A Catalunya, diverses entitats com el Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP), Medicus Mundi Mediterrània, Metges de Catalunya, Rebel·lió Atenció Primària, Marea Blanca i Amnistia Internacional Catalunya (AIC) han posat en marxa la campanya 25% Atenció Primària JA per demanar als partits polítics i al Govern de Catalunya que en els pròxims pressupostos 2023 es destini com a mínim un 25% del pressupost de sanitat a l’atenció primària. També es demana més transparència ja que actualment no es coneixen quines partides i serveis s’inclouen en els 1.884 milions d’euros pressupostats a Catalunya per a l’Atenció Primària.

L'Atenció Primària porta protagonitzant declaracions de les autoritats des que es va iniciar la pandèmia però, dos anys després, els pressupostos que gestionen les Comunitats Autònomes destinats a l'Atenció Primària es queden molt lluny del 25% del pressupost total de sanitat, tal com recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per tenir uns serveis d'Atenció Primària sòlids que garanteixin el dret a la salut de la població.

Als pressupostos de 2022, el creixement mitjà del pes econòmic que suposa la inversió en Atenció Primària respecte del total destinat a Sanitat, de les Comunitats Autònomes sobre les quals existeix informació pública, representa un 14,7%. Per aconseguir el percentatge del 25% que recomana l'OMS, és urgent i necessari que les Comunitats incrementin en gran mesura la partida destinada a aquest nivell assistencial durant molts anys i de manera sostinguda en el temps, cosa que ara no està passant.

És cert que el creixement mitjà de la inversió en Atenció Primària, entre les Comunitats Autònomes sobre les quals hi ha informació desglossada, creix un 8,47% als pressupostos de 2022 pel que fa als pressupostos de 2021, però aquesta xifra és pràcticament similar a l'increment de la despesa sanitària en Atenció Primària entre 2019 i 2020. Si bé és positiu aquest lleuger augment, Amnistia Internacional considera que no correspon a una aposta decidida per reforçar l'Atenció Primària. Aquesta quantitat amb prou feines té impacte en termes de recuperació de la inversió en el nivell assistencial més marginat econòmicament del Sistema Nacional de Salut, encara que hi ha exemples positius com Catalunya o La Rioja, que lideren el rànquing d'inversió.

Rànquing d'inversió en Atenció Primària

De les Comunitats Autònomes sobre les quals hi ha informació, les que incrementen la seva inversió en Atenció Primària en més d'un 10% respecte a 2021 són quatre: La Rioja 22,52%, Catalunya 16,83%, Múrcia 13,04% i Illes Balears 11,85% .

Cinc incrementen el pressupost en menys del 10%: Madrid 8,83%, Cantàbria 7,33%, Extremadura 6,24%, Illes Canàries 4,45% i Navarra 1,99%.

I només una desinverteix, Galícia, que pressuposta un 1,90% menys.

D'altra banda, existeixen problemes de transparència i accessibilitat a la informació sobre les dades d'inversió en Atenció Primària en sis Comunitats: Andalusia, Aragó, Castella La-Manxa, Comunitat Valenciana, País Basc i Principat d'Astúries. Encara que el President d'Astúries va comparèixer al Parlament autonòmic i va oferir dades recentment, aquestes dades no es troben en la informació pressupostària que ofereix la comunitat en el moment del tancament d'aquest estudi. En la informació pressupostària accessible en els llocs web institucionals d'aquestes Comunitats no és possible identificar els crèdits assignats a Atenció Primària. Amnistia Internacional els ha sol·licitat la informació i, malgrat haver contestat no han inclòs el desglossament suficient per identificar la suma concreta de la inversió prevista per a l'Atenció Primària d'enguany.

Personal esgotat i desbordat en l'Atenció Primària

Dos anys després dels aplaudiments i els homenatges que la població dedicava al personal sanitari des de les balconades de tot el país durant la pandèmia, el personal d'Atenció Primària està esgotat i desbordat.

El Defensor del Poble va destacar en el seu darrer informe anual que “s'ha produït en diversos moments de l’any el desbordament dels serveis sanitaris, en l'Atenció Primària, o en els serveis d'urgències i emergències, amb les conseqüents dificultats per continuar oferint una atenció ordinària als pacients”.

En sis Comunitats no existeixen dades sobre el pressupost de despesa en personal en atenció primària i en les que hi ha informació, el creixement mitjà és d'un 9,10% pel que fa a aquesta partida el 2021.

En relació amb aquestes dades, torna a ser una bona notícia l'increment al pressupost, però segueix sent una quantitat marginal. Cal tenir també en compte que aquestes xifres no ofereixen informació sobre la qualitat de l'ocupació i de contractació, qüestió essencial ja que el sector sanitari concentra un alt grau de temporalitat, fet que també té un impacte la qualitat de l'assistència sanitària i el dret a la salut dels pacients.

Rànquing d'inversió en personal d'Atenció Primària

Només quatre Comunitats Autònomes han incrementat el pressupost en més del 10%: La Rioja (19,97%) i Catalunya (19,93%). Després apareixen Múrcia 11,47% i Madrid 10,08%. Només les dues primeres s'apropen al 20%.

Entre les Comunitats que incrementen entre el 5 i el 10% del pressupost n’apareixen dues: Illes Balears 9,99% i Cantàbria 5,91%.

Amb menys del 5% d'augment de pressupost en segueixen quatre: Canàries 4,40%, Extremadura 4,31%, Navarra 4,60% i Galícia 1,02%.

La Sanitat pública segueix al límit

Després de dos anys de pandèmia que ha sotmès al sistema públic de salut a un estrès sense precedents, el creixement per al conjunt de les Comunitats Autònomes en relació a la inversió total en sanitat és només d'un 4,5% respecte al 2021, fet que suposa menys de la meitat del que va créixer la despesa sanitària entre el 2019 i 2020 (10,8%).

Les Comunitats Autònomes no estan complint amb la seva obligació d'aconseguir progressivament la plena realització del dret a la salut. Independentment de la disponibilitat de recursos, les autoritats sanitàries tenen l'obligació immediata d'adoptar les mesures adequades per garantir una millora contínua i sostinguda del gaudi del dret a la salut al llarg del temps. Entre altres mesures, aquesta obligació es compleix incrementant progressivament la inversió de recursos en els sistemes de salut. Perquè les Comunitats Autònomes compleixin amb les promeses de reforçar l'Atenció Primària han de pressupostar per sobre de la despesa sanitària efectuada en els últims anys i de manera sostinguda a mig termini.

Rànquing d'inversió en Sanitat

Les dues Comunitats que més incrementen la inversió en Sanitat són Catalunya (9,94%) i Madrid (8,36%) seguides d'Extremadura (7,03%) i Andalusia (6,23%). L'organització demana a aquestes Comunitats que mantinguin aquesta tendència alcista i que incrementin encara més la despesa sanitària durant aquest any.

Per sota del 5% d'increment d'inversió trobem: Illes Canàries (4,85%), País Basc (4,73%), Comunitat Valenciana (4,09%) Cantàbria (3,16%) i Principat d'Astúries (2,70%).

Quatre Comunitats només incrementen la inversió per sota del 1%: Illes Balears (0,97%), Múrcia (0,77%), Navarra (0,60%), Galícia (0,17%) i La Rioja, que es queda pràcticament igual (-0,01%).

I, finalment, n’hi ha dues que desinvierten: l’Aragó (-4,92%) i Castella-la Manxa (-1,24%)

Rànquing d'inversió en personal

El creixement per al conjunt de les Comunitats Autònomes als seus pressupostos és d'un 7,10% més en despesa de personal que al 2021.

Però només quatre han incrementat la inversió en més d'un 10%: Catalunya 20,65%, Comunitat de Madrid 12,46%, Comunitat Valenciana 7,87% i Illes Canàries 6,22%.

Les que han incrementat el pressupost per a personal en menys d'un 5% són: Extremadura 3,98%, Illes Balears 3,22%, País Basc 2,13%, Principat d'Astúries 2,01%, Aragó 1,81% i Castella-la Manxa 0,53%.

Pel que fa a les que pràcticament inverteixen el mateix o que desinverteixen lleugerament en personal: Navarra -0,62%, Galícia -0, 01% i La Rioja -0,07%

I, finalment, les Comunitats Autònomes que més desinverteixen en personal són Cantàbria -1,87% i Múrcia -1,28%.

Principals propostes d'Amnistia Internacional per invertir la situació

A curt termini les Comunitats Autònomes han de:

• Complir amb la seva obligació d'aconseguir progressivament la plena realització del dret a la salut i incrementar la inversió sanitària, de manera especial en l'atenció primària. Per a això han de dur a terme una inversió per sobre del pressupostat inicialment per aquest any superant, almenys, la despesa sanitària realitzada el 2021, amb la finalitat de reforçar les plantilles de l'atenció primària i incrementar la inversió en infraestructures i recursos materials als centres d'atenció primària.

• Publicar els seus Plans d'atenció primària amb accions i pressupost per assegurar el compliment del Pla d'Acció d'Atenció Primària i Comunitària 2022-2023 aprovat pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut.

• Les sis Comunitats Autònomes que no tenen desglossades les partides relatives a atenció primària (Andalusia, Aragó, Principat d'Astúries, Castella La-Manxa, Comunitat Valenciana i País Basc) han d'incrementar l'accessibilitat i transparència de la documentació pressupostària per poder mostrar detalladament la suma específica destinada a atenció primària.

I a mig/llarg termini:

• Duplicar la inversió destinada a l'atenció primària durant els propers anys per recuperar el pes perdut en aquest nivell assistencial. Aquesta inversió sostinguda ha d'aconseguir que les demandes d'atenció no urgents en atenció primària s'atenguin en menys de 48 hores, tal com fixa el Marc Estratègic per a l'Atenció Primària i Comunitària i que el nivell de temporalitat del personal sanitari es redueixi al 8% amb la finalitat de millorar la qualitat de l'assistència sanitària.

A més, Amnistia Internacional sol·licita al Ministeri de Sanitat que recomani l'increment de la inversió en matèria d'atenció primària a les Comunitats Autònomes, que publiqui informació sobre l'estat de treball del grup d'experts creat per definir l'avaluació de la gestió de la pandèmia i que es conclogui aquest any la seva avaluació.

Nova campanya: Qui més ha de demanar-ho?

Amnistia Internacional llança avui la campanya "Qui més ha de demanar-ho?" per reforçar aquestes peticions a Comunitats Autònomes i Ministeri de Sanitat, amb el suport de més de 300 000 signatures de la petició online. A partir del 27 de maig, grups d'activistes de tot l’Estat sortiran a les carrer per visibilizar aquestes demandes, informar la ciutadania de l'estat de l'Atenció Primària a la seva regió i convidar-los a prendre accions individuals i col·lectives adreçades a les autoritats exigint el reforç d'aquest nivell assistencial.

Informació addicional

El Relator Especial de Nacions Unides sobre el dret al més alt nivell possible de salut física i mental ha vingut alertant els últims anys sobre la necessitat d'enfortir l'atenció primària, advertint als Estats que sense una infraestructura sòlida, tots els assoliments de la ciència moderna i de l'exercici de la medicina podrien veure's compromesos. Durant la pandèmia, el Relator ha reiterat que enfortint l'atenció primària, els sistemes sanitaris poden millorar la seva equitat, eficiència i capacitat de resposta.

El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) va aprovar al desembre de 2021 un Pla d'Acció d'Atenció Primària i Comunitària per al 2022 i 2023. El Pla reconeix que “l'Atenció Primària (AP) és un pilar fonamental per aconseguir el dret a la protecció de la salut de la població i és clau per a l'estat de benestar, així com per garantir una atenció integral i equitativa”. (...) Aquesta situació de pandèmia, ha posat en relleu les necessitats d'enfortir l'Atenció Primària i ha augmentat el sentit d'urgència per prioritzar l'assignació de recursos econòmics (...) per fer front a la crisi de salut i a la crisi social”.

Per la seva banda, el dictamen de la Comissió per a la Reconstrucció Social i Econòmica del Congrés dels Diputats de juliol de 2020 va destacatr la necessitat de garantir una Atenció Primària estable, ferma i robusta.

Amnistia Internacional ja va denunciar el 2020, que la situació de debilitat amb la qual el Sistema Nacional de Salut havia afrontat la pandèmia trobava el seu origen en una dècada perduda en termes de manca de finançament adequat del nostre sistema sanitari. Si bé entre 2009 i 2018 Espanya va incrementar el seu Producte Interior Brut en un 8,6%, la despesa sanitària pública es va veure reduïda de mitjana a les Comunitats Autònomes en un 11,21% tenint en compte la inflació. El nivell assistencial que més va patir la manca de finançament va ser l'Atenció Primària, que va perdre en aquest període un 13,10% de mitjana en les Comunitats Autònomes.

En conseqüència, aquestes polítiques han provocat un empitjorament de l'accessibilitat, assequibilitat i qualitat de l'assistència sanitària i han generat molt sofriment, especialment en les persones de rendes més baixes, i dins d'aquest grup, en les persones amb més necessitats de salut, les persones amb malalties cròniques, les persones grans, i les persones amb malalties de salut mental, i dins d'elles les dones, tal com ha denunciat l'organització en altres informes.