Més de 30 organitzacions internacionals han unit les seves forces per a demanar que s'estableixi un tractat internacional a fi de controlar el comerç dels instruments de tortura que s'utilitzen a tot el món per a reprimir protestes pacífiques i cometre abusos contra persones detingudes.

En una declaració signada a Londres, diverses organitzacions, entre elles Amnistia Internacional, han fet una crida en favor d'un tractat per a prohibir la fabricació i el comerç de material intrínsecament abusiu, com a porres amb pues i dispositius corporals d'electroxoc. Aquesta, també preveu la introducció de controls basats en els drets humans sobre el comerç de material d'ús més habitual, com aerosols de pebre, bales de goma —articles que solen utilitzar-se per a cometre actes de tortura o altres maltractaments—, que estan completament prohibits pel dret internacional.

“Durant massa temps, els Estats han ignorat el comerç amb instruments de tortura que permet a empreses de tot el món beneficiar-se del dolor i el sofriment humà. Tots els Estats tenen la responsabilitat d'actuar amb decisió per a posar sota control aquest comerç. Aquesta declaració és un pas important cap a la creació d'un tractat internacional”, ha declarat Verity Coyle, assessora de Dret i Política d'Amnistia Internacional.

En els últims anys, en totes les regions s'ha utilitzat material —com a gas lacrimogen, bales de goma, porres i instruments de coerció— per a intimidar, reprimir i castigar manifestants, defensors i defensores dels drets humans i altres persones durant el control policial de les demostracions i en els llocs de detenció.

Milers de persones manifestants han sofert lesions oculars derivades de l’ús indiscriminat de bales de goma, i altres han estat ferides per magranes de gas lacrimogen, ruixades amb dosis excessives de substàncies químiques irritants o colpejades amb porres, o han estat obligades a mantenir postures en tensió mitjançant instruments de coerció.

Malgrat això, actualment es manca de controls mundials relacionats amb els drets humans sobre el comerç de material per a fer complir la llei. No obstant això, l'Assemblea General de l'ONU té ara una oportunitat històrica de votar perquè comencin les negociacions sobre un tractat sobre aquest tema.

Simon Adams, president i director general del Centre per a les Víctimes de Tortura, ha dit: “Em reuneixo amb supervivents de la tortura a tot el món. Veig les ferides que produeix i les conseqüències que té un clima d'impunitat que permet als comerciants vendre amb llibertat instruments de tortura en el mercat mundial. Un tractat sobre el comerç sense tortura pot prevenir la tortura mitjançant la regulació i prohibició de la venda dels productes que s'utilitzen per a infligir sofriment inimaginable”.

La pressió en favor d'un tractat sobre el comerç sense tortura arriba després de l'aprovació el 2013 —per una majoria aclaparadora dels Estats de tot el món— del Tractat sobre el Comerç d'Armes, que va convertir un mosaic de lleis i normes nacionals i regionals en controls mundials destinats a posar fi a les transferències que alimentaven violacions greus del dret internacional humanitari i dels drets humans.

Algunes de les entitats signants de la declaració assenyalen que han treballat amb víctimes de tortura que van quedar cegues per bales de goma, i coneixen casos de dones embarassades que van sofrir un avortament després d'estar exposades a gas lacrimogen i també de gent que va quedar desfigurada de manera permanent després de rebre pallisses amb porres, com també supervivents que van quedar amb traumes per a tota la vida.

Alex Kigoye, director de programes del Centre Africà de Tractament i Rehabilitació de Víctimes de la Tortura, ha manifestat: “La tortura destrueix la dignitat i la personalitat de la gent. Afecta greument a les persones i la societat, i un tractat exerciria un paper decisiu a l'hora de protegir la dignitat humana”.

Michael Crowley, de la Fundació de Recerca Omega, ha afirmat que el caràcter internacional del comerç fa necessària una resposta multilateral. “La recerca d'Omega sobre el comerç d'instruments de tortura ha demostrat que aquesta activitat econòmica està actualment fora de control. És un problema global que exigeix una resposta global. Mitjançant l'actual procés de l'ONU, ara tenim una oportunitat única per a controlar aquest comerç.”

Segons Fatia Maulidiyanti, coordinadora del grup pan-asiàtic de drets humans Kontras, cal restringir de manera urgent el comerç de gas lacrimogen.

Una recerca va concloure que l'ús de gas lacrimogen per part de la policia en l'estadi de futbol Kanjuruhan, a Java Oriental (Indonèsia), l'octubre de 2022 havia estat el principal desencadenant d'una estampida en la qual van morir 132 persones i va ser una de les pitjors catàstrofes relacionades amb un esdeveniment esportiu en el món.

Lucila Santos, de la Xarxa Internacional d'Organitzacions pels Drets Civils (INCLO), ha afegit: “Un tractat comercial lliure de tortura podria retirar les armes intrínsecament abusives de la circulació, i contribuir a evitar que es cometin abusos contra els drets humans als carrers en el marc de les protestes. Sense controls comercials internacionals estrictes i basats en els drets humans, les persones manifestants de tota Amèrica Llatina continuaran sofrint greus traumes físics i psicològics”.