Gairebé 300 activistes, entre els més de 65.000 socis i sòcies que pertanyen a la Secció espanyola d’Amnistia Internacional (AI), es reuneixen a Càceres els dies 28 i 29 d’abril per a celebrar la XXXVIII Assemblea General Federal de l’organització. Durant dues jornades, els participants aborden la situació dels drets humans a Espanya i al món, i fixen les prioritats d’actuació per al proper any.

Amnistia Internacional Espanya reafirma en aquesta trobada el seu compromís de seguir lluitant en defensa dels drets humans en un context de crisi econòmica i de retallada de drets com l’actual. Segons Alfonso López Borgoñoz, president d’Amnistia Internacional Espanya, “la nostra preocupació és que la crisi econòmica es converteixi en una crisi de drets humans. Per tal d’evitar-ho, hem d’aconseguir que els governs els prenguin com el full de ruta de les seves polítiques”.

Reptes de drets humans a Espanya

Tal com va indicar el Secretari General de l’organització, Salil Shetty, al Govern espanyol durant la seva recent visita al país, Amnistia Internacional està seguint molt detingudament el possible impacte que la crisi econòmica pot tenir a Espanya sobre el dret a la salut i a un habitatge adequat.

En concret, AI ha demanat a les autoritats centrals i autonòmiques que s’assegurin que qualsevol mesura en salut i habitatge amb motiu de la retallada de la despesa pública sigui avaluada prèviament. Cap mesura ha de ser discriminatòria i se n’ha de conèixer l’efecte sobre els grups més vulnerables socialment (persones amb atur de llarga durada, immigrants, dones víctimes de violència de gènere, menors). També cal avaluar-ne periòdicament l’impacte i assegurar en tot cas un accés de qualitat a aquests drets.

Amnistia Internacional també ha mostrat preocupació perquè els immigrants i altres col·lectius especialment vulnerables siguin estigmatitzats a causa de la crisi i pateixin retallades de drets, com l’accés als serveis de salut. Un dels reptes que segons el parer d’Amnistia Internacional ha d’afrontar el Govern és la lluita contra la discriminació en totes les seves formes.

“És intolerable que la policia realitzi identificacions al carrer basades únicament en el perfil racial de les persones, una pràctica que és tan il·legal com profundament discriminatòria, i que de fet criminalitza els immigrants, un dels col·lectius més vulnerables del país”, ha advertit López Borgoñoz.

Amnistia Internacional Espanya també considera molt important, en el context de la crisi, que es garanteixin el gaudi i l’exercici dels drets de reunió, manifestació pacífica i associació, i que s’asseguri que les forces de seguretat actuïn i passin comptes d’acord amb les normes internacionals.

Amb relació a altres assumptes de política interior, el president d’AI ha recordat que el Govern no pot deixar de banda altres assignatures pendents, com la lluita contra la tortura i els maltractaments per part de les forces de seguretat, o l’eliminació del règim d’incomunicació, en línia amb les peticions de les Nacions Unides i del Consell d’Europa.

Reptes globals

Amb relació a la situació dels drets humans a nivell global, Amnistia Internacional continuarà treballant a favor d’un Tractat sobre el Comerç Internacional d’Armes (TCA), el text del qual es discutirà el proper mes de juliol en una conferència organitzada per l’ONU a Nova York. 

Aquesta conferència arriba després de més d’una dècada de campanya per part de nombroses ONG, entre les quals Amnistia Internacional hi ha tingut un paper important. L’objectiu és aconseguir que el text del tractat inclogui les garanties necessàries per evitar que s’autoritzin transferències d’armes que després puguin ser utilitzades per a cometre violacions i abusos contra els drets humans.

L’organització també prioritzarà el seguiment de la crisi i transició al Nord d’Àfrica i al Pròxim Orient. Per Amnistia Internacional, les protestes populars que van escombrar la regió i els processos de canvi i transformació posats en marxa representen una oportunitat única per dur a terme el tipus de canvis de drets humans a la regió pels què Amnistia Internacional ha estat treballant durant els darrers 50 anys.

En l’àmbit de la lluita contra la pobresa, l’organització prioritzarà la campanya contra els desallotjaments forçosos en diferents països, una realitat que afecta a milers de persones entre les més vulnerables de la societat.

L’organització també continuarà lluitant per les víctimes dels crims més atroços contra la humanitat i a favor de la Justícia Internacional i del Tribunal Penal Internacional. En el cas d’Espanya, l’objectiu és aconseguir veritat, justícia i reparació per les víctimes i familiars de desaparicions forçoses durant la Guerra Civil i el franquisme.

Finalment, l’organització seguirà impulsant una moratòria universal per a l’abolició de la pena de mort.

Assoliments en el pla internacional

L’Assemblea General Federal, a més d’avaluar els reptes de futur de l’organització, també celebra els avenços en el camp dels drets humans, als quals ha contribuït de diferents maneres la feina de la Secció espanyola d’AI, tant en el pla nacional com en l’internacional.

Els assoliments més rellevants són:

Amb relació al control sobre el comerç d’armes, els esborranys resultants del Comitè Preparatori per a l’adopció d’un Tractat Internacional sobre el Comerç d’Armes (TCA), han incorporat peticions clau d’AI. El Govern espanyol, amb el qual la Secció ha treballat intensament per impulsar el tractat, va jugar un paper molt actiu al respecte. Pel que fa a les exportacions espanyoles d’armes el 2011, i gràcies a la feina d’AI Espanya en aliança amb altres organitzacions en el context de les revoltes als països àrabs, el Govern espanyol va revisar les ja autoritzades i va decidir suspendre temporalment qualsevol nova sol·licitud. Es va aixecar la suspensió, però les noves sol·licituds a aquests destins van passar a estar sotmeses a un escrutini especial, tot i que es van seguir exportant armes a països com Bahrain, l’Aràbia Saudita o Egipte, on corren el risc de ser utilitzades per a cometre violacions dels drets humans.

Amb relació a la violència contra les dones, el dia 1 de gener de 2011 va començar a funcionar ONU Dones, la nova entitat de les Nacions Unides per a la Igualtat de Gènere i l’Apoderament de la Dona, i el Consell d’Europa va adoptar la Convenció per a la prevenció i lluita contra la violència de gènere del Consell d’Europa, sobre la qual AI feia anys que treballava.

Amb relació a la lluita contra la pena de mort, l’avenç en l’abolició de la pena de mort als Estats Units ha fet que dos estats més eliminin la pena capital dels seus sistemes legals: Oregon i Illinois, fent així que siguin ja 17 els estats abolicionistes.

Respecte a la lluita contra la impunitat, trenta anys després d’arribar al poder, el general retirat José Efraín Ríos Montt ha estat processat a Guatemala per càrrecs de genocidi i crims contra la humanitat.

Amb referència als desallotjaments forçosos, l’acció coordinada de milers d’activistes d’AI a tot el món va aconseguir aturar diversos desallotjaments forçosos a Romania, Angola, el Txad i Ghana.

Nombrosos presos de consciència van ser alliberats a tot el món, a favor dels quals ha treballat Amnistia Internacional. El 8 d’abril van arribar a Madrid 37 excarcerats cubans. A Tunísia van ser alliberats el periodista Fahem Boukadous i l’activista Hasan Ben Abdallah. A Bahrain, el Govern va decidir que 20 metges i altres professionals de la salut que havien estat condemnats per un tribunal militar, tinguessin dret a un nou judici davant d’un tribunal civil. A la Xina, l’artista Ai Weiwei va ser posat en llibertat, així com els seus col·laboradors Zhang Jingsong, Wen Tao i Hu Minngfen.

Amb relació a la discriminació contra les minories sexuals, es va aprovar una resolució històrica a les Nacions Unides, que va fer una crida a la tolerància zero a les violacions de drets humans contra lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals. Espanya va votar a favor d’aquesta resolució.

Assoliments a Espanya

En el marc del Debat sobre l’Estat de la Nació, el juny de 2011, es va adoptar una resolució amb el suport de tots els partits, inclòs el Partit Popular, que demanava al Govern espanyol que fes un balanç del grau de desenvolupament i compliment del Pla de Drets Humans i que comencés de forma immediata els treballs necessaris per a l’elaboració del II Pla de Drets Humans. A les eleccions generals, CIU, ICV i PSOE van incorporar als seus programes electorals el compromís per a l’adopció d’un nou Pla de Drets Humans.

Es va modificar la Llei d’Estrangeria, que regula l’entrada i l’estada dels estrangers extracomunitaris a Espanya. Aquesta reforma millora la protecció de les dones immigrants en situació irregular sotmeses a violència de gènere i la de les víctimes de tràfic. Un important assoliment al qual va contribuir-hi AI Espanya.

Finalment, durant el 2011 es va acollir al Programa de Protecció d’AI a 7 defensors i defensores dels drets humans en risc i a les seves famílies.