacions que no condueixin a una reducció real de les emissions;
  • presentar noves contribucions determinades a nivell nacional respectuoses amb els drets humans que mantinguin l'escalfament global per sota dels 1,5 °C respecte als nivells preindustrials, i en les quals els països d'ingressos elevats amb més responsabilitat històrica en l'emissió de carboni, altres grans emissors membres del G20 i els països productors de combustibles fòssils amb ingressos elevats siguin els que vagin més lluny i més ràpid;
  • protegir el dret a la llibertat d'expressió, associació i reunió pacífica de totes les persones que participen en la COP29, que se celebra a l'Azerbaidjan, un país on aquestes llibertats estan severament restringides, i adoptar una política ferma sobre conflicte d'interessos per a limitar la influència del sector dels combustibles fòssils.

Peticions específiques per a Espanya

En el context de la COP29, Amnistia Internacional demana al govern espanyol que posi en marxa les següents mesures:

  •  Reduir el 55% d'emissions d'efecte d'hivernacle de cara a 2030, davant del 32% establert en el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima.
  •  Eliminar les subvencions directes i indirectes als combustibles fòssils.
  •  Investigar i invertir en mesures que contribueixin a reduir les temperatures en zones vulnerables a la calor extrema, inclòs l'augment de la coberta vegetal i la restauració de boscos i ecosistemes degradats.