En resposta a la mort, l'1 d'octubre, d'almenys 130 persones després d'una estampida en l'estadi de Kanjuruhan, a Malang, Java Oriental, Usman Hamid, director executiu d'Amnistia Internacional Indonèsia, ha declarat:

“Expressem les nostres més profundes condolences a les famílies de les víctimes. Ningú hauria de perdre la vida en un partit de futbol.

Demanem a les autoritats que duguin a terme una recerca immediata, exhaustiva i independent sobre l'ús de gas lacrimogen en l'estadi, i que garanteixin que aquells dels qui es conclogui que han comès violacions de drets humans siguin jutjats en un judici públic i no rebin simplement sancions internes o administratives.

També demanem a la policia que revisi les polítiques sobre l'ús de gas lacrimogen i altres ‘armes menys letals’ amb la finalitat de garantir que mai es repetirà una tragèdia tan esquinçadora.

Aquesta pèrdua de vides no pot quedar sense resposta. Els mateixos policies han declarat que les morts es van produir després que els agents utilitzessin gas lacrimogen contra la multitud, i provoquessin així, una estampida en les sortides de l'estadi.

El gas lacrimogen només s’ha d’emprar per a dispersar multituds quan hi hagi una situació de violència generalitzada i quan els altres mitjans hagin fracassat. S’ha d’advertir a la gent que es farà ús de gas lacrimogen perquè puguin dispersar-se.

Mai s’ha de disparar gas lacrimogen en espais tancats. Les directrius de la FIFA sobre seguretat en els estadis prohibeixen també l'ús de ‘gas per al control de multituds’ per part del cos auxiliar de seguretat al costat del terreny de joc o per la policia.”

Informació complementària

La nit de l'1 d'octubre de 2022, després que un partit de futbol entre els equips Arema i Persebaya en l'estadi de Kanjuruhan, a Malang, Java Oriental, acabés amb la derrota de l’Arema, desenes de seguidors de l'equip perdedor van envair el terreny de joc i van atacar als jugadors i a la policia. Per a dispersar la multitud, la policia va disparar gas lacrimogen contra les graderies.

El cap de policia de Java Oriental, l'inspector general Nico Afinta, va dir a la premsa que el gas lacrimogen havia provocat que la gent es dirigís a una sortida. “La gent es va amuntegar i aquell aixafament va provocar la mort de persones per asfíxia”, va declarar Nico.

En el moment d'escriure aquestes línies s'ha informat de la mort d'almenys 130 persones, entre elles dos policies. Almenys 180 més han resultat ferides.

El Comitè de Drets Humans de l'ONU deixa clar en la seva Observació general nº 37 que les normes sobre l'ús de la força durant les funcions de compliment de la llei han de complir-se estrictament. L'ús de gas lacrimogen només serà proporcionat quan tingui com a finalitat respondre a casos de violència generalitzada, i només quan els altres mètodes per a dissoldre una reunió hagin fracassat o vagin a fracassar.

El tipus de material que s'utilitza per a dissoldre una reunió ha de considerar-se detingudament i utilitzar-se només quan sigui necessari, proporcional i legítim. El material de seguretat i control policial —com el gas lacrimogen, descrit sovint com a una arma “menys letal”— pot provocar lesions greus i, fins i tot, la mort.

L'ús de la força afecta directament al dret a la vida, protegit per l'article 6 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que Indonèsia, com a Estat Part, està obligat a complir. L'ús de la força està, per tant, subjecte a estrictes salvaguardes en matèria de drets humans, establertes en el Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei (1979) i els Principis Bàsics sobre l'Ús de la Força i d'Armes de Foc pels Funcionaris Encarregats de Fer Complir la Llei (1990), tots dos de l'ONU. A més, l'ús de la força per funcionaris encarregats de fer complir la llei a Indonèsia està regulat pel Reglament del Director General de la Policia sobre l'Ús de la Força en l'Actuació Policial (Núm. 1/2009).

Encara que Amnistia Internacional reconeix la situació complexa en la qual es troben sovint els funcionaris encarregats de fer complir la llei a l'hora d'exercir la seva labor, aquests funcionaris han d'assegurar el màxim respecte pel dret a la vida i a la seguretat de totes les persones, incloses les sospitoses d'haver comès un delicte.