Dos anys després que els talibans prenguessin el poder a l'Afganistan el 15 d'agost de 2021, condemnem enèrgicament les continuades violacions de drets humans i cada vegada més greus que cometen, especialment contra dones i nenes, així com la manca d'una resposta efectiva per part de la comunitat internacional.

Al llarg dels dos últims anys, els talibans han anat imposant polítiques cada vegada més abusives —especialment, contra dones, nenes i minories religioses i ètniques— que violen clarament les obligacions de l'Afganistan en virtut del dret internacional dels drets humans. Les polítiques que prohibeixen i restringeixen l'accés de dones i nenes a l'educació, la feina i altres oportunitats de subsistència, igual que la lliure circulació i l'accés a espais i serveis públics, han estat objecte de condemna generalitzada. En el seu informe conjunt al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, publicat al juny de 2023, el Relator Especial de l'ONU sobre la situació dels drets humans a l'Afganistan i el Grup de Treball de l'ONU sobre la Qüestió de la Discriminació contra les Dones i les Nenes van afirmar que el tracte que dispensen els talibans a les dones i les nenes podria equivaler a una persecució per motius de gènere —crim de lesa humanitat— i considerar-se com a apartheid de gènere.

Els activistes, sobretot les dones, que protesten contra les polítiques talibanes des de sòl afganès s'enfronten a grans riscos per alçar la veu i, així i tot, són els qui parlen amb més contundència. Persisteixen, tot i que la resposta dels talibans sigui infligir-los violència física i sotmetre'ls a batudes, detenció i reclusió arbitrària, tortura i altres tractes cruels, inhumans o degradants, desaparició forçada i atacs contra els seus familiars.

Mentre que l'atenció internacional a la crisi s'esvaeix i a ulls de la comunitat internacional es normalitzen les violacions de drets humans que cometen els talibans, les nostres organitzacions continuen constatant crims de dret internacional i altres violacions greus de drets humans. Ens preocupa també profundament la seguretat dels defensors i defensores de drets humans que es troben baix custòdia dels talibans. Són exemples destacats —representatius de molts altres— els casos de Matiullah Wesa, defensor de drets educatius detingut arbitràriament i reclòs el 27 de març de 2023, i de Rasool Parsi, professor universitari, ulema i activista de la societat civil, que roman empresonat des del 6 de març de 2023. La protecció interna i la seguretat jurídica per als qui estan en situació de risc són pràcticament inexistents; les accions dels talibans incompleixen els marcs jurídicos existents o els situen en un estat ambigu no funcional.

Si bé en els últims dos anys moltes persones defensores dels drets humans en situació de risc s'han vist obligades a abandonar l'Afganistan, moltes altres romanen al país, atrapades i amagades, sense tot just recursos per a mantenir-se fora de perill. Els qui han travessat les fronteres cap a països limítrofs manquen de solucions duradores, estan en risc d'expulsió, sovint pateixen crisis econòmiques i s'enfronten a un risc creïble de persecució en cas de devolució a l'Afganistan. Tot i així, no poden refer la seva vida al país d'acolliment i amb freqüència no compten amb possibilitats de reassentament fora de la regió. Als seus països d'acolliment actuals —sovint l'Iran, Turquia i el Pakistan—, sofreixen amenaces de detenció, violència, extorsió i deportació, entre altres, i manquen d'accés a serveis essencials, com l'atenció sanitària i l'educació.

La situació extremadament difícil de qui es troba a l'Afganistan es veu agreujada per la crisi humanitària, ja que el 97% de la població viu ara en la pobresa, en comparació amb el 47% el 2020. Segons xifres de l'ONU, 28,8 milions de persones, més de la meitat de la població del país, necessiten ajuda humanitària per a sobreviure, mentre que 3,2 milions de nens i nenes i 800.000 dones embarassades i lactants presenten desnutrició. Les àmplies retallades a les ajudes no han estat útils, ja que, més que als talibans, perjudiquen la població de l'Afganistan. D'altra banda, en prohibir els talibans que el personal humanitari femení treballi en organitzacions no governamentals i per a l'ONU, es priva d'assistència eficaç als qui més el necessiten, en particular les llars el cap de família de les quals és una dona. Segons l'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris de l'ONU (OCAH), la sèrie de restriccions imposades a les dones exacerba les vulnerabilitats existents a què s'enfronten dones i nenes, així com les llars el cap de família de les quals és una dona. La OCAH va constatar que el 48% d'aquestes llars reben una puntuació deficient en el consum d'aliments, en comparació amb el 39% de les llars amb cap de família masculí.

Cal pressionar als talibans perquè posin fi a les violacions i la repressió i fer que retin comptes pels seus presumptes crims de dret internacional, en particular, investigant si s'ha comès el crim de lesa humanitat de persecució de gènere contra dones i nenes. Han d'escoltar-se les veus de la població de l'Afganistan i de les persones que s'han vist obligades a abandonar el país, que demanen que es posi fi a les greus violacions de drets i al fet que es faci justícia i s'ofereixi una reparació. En aquest sentit, la Fiscalia de la Cort Penal Internacional (CPI) ha de garantir que en la investigació de la seva oficina i els encausaments resultants s'abordin totes les constants de criminalitat subjacent en totes les parts dels conflictes armats a l'Afganistan, inclosos els crims pel que sembla comesos pels talibans contra dones, nens i nenes, d'acord amb la Política sobre el crim de persecució per motius de gènere i la Política relativa als nens de la CPI. A més, les autoritats judicials de tercers Estats haurien d'estudiar la possibilitat d'incoar causes penals contra les persones implicades de manera creïble en delictes greus, basant-se en el principi de jurisdicció universal, de conformitat amb la seva legislació nacional.

La comunitat internacional ha de ser més coherent i eficaç en la seva resposta a les violacions dels talibans, la qual cosa inclou pressionar amb urgència perquè acabin les represàlies violentes i recuperin la seva llibertat les persones que els talibans mantenen actualment en reclusió arbitrària. A més, la comunitat internacional ha d'atendre les demandes que exigeixen un mecanisme de rendició de comptes més sòlid per a investigar i recollir proves sobre les violacions de drets humans, així com renovar i reforçar el mandat del Relator Especial sobre la situació dels drets humans a l'Afganistan mitjançant recursos addicionals, a fi de mantenir l'escrutini sobre la situació dels drets humans a l'Afganistan. Pel que respecta a la població afganesa en trànsit o en països veïns, els governs haurien de fer més per protegir-la, entre altres formes, posant fi a les deportacions i ampliant i accelerant els programes per a reassentar la població afganesa vulnerable en tercers països.

Finalment, els talibans, com a autoritats de facto, continuen sent responsables dels tractats internacionals ratificats per l'Afganistan i, per tant, han de complir les obligacions que emanen dels tractats internacionals humanitaris i de drets humans dels quals l'Afganistan n'és part. La comunitat internacional ha de mantenir de manera unànime i ferma la postura que existeix un únic resultat acceptable: justícia, rendició de comptes i reparació per a totes les violacions greus de drets humans a l'Afganistan.

Firmat per:

    • Amnistia Internacional
    • FIDH (Federació Internacional dels Drets Humans)
    • Freedom House
    • Freedom Now
    • Front Line Defenders
    • Human Rights Watch
    • MADRE
    • Fons d'Acció Urgente (Asia i Oceania)
    • Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat
    • Organització Mundial contra la Tortura (OMCT)