Davant la ràpida expansió de les hostilitats regionals a tot el Pròxim Orient després dels atacs conjunts que els Estats Units i Israel han dut a terme contra l'Iran i la posterior onada d'atacs iranians de represàlia a tota la regió, Amnistia Internacional fa una crida urgent a totes les parts perquè protegeixin la població civil i respectin el dret internacional humanitari, en particular posant fi als atacs il·lícits, com els atacs deliberats, indiscriminats o desproporcionats contra població civil i infraestructura civil.
Les operacions militars s'han estès per tota la regió i ja involucren més de 10 països. Han provocat una pèrdua significativa de vides civils i la destrucció d'infraestructures civils. En resposta als atacs d'Hezbollah, en les últimes 24 hores Israel ha intensificat els seus atacs contra el Líban. Els Estats Units han afirmat que “el pitjor està per venir”. L'Iran ha advertit d'una intensificació més gran de les hostilitats i la inseguretat a tota la regió després de l'homicidi del seu líder suprem i comandant en cap, Ali Khamenei.
“La població civil no hauria de pagar el preu dels actes il·legals i temeraris de les parts en el conflicte, soscavant els principis d'humanitat i distinció sobre els quals se sustenta el dret internacional humanitari i amenaçant els mateixos fonaments de la pau i la seguretat internacionals. Som davant d'una situació de màxima gravetat. La població civil de la regió ja ha suportat successius cicles de conflicte i violacions de drets humans i crims de dret internacional a escala massiva. La seva protecció hauria de ser ara la màxima prioritat. En canvi, s'enfronta a més repressió i homicidis absurds”, ha declarat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.
“Les parts en conflicte han d'abstenir-se immediatament i posar fi als atacs il·lícits, ja es tracti d'atacs directes contra la població civil, atacs indiscriminats o desproporcionats, o de l'ús d'armes explosives amb efectes en una àmplia superfície en zones densament poblades. Han de prendre totes precaucions possibles per a evitar causar danys a la població civil.”
“A mesura que augmenta l'amenaça d'un conflicte internacional prolongat, és més urgent que mai complir el dret internacional dels drets humans i el dret internacional humanitari. El seu incompliment elevarà el cost humà, ja devastador, i empenyerà la regió encara més cap a una altra catàstrofe humanitària i de drets humans.”
Els atacs a l'Iran i la seva resposta
El 3 de març, la Mitja Lluna Roja iraniana va informar de la mort de 787 persones al país des de l'inici dels atacs. Segons les autoritats iranianes, 165 persones, entre les quals 150 escolars, van morir després de ser impactada una escola a la ciutat meridional de Minab, a la província de Hormozgan. L'ONU ha qualificat el bombardeig del centre escolar de “violació greu del dret humanitari”, i la UNESCO ha advertit que els atacs contra institucions educatives posen en perill a alumnat i professorat i soscaven les proteccions garantides pel dret internacional humanitari. L'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans ha demanat una investigació immediata, imparcial i exhaustiva sobre el “horrible” incident.
Amnistia Internacional ha verificat sis vídeos del moment posterior a l'atac que va impactar l'escola en els quals s'observa fum negre sortint de l'edifici parcialment esfondrat mentre equips de rescat i excavadores busquen víctimes entre la runa. En imatges captades des de l'entrada de l'escola es veuen els murs que delimiten el recinte escolar i l'edifici, amb fum visible al fons procedent d'un complex pròxim de la Guàrdia Revolucionària Islàmica.
Segons el president del Consell Mèdic de l'Iran, 10 centres mèdics han resultat danyats pels atacs d'Israel i els Estats Units. A l'Iran, els hospitals ja havien estat objecte de batudes militaritzades per part de les forces de seguretat iranianes, que van cometre violacions generalitzades de drets humans contra manifestants ferits i personal sanitari durant i després de les massacres de les protestes de gener de 2026.
El 28 de febrer, les autoritats iranianes van tancar l'accés a internet de nou, impedint que milions de persones accedissin a informació essencial sobre les hostilitats armades i es comuniquessin amb els seus éssers estimats dins i fora del país, a més de restringir el flux d'informació sobre violacions del dret internacional humanitari i del dret internacional dels drets humans.
El conflicte armat ha agreujat els motius de preocupació pel destí i la seguretat de la població penitenciària a tot l'Iran, que inclou milers de persones manifestants i dissidents detingudes en relació amb les revoltes de gener de 2026. Aquests motius de preocupació deriven d'informes d'explosions pròximes a presons i altres centres de reclusió proporcionats per defensors i defensores dels drets humans, així com de l'anterior atac d'Israel contra la presó d'Evin, a Teheran, durant la guerra dels 12 dies.
Els defensors i defensores dels drets humans també expressen la seva preocupació davant del fet que, amb freqüència, les autoritats iranianes han utilitzat els conflictes armats com a pretext per a sotmetre els dissidents a formes intensificades de tortura i altres maltractaments, així com d'execucions sumàries, arbitràries o extrajudicials. Amnistia Internacional insta les autoritats iranianes a posar en llibertat immediatament totes les persones detingudes arbitràriament i a adoptar mesures eficaces per a garantir la seguretat de totes les altres persones privades de llibertat, inclosa la seva excarceració temporal per motius humanitaris. La preocupació pels drets humans a l'Iran es veu agreujada per l'historial ben documentat de reiterats crims de dret internacional i altres violacions greus de drets humans comesos per les autoritats iranianes, també durant les successives onades de repressió per a sufocar la dissidència. El 8 i 9 de gener, les autoritats iranianes van dur a terme massacres sense precedents de milers de manifestants i vianants durant un seguit de protestes contra el sistema que exigien la fi de la República Islàmica.
Les autoritats iranianes van respondre als atacs estatunidencs i israelians perpetrant atacs amb míssils i vehicles aeris no tripulats a Israel i tota la regió del Golf, inclosos Unió dels Emirats Àrabs, Qatar, Bahrain, Kuwait, Oman i l'Aràbia Saudita.
Segons informes de premsa i declaracions governamentals, alguns dels atacs, inclosos els causats per la caiguda de restes de míssils o drons interceptats, han provocat morts i lesions o danys a infraestructures civils. Segons les autoritats d'Abu Dhabi, un dron iranià que tenia com a objectiu l'Aeroport Internacional Zayed (AUH) va ser interceptat, la qual cosa va provocar la caiguda de restes que van causar la mort d'una persona i ferides a set més. El 2 de març, tant les autoritats de Qatar com les de l'Aràbia Saudita van afirmar que les seves instal·lacions petrolieres havien estat objecte d'atacs iranians, i el Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf va condemnar en un comunicat els “atacs indiscriminats i temeraris amb míssils i drons”.
Segons els mitjans de comunicació i els serveis de rescat, a Israel han mort almenys 10 persones i desenes han resultat ferides a conseqüència dels atacs iranians. A Beit Shemesh es compten nou persones mortes i més de 20 ferides després de l'impacte d'un míssil balístic iranià, i a l'àrea de Tel Aviv, una dona morta a causa de la caiguda de metralla. Els atacs iranians també van danyar almenys 40 edificis a Tel Aviv, segons les autoritats locals.
Israel ha endurit les severes restriccions a la llibertat de circulació a tot el Territori Palestí Ocupat, bloquejant de facto els desplaçaments entre pobles i ciutats de la Cisjordània ocupada, inclosa Jerusalem Oriental. Les autoritats també han tancat tots els passos fronterers exteriors d'entrada i sortida del Territori Palestí Ocupat, inclosos els de Kerem Shalom/Karem Abu Salem i Rafah, la qual cosa ha impedit l'ingrés d'ajuda per a la supervivència i, en la pràctica, ha posat tota la Franja de Gaza sota setge. El pas de Kerem Shalom/Karem Abu Salem va ser reobert el 3 de març. Aquestes mesures arbitràries agreugen considerablement el sofriment del poble palestí que viu sota l'ocupació il·legal i el sistema d'apartheid d'Israel, i aprofundeixen encara més la complexa crisi humanitària que afecta Gaza, la població de la qual continua vivint el genocidi en curs perpetrat per Israel.
A l'Iraq, una facció (Saraya Awliya Al Dam) dels grups milicians afins a l'Iran, l'autodenominada Resistència Islàmica, ha reivindicat l'autoria de múltiples atacs amb drons contra Erbil, a la Regió del Kurdistan Iraquià, i posteriorment a la capital, Bagdad, dirigits principalment contra instal·lacions militars estatunidenques. Segons grups d'oposició kurd-iranianes, els atacs amb drons han tingut com a objectiu les seves posicions a la Regió del Kurdistan Iraquià després d'advertiments del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica.
Escalada entre Hezbollah i Israel al Líban
Després dels atacs amb coets llançats contra el nord d'Israel per Hezbollah en represàlia per la mort de Khamenei, segons el grup, les forces armades israelianes van intensificar significativament els seus atacs contra el Líban, inclosos els suburbis de Beirut, durant la nit del 2 de març. Segons les autoritats libaneses, el 3 de març els atacs aeris israelians al Líban havien causat almenys 40 morts i 246 ferits. Abans de la recent escalada de les hostilitats i des de l'acord d'alto el foc de novembre de 2024, Israel havia dut a terme atacs gairebé diaris en el sud del Líban que han causat la mort de més de 380 persones, entre les quals 127 civils.
Un nou “advertiment d'evacuació” massiva emesa per les autoritats israelianes després de la mitjanit del 2 de març ha tornat a desplaçar centenars de milers de civils a tot el Líban. L'advertiment, imprecís i general, abraçava més de 50 poblacions del sud i l'est del país i va provocar el pànic entre la població, embussos a les carreteres i, per a molts, una nova onada de desplaçament. A primera hora del 3 de març es van emetre nous advertiments d'evacuació massiva que ordenaven a la població de noves desenes de llogarets del sud del Líban abandonar casa seva i ampliaven l'àrea sota amenaça.
El 2 de març, les forces armades israelianes van anunciar que atacarien infraestructures d'una organització econòmica afiliada a Hezbollah amb presència en múltiples ubicacions de tot el Líban. Després ho van fer. Israel ja havia atacat sucursals de l'entitat econòmica afiliada a Hezbollah l'octubre de 2024, fets que Amnistia Internacional va qualificar de probable violació del dret internacional humanitari i va demanar que s'investiguessin com a crim de guerra.
El dret internacional humanitari prohibeix estrictament els atacs directes contra la població civil i béns de caràcter civil, així com els atacs indiscriminats que no distingeixen entre persones i béns de caràcter civil, d'una banda, i combatents i objectius militars, per un altre, així com els atacs desproporcionats. Els atacs aeris que afecten escoles, instal·lacions mèdiques o edificis residencials, així com el llançament de míssils balístics i altres armes explosives amb efectes en una àmplia superfície en zones densament poblades, susciten greus motius de preocupació per possibles violacions del dret internacional humanitari.
Amnistia Internacional segueix de prop la situació i demana a totes les parts que respectin el dret internacional humanitari. En els casos de mort o lesions de civils i de danys a infraestructures civils, les parts han d'iniciar investigacions immediates i sotmetre a rendició de comptes als responsables de violacions del dret internacional.
“L'escalada de la crisi al Pròxim Orient planteja una greu amenaça per al multilateralisme i per a la integritat de l'ordre jurídic internacional. Els actes il·legals comesos per les parts en el conflicte, en particular per països influents, no només posen en perill a la població civil en múltiples països, sinó que també acceleren l'erosió de les normes globals que són essencials per a la protecció dels drets humans i per a la pau i la seguretat internacionals”, ha afirmat Agnès Callamard.
“És fonamental que totes les parts adoptin mesures urgents per a protegir la població civil i les infraestructures civils, inclosos aeroports, hospitals, habitatges, escoles i presons. Alhora, han de garantir un accés humanitari segur i sense restriccions a totes les zones afectades i permetre l'observació internacional independent.”
“Fem una crida a la comunitat internacional perquè intensifiqui els esforços diplomàtics amb la finalitat d'evitar una escalada militar més gran, prevenir danys addicionals a la població civil i aturar nous crims de dret internacional contra poblacions que ja han suportat decennis de repressió. De conformitat amb el dret internacional, els Estats han d'exercir la màxima contenció, abstenir-se de tota conducta que pugui originar noves violacions del dret internacional i recordar que tenen l'obligació inequívoca de no ajudar ni assistir la comissió de fets internacionalment il·lícits, així com el deure de cooperar per a posar-los fi.”