En el seu Informe Anual 2009, publicat el passat 28 de maig, Amnistia Internacional ha constatat com els casos de tortura i maltractaments durant l'any 2008 i els primers mesos de 2009 es van produir de forma generalitzada a totes la regions del món. 107 països, dels 157 que analitza l'organització han practicat tortura i maltractaments a les mans de les forces de seguretat, la policia i altres autoritats de l'Estat.  Això significa que, malgrat la prohibició universal de la tortura, en més del 50 per cent dels països del món s'han aplicat aquestes pràctiques. Una xifra que se situa en el 79 per cent quan ens referim als països que integren el G-20.  “Amb massa freqüència, les víctimes segueixen indefenses perquè pateixen un sistema de justícia que no exigeix rendició de comptes als responsables, i no compten amb accés immediat a representació lletrada. En moltes ocasions, els fiscals no emprenen investigacions, les víctimes tenen por de ser objecte de represàlia si denuncien, i les penes que s'imposen als agents declarats culpables són molt lleus. El resultat és que en molts llocs s'ha perpetuat una cultura d'impunitat”, va assenyalar Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.  En països d'Àfrica com el Camerun, el Txad, la República Centreafricana, el Sudan o Sierra Leone va haver una àmplia varietat de violacions de drets humans com són la brutalitat policial, l'ús de força excessiva i nombrosos casos de detenció arbitrària i perllongada sense càrrecs. Moltes persones van ser torturades o van sofrir altres formes de maltractaments i també es van rebre informes d'execucions extrajudicials.  A Zimbabue, 23 activistes polítics i de drets humans van sofrir desaparició forçada i després van ser reclosos per la policia entre octubre i desembre de 2008. Van ser torturats sota custòdia i alguns, per aquest motiu, segueixen rebent tractament mèdic. Tots menys tres van obtenir la llibertat sota fiança el febrer i març de 2009.  A Amèrica, alguns governs van tancar els ulls davant les denúncies de tortures i homicidis il·legítims i van intentar justificar els abusos dient que eren necessaris en l'actual clima d'inseguretat pública. Quasi no hi va haver comissions independents d'investigació i segueix preocupant el tracte donat als més de 200 detinguts que continuen a la base nord-americana de Guantánamo.  A Mèxic, els homicidis il·legítims, les tortures, l'ús excessiu de la força i les detencions arbitràries per part de la policia van ser generalitzats. Es van adoptar mesures per crear una policia federal única amb majors atribucions en matèria d'investigació, però no es van engegar iniciatives importants per reforçar la rendició de comptes de la policia. Les investigacions sobre casos emblemàtics recents com les tortures i altres maltractaments a desenes de manifestants a Guadalajara el 2004, les tortures –inclosa violació– d'almenys 26 detingudes a San Salvador Atenco el maig de 2006, i les desenes de casos de tortures, detencions arbitràries i homicidis il·legítims registrats durant la crisi política d’Oaxaca el 2006 i 2007 a penes s’han traduït en resultats positius.  A Àsia i Oceania l'organització també ha documentat diferents casos de tortura, tant a les mans de l'Estat com de grups armats.  A la Xina, després dels disturbis de març de 2008, les zones habitades per població tibetana van continuar totalment tancades a l'escrutini exterior. Excepte els primers dies, les protestes van ser fonamentalment pacífiques. No obstant això, es van rebre informes de tortura i altres maltractaments a persones detingudes, que en alguns casos els van implicar la mort.  El Comitè contra la Tortura va criticar la pràctica policial d'efectuar automàticament un registre corporal de totes les persones detingudes. Segons xifres oficials, entre juliol i setembre la policia va realitzar més de 1.600 registres corporals en els quals es va obligar els detinguts a despullar-se. El Comitè va instar que es limitessin els registres corporals a aquells casos que estiguessin clarament justificats.  A Europa i Àsia Central, Estats com Itàlia, Dinamarca, Alemanya i el Regne Unit es van conformar amb rebre «garanties diplomàtiques» de tercers països, per molt impossibles de complir que fossin, i utilitzar-les com justificació per expulsar presumptes terroristes a països on corrien perill real de tortura i altres maltractaments.  A França, Amnistia Internacional va denunciar l'abril de 2009 que van continuar els maltractaments a les mans de funcionaris encarregats de fer complir la llei. La majoria de les denúncies afectaven ciutadans francesos de minories ètniques o ciutadans estrangers. Ni els òrgans encarregats de fer complir la llei, ni les autoritats judicials van investigar aquestes denúncies d'acord amb les normes internacionals. La discrepància entre el nombre de denúncies presentades i el nombre de sancions disciplinàries imposades van plantejar dubtes sobre la minuciositat i imparcialitat de les investigacions. La qual cosa va contribuir a consolidar el clima d'impunitat.  A l’Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica un dels principals objectius de les pràctiques de tortura va ser obtenir confessions. Es van celebrar judicis d'opositors al govern davant tribunals que no complien les normes internacionals sobre judicis justos. El poder desmesurat dels serveis de seguretat i intel·ligència, es va fer sentir a tota la regió. Aquesta policia secreta tenia permís per detenir sospitosos, interrogar-los i, en molts casos, sotmetre'ls a tortura i altres maltractaments amb impunitat.  A Israel i els Territoris Ocupats, van augmentar els informes sobre tortura i altres maltractaments infligits pel servei general de seguretat, especialment durant interrogatoris de palestins sospitosos de planejar o efectuar atacs armats. En els informes s'esmentaven mètodes com lligar els detinguts en doloroses postures en tensió durant llargs períodes, impedir-los dormir i amenaçar-los amb causar dany a les seves famílies. Eren comunes les pallisses i altres maltractaments en el moment de la detenció i posteriorment, així com durant els trasllats del detingut d'un lloc a un altre. Els jutges dels tribunals militars israelians rares vegades ordenen investigacions sobre aquestes denúncies i no hi ha cap notícia de processaments d'agents del servei general del seguretat per tortures a palestins.     Accions d'Amnistia Internacional  Amnistia Internacional duu anys denunciant com la política dels Estats Units i els seus aliats en la “guerra contra el terror” amb la pràctica de reclusions secretes, desaparicions forçades i tortures i altres tractes cruels, inhumans i degradants ha contribuït a legitimar l'ús de la tortura, garantint la seva impunitat, malgrat que el dret internacional prohibeix absolutament aquestes pràctiques, fins i tot durant un estat de guerra o excepció.  Encara que el president Barack Obama està prenent mesures per tancar Guantánamo i per garantir que els Estats Units no recorrin a la tortura, reconeixent l'ús d'aquestes pràctiques per la CIA entre 2002 i 2005 en desclassificar quatre memoràndums del Departament de Justícia, Amnistia Internacional s'ha dirigit tant al govern dels Estats Units, com a altres executius per demanar que es prenguin mesures efectives que acabin amb la impunitat dels responsables de la tortura i maltractaments. Per això, i en ocasió del Dia contra la Tortura, l'organització s'ha mobilitzat per demanar a:  - Estats Units, que creï una comissió efectiva que investigui d'acord amb els estàndards internacionals el règim de detenció aplicat per l'administració nord-americana des de l’11 de setembre de 2001.  - L’Aràbia Saudita, que alliberi immediatament i sense condicions 7 activistes, considerats presos polítics per l'organització, que demandaven pacíficament canvis polítics i respecte dels drets humans, als quals s'acusa de terrorisme. Igualment l'organització demana l'alliberament, tret que siguin sotmesos a un judici just, de Hamad Al-Neyl Abu Kassawy, Mahmoud Ahmed Al Sheikn, Ahmad Abbas ‘Ahmad Mamad, tots ells acusats de terrorisme. Tots aquests detinguts corren risc de sofrir maltractaments i tortura.  - Polònia, que es garanteixi que la investigació que està portant a terme des de 2008 la Fiscalia General sobre la participació de Polònia en el programa de detenció secreta de la CIA sigui imparcial, transparent i efectiva.  - Espanya, que posi fi al règim d'incomunicació que pot durar fins a 13 dies sense accés a advocat, a la família, o a un metge, règim sota el qual va ser presumptament torturat Mohammed Fahsi, detingut a Barcelona el 2006, i que s'investiguin aquestes denúncies. Tres anys després no s'ha obert cap investigació. Es va sol·licitar l'obertura d'investigacions al Consell General del Poder Judicial i a la fiscalia de Madrid, però ambdós organismes van respondre que no hi havia raons per fer-ho.