Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Brasil: els desallotjaments forçosos no han d'entelar els Jocs Olímpics de Rio

Les construccions pels Jocs Olímpics afectaren dotzenes de favelas a tot Rio de Janeiro
Les construccions pels Jocs Olímpics afectaran dotzenes de faveles a tot Rio de Janeiro. © Kita Pedroza/Viva Favela

Els organitzadors dels Jocs Olímpics han de demanar a les autoritats brasileres que aturin el desallotjament forçós de centenars de famílies a tot Rio de Janeiro
enmig dels preparatius per als Jocs Olímpics d'Estiu del 2016; segons afirmen grups de residents, activistes locals del dret a l'habitatge, Amnistia Internacional i WITNESS en una carta conjunta al Comitè Olímpic Internacional (COI).

Les organitzacions assenyalen que a desenes de zones humils de la ciutat, els residents han perdut o corren perill de perdre els seus habitatges a causa de les obres d'infraestructura engegades per les autoritats amb motiu de l'esdeveniment esportiu internacional.

Obligar les famílies a abandonar les seves llars sense avís adequat, sense prèvia consulta amb els afectats i sense proposta d'allotjament alternatiu o provisió de recursos legals suposa una burla dels valors que representen les pròpies Olimpíades i vulnera les lleis i compromisos internacionals de Brasil en matèria de drets humans” han afirmat les organitzacions.

Els organitzadors dels Jocs Olímpics han d'exercir la seva influència per posar fi a aquesta pràctica abans que sigui massa tard. El COI no ha de ser còmplice en abusos contra els drets humans perpetrats en el seu nom, i ha de condemnar públicament i inequívocament tots els desallotjaments forçosos duts a terme a Rio de Janeiro”.

Les faveles i els assentaments informals que envolten la ciutat ja es van veure afectats l'any passat, i estan exposats a patirr en el futur més desallotjaments previstos per les autoritats.

Ja s'han comès greus violacions de drets humans a causa d'importants obres d'infraestructura, com la construcció de tres autopistes de transport ràpid en autobusos (la TransOeste, la TransCarioca i la TransOlímpica), les obres entorn de l'Estadi de Maracanã i la modernització de la zona portuària. Segons avancen aquestes obres, diverses comunitats -entre les quals Vila Autodromo i Arroio Pavuna- s'enfronten a un desallotjament imminent.

Encara que les autoritats de Riu asseguren que no s'han dut a terme desallotjaments forçosos i que s'està indemnitzant degudament totes les famílies abans que perdin les seves cases, la investigació independent d'ONG locals, el Departament d'Assistència Jurídica de Rio de Janeiro i organitzacions internacionals com Amnistia Internacional i WITNESS demostra el contrari.

En els casos més greus, les autoritats s'han presentat en una comunitat sense previ avís i han començat a demolir habitatges i negocis.

El 22 d'octubre de 2010 van arribar buldòzers a la comunitat de Restinga i van començar a demolir habitatges i petites botigues que portaven obertes més de 20 anys.

Edilson, resident de Restinga, va descriure així l'operació: “A les 10 del matí hi havia màquines, agents de policia i forces antidisturbis amb armament pesat, i van començar a desallotjar les cases. Si algú es negava a marxar-se, començaven a derrocar la seva porta amb el buldòzer. Els agents obstaculitzen la teva casa, et treien per força i després la demolien.”

Moltes persones que vivien i treballaven a Restinga han perdut la seva ocupació i la seva font d'ingressos, i els nens de la comunitat no han pogut traslladar-se a altres escoles, per la qual cosa porten mesos d'endarreriment educatiu. Els exresidents de la comunitat no han rebut una indemnització adequada ni allotjament alternatiu apropiat, en contravenció de les normes internacionals de drets humans.

Aquest patró d'abusos es va reproduir en altres comunitats l'any passat: les autoritats solen pressionar sense descans als residents durant mesos perquè acceptin condicions infralegals en lloc de respectar les seves garanties jurídiques i administratives abans que tinguin lloc els desallotjaments. La fustigació s'empra aparentment com a tàctica de coacció perquè les famílies acceptin el seu nou assentament en zones gairebé sempre remotes, lluny de la seva comunitat i de les seves ocupacions i escoles.

La situació s'ha agreujat tant aquest any que la relatora especial sobre un habitatge adequat, Raquel Rolnik, va intervenir per exigir al govern brasiler que “detingui els desallotjaments previstos fins que estiguin garantits el diàleg i la negociació.”

Reconeixem que les autoritats de Rio de Janeiro tenen necessitat de crear infraestructura adequada per garantir l'èxit i la seguretat de la Copa Mundial de Futbol de 2014 i les Olimpíades de 2016” afirmen les organitzacions. Però ha de fer-ho amb un esperit de consulta i col·laboració amb les comunitats afectades, perquè la protecció dels seus drets estigui garantida en el procés.”