"Aquesta decisió, que prenem amb tot el dolor del nostre cor, està motivada per la Llei de Seguretat Nacional de Hong Kong, que fa impossible que les organitzacions de drets humans de la ciutat treballin lliurement i sense por de patir greus represàlies per part del govern", ha declarat Anjhula Mya Singh Bais, presidenta de la Junta Directiva Internacional d'Amnistia.

"Hong Kong ha estat durant molt temps una base regional ideal per a les organitzacions internacionals de la societat civil, però l'assetjament a què es veuen sotmesos últimament els grups locals sindicals i de drets humans és un senyal que les autoritats han intensificat la seva campanya per eliminar de la ciutat qualsevol veu dissident. Cada vegada ens resulta més difícil operar en un ambient tan inestable".

Amnistia Internacional té dues oficines a Hong Kong: una secció local, centrada en l'educació en drets humans a la ciutat i una oficina regional que duu a terme feines d'investigació, incidència i campanya sobre la regió d'Àsia Oriental i Sud-oriental i Oceania. Tot el treball d'aquesta oficina regional continuarà fent-se des d'altres llocs.

"Tenim un gran deute amb els membres i el personal d'Amnistia, que en els darrers 40 anys han treballat incansablement per protegir els drets humans des de Hong Kong. Des de pressionar amb èxit per l'aconseguir la completa abolició de la pena de mort a Hong Kong el 1993 fins a posar al descobert proves de l'ús excessiu de la força per la policia durant les protestes multitudinàries de 2019, Amnistia a Hong Kong ha posa llum sobre les violacions dels drets humans en els dies més foscos", ha declarat Agnes Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

"Pel que fa a la regió en general, el nostre treball de recerca i campanya ha abordat afers com la llibertat d'expressió a Corea del Nord, l'objecció de consciència al servei militar a Corea del Sud, el dret a l'habitatge a Mongòlia, les atrocitats comeses en temps de guerra per Japó contra les "dones d'esbargiment" i la campanya de repressió contra els advocats i advocades de drets humans a la Xina.

"A més, els programes d'educació d'Amnistia Internacional Hong Kong -des de xerrades a les aules a un festival de cinema documental- han augmentat la sensibilitat cap als drets humans no només a les escoles de la ciutat, sinó també entre el públic general. Res ni ningú pot destruir aquest llegat".

La Llei de Seguretat Nacional, imposada pel govern central de la Xina, va entrar en vigor el 30 de juny de 2020. La Llei es dirigeix contra suposats actes de "secessió", la "subversió del poder de l'Estat", les "activitats terroristes" i la "connivència amb forces estrangeres o exteriors per posar en perill la seguretat nacional".

La seva definició de "seguretat nacional" -extensa i formulada de manera poc precisa-, que segueix la de Xina continental, s'ha utilitzat arbitràriament com a pretext per restringir els drets humans a la llibertat d'expressió, de reunió pacífica i d'associació, així com per reprimir la dissidència i l'oposició política.

Amnistia va documentar l'empitjorament ràpid dels drets humans a Hong Kong un any després de l'entrada en vigor de la Llei de Seguretat Nacional, en un informe de juny de 2021.

"L'ambient de repressió i incertesa perpètua creada per la Llei de Seguretat Nacional fa impossible saber quines activitats poden ser motiu de sancions penals. La Llei s'ha utilitzat reiteradament contra persones que resulten incòmodes per a les autoritats per diverses raons: des de cantar cançons polítiques a debatre sobre qüestions de drets humans a les aules", ha assenyalat Anjhula Mya Singh Bais.

"La constant de batudes, detencions i processaments de persones percebudes com a opositores ha posat en relleu com, gràcies a la seva vaguetat, la Llei pot manipular-se per fonamentar una acusació contra qui les autoritats vulguin".

La repressió del govern contra activistes, figures polítiques d'oposició i mitjans de comunicació independents s'ha estès últimament a les organitzacions de la societat civil. Almenys 35 grups s'han dissolt des de l'entrada en vigor de la llei, entre ells alguns dels principals sindicats i grups d'activistes.

"Venen temps difícils per als drets humans a Hong Kong, però Amnistia Internacional seguirà donant suport a la població de Hong Kong. Lluitarem perquè es respectin els seus drets i extremarem la vigilància dels qui cometen abusos", ha afirmat Agnes Callamard.

"Tot i qie marxar d'una ciutat que ha estat la nostra llar durant dècades és desolador, ho fem sentint orgull pel que hem aconseguit durant aquest temps i confiant que la força dels més de 10 milions de simpatitzants d'Amnistia a tot el món ens permetrà continuar amb el nostre treball conjunt per acabar amb els abusos contra els drets humans a tot arreu".

Informació complementària

Amnistia Internacional és un moviment global de drets humans de 10 milions de persones que opera en més de 70 països. L'organització exigeix responsabilitats als governs de tot el món respecte a les normes internacionals.

La Secció local d'Amnistia a Hong Kong s'ocupa principalment de sensibilitzar sobre afers de drets humans a la ciutat i es finança fonamentalment amb donacions individuals de la ciutadania hongkonguesa.

Per la seva banda, l'oficina regional d'Amnistia Internacional a Hong Kong -l'organització en té una altra a Bangkok- duu a terme labors d'investigació, campanya i incidència a tota la regió, inclosa la Xina continental, Taiwan, el apó, Corea del Sud, Corea del Nord, Mongòlia, Myanmar, Tailàndia, el Vietnam, Cambodja, Laos, Indonèsia, les Filipines, Brunei, Singapur, Timor-Leste, Austràlia, Nova Zelanda, Papua Nova Guinea i les illes del Pacífic.

La immensa majoria dels ingressos d'Amnistia procedeix de les donacions de persones de tot el món. Aquestes donacions personals i no afiliades permeten que l'organització mantingui una independència absoluta de qualsevol govern, ideologia política, interès econòmic o religió. Amnistia ni sol·licita ni accepta fons per a investigació en drets humans de governs ni partits polítics.