Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Algèria / Tunísia: La devolució de sol·licitants d'asil i dissidents polítics constitueix una violació del dret internacional

(Photo by FETHI BELAID/AFP via Getty Images)

Les autoritats algerianes han d'aclarir la base jurídica per a la devolució de l'exparlamentari i crític amb el govern Seifeddine Makhlouf a Tunísia el 18 de gener, tot i que era sol·licitant d'asil registrat per l'ACNUR, l'Agència de l'ONU per als Refugiats; així ho ha manifestat avui Amnistia Internacional. La mesura constitueix una devolució ('refoulement'), contrària al dret internacional.

Les autoritats algerianes han de garantir l'adopció de salvaguardes processals perquè cap altra persona sol·licitant d'asil sigui objecte de devolució sense una avaluació de les seves necessitats de protecció en virtut del dret internacional.

“La devolució de Seifeddine Makhlouf constitueix una violació del principi de no devolució (non-refoulement). En lliurar-ho a les autoritats tunisianes sense permetre-li impugnar la decisió i sense avaluar els riscos que afronta a Tunísia, com ara la detenció arbitrària prolongada i judici injust, Algèria ha incomplert les seves obligacions en virtut del dret internacional dels drets humans, inclosa la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats”, ha afirmat Sara Hashash, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.

“La mesura és especialment alarmant donada l'escalada de repressió contra la dissidència a Tunísia, on el poder judicial s'instrumentalitza cada vegada més per a silenciar l'oposició política. Les autoritats tunisianes haurien de retirar tots els càrrecs en contra seva relacionats amb l'exercici dels seus drets humans.”

Seifeddine Makhlouf, destacat crític amb el president tunisià Kais Saied i líder de la coalició Al Karama, havia buscat seguretat a Algèria al juliol de 2024 inscrivint-se com a sol·licitant d'asil en el registre de l'ACNUR després d'enfrontar-se a la seva detenció arbitrària i processament a Tunísia. Després que el president tunisià Kais Saied dissolgués per decret el Parlament i despullés d'immunitat als seus membres, un tribunal militar havia enjudiciat arbitràriament i condemnat Seifeddine Makhlouf, en incompliment de les normes internacionals que prohibeixen jutjar civils davant tribunals militars.

Malgrat la seva condició oficial de sol·licitant de protecció internacional, les autoritats algerianes van condemnar Seifeddine Makhlouf a tres mesos de presó per entrada irregular al país al juliol de 2024 i, una vegada que va complir la pena, el van sotmetre a detenció administrativa arbitrària. Les autoritats algerianes no li van permetre acudir a cites amb l'ACNUR relacionades amb la seva sol·licitud d'asil durant la detenció, tot i les múltiples sol·licituds presentades per ell i el seu advocat.

El 18 de gener de 2026, les forces de seguretat algerianes van traslladar-lo a la frontera per a transferir-lo a la policia tunisiana sense informar ni a ell ni al seu equip defensor de la intenció de retornar-lo a Tunísia, per la qual cosa li van negar el dret a impugnar la decisió.

A la seva arribada a Tunísia va ser detingut immediatament perquè complís les condemnes que se li havien imposat in absentia. Amnistia Internacional demana que les condemnes dictades in absentia siguin anul·lades i que se celebri un nou judici amb les degudes garanties davant d'un tribunal imparcial i independent.

“En eludir les garanties processals que exigeix qualsevol procediment formal d'extradició i passar per alt la condició de sol·licitant d'asil de Makhlouf, les autoritats algerianes han col·laborat en la pràctica en la repressió de la dissidència política a Tunísia. Això estableix un precedent perillós, ja que assenyala que ara la cooperació bilateral té prioritat sobre els principis fonamentals del dret internacional dels drets humans i relatiu a les persones refugiades”, ha dit Sara Hashash.

“Les autoritats tunisianes han de garantir el ple respecte dels seus drets a rebre protecció davant de la detenció arbitrària i a un judici just. La comunitat internacional no pot guardar silenci mentre els Estats sacrifiquen la seguretat de persones que fugen de la persecució per conveniència política.”

Aquesta conducta d'Algèria s'emmarca en un patró constant i summament preocupant d'expulsions col·lectives i detencions arbitràries de persones refugiades, migrants i sol·licitants d'asil, dutes a terme sense el degut procés.

Encara que Algèria ha ratificat la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats, de 1951, l'absència d'un marc nacional d'asil integral continua deixant sense protecció efectiva milers de persones vulnerables. El 2017, el govern algerià va anunciar la redacció d'un projecte de llei sobre l'asil que finalment no es va materialitzar. Per part seva, el govern tunisià ha supervisat un greu desmantellament dels drets humans des de juliol de 2021, en què les autoritats han dissolt institucions de drets humans i actuat contra tota persona sospitosa de dissidència.

Entre les autoritats tunisianes i algerianes ha existit una estreta cooperació. A l'agost de 2021, Slimane Bouhafs, refugiat algerià registrat per l'ACNUR, va ser segrestat del seu domicili a Tunísia i retornat a Algèria, on va ser detingut i processat de manera arbitrària.