En el que portem de 2014,  segons dades a 18 de novembre, 44 dones han mort a mans de les seves parelles o exparelles. 14 de les quals havien posat denúncia i només 3 comptaven amb ordre de protecció. En aquest mateix període, 32 menors s'han quedat orfes per la violència de gènere. Des de l'1 de gener de 2003 fins a aquesta data, segons les dades oficials, 756 dones han estat assassinades.

Encara que Amnistia Internacional reconeix que l'entrada en vigor de la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de protecció Integral contra la Violència de Gènere (Llei Integral) va suposar un gran avenç, aquestes xifres fan difícil celebrar amb optimisme el desè aniversari d'aquesta Llei.

Altres dades preocupants són: que des de la creació dels Jutjats de Violència en 2005 fins a 2013, el nombre de sobreseïments provisionals (arxius del procediment per no quedar acreditats els fets) s'ha incrementat un 158%; que el nombre de denúncies i el d'ordres de protecció ha anat caient any rere any; o que el percentatge de sentències condemnatòries ha baixat fins a situar-se en el 50% en el 2012, deu punts per sota del percentatge registrat el 2006.

És necessari que després de 8 anys de funcionament d'aquest tipus de jutjats es facin avaluacions que intentin aclarir el significat d'aquestes xifres.

Les autoritats s'emparen en la necessitat que les víctimes posin denúncia per intervenir, però Amnistia Internacional considera que a més és necessari avaluar i identificar tots els obstacles en la persecució d'aquest tipus de violència. Al llarg d'aquests anys, l'organització ha denunciat la persistència d'obstacles que impedeixen a les dones l'accés a la justícia com són: les deficiències en les investigacions d'ofici, la manca de protecció adequada a les víctimes o fins i tot els prejudicis a què s'enfronten quan decideixen denunciar.

Principals preocupacions Amnistia Internacional torna a recordar que la formació de professionals de l'advocacia o la judicatura en igualtat de gènere, no discriminació i violència de gènere és insuficient i insatisfactòria, fet que contribueix que persisteixin prejudicis discriminatoris en el sistema de justícia penal,  i això es tradueix en la creença de la "denúncia falsa".

El propi Consell General del Poder Judicial en 2013 alertava en els Criteris d'actuació judicial per a la violència de gènere que "amb massa freqüència s'al·ludeix al fet que moltes de les denúncies presentades davant els Jutjats de Violència de Gènere es presenten per aconseguir una posició avantatjosa en la separació o el divorci. Afirmació que no respon a la realitat i que qüestiona el dret de les dones que la pateixen a tenir una tutela judicial efectiva".

Amnistia Internacional recorda que el nombre de condemnes per denúncies falses és insignificant. Segons dades de la Fiscalia General de l'Estat, entre 2009 i 2013, es van presentar un total de 657.084 denúncies, de les quals només 33 van acabar amb una condemna de denúncia falsa, fet que equival al 0,005% de les denúncies. 71 denúncies més estan en tràmit, fet que podria situar-les en un 0,01% com a màxim.

Recentment, organismes internacionals com el Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona (Comitè CEDAW), s'han pronunciat sobre actuacions judicials a Espanya i han mostrat la seva preocupació sobre la manca de protecció a les víctimes i la seva reparació.

El passat 4 d'agost, aquest Comitè va condemnar a l'Estat espanyol per no actuar diligentment en relació al cas d'Ángela González, en el qual malgrat haver-hi més de 30 denúncies per maltractament contra ella i contra la seva filla Andrea, els jutges no la van escoltar i van obligar a la menor a complir el règim de visites. Durant una d'aquestes visites, la menor de set anys va ser assassinada.

El Comitè va aprofundir en l'existència d'aquests esteriotips que deixen a les dones en una situació de vulnerabilitat a l'hora de sol·licitar justícia i va assenyalar que cal tenir en compte els antecedents de violència de gènere en els procediments de determinació de la custòdia i del règim de visites dels nens i les nenes. A més el Comitè va donar sis mesos a l'Estat espanyol per prendre les mesures necessàries per reparar a la víctima. Fins al moment, no s'ha fet res sobre aquest tema.

Tot això podria veure's agreujat amb el Projecte de Llei Orgànica de l'Estatut de la Víctima del Delicte. A  Amnistia Internacional li preocupa especialment l'article 35 d'aquest Projecte de Llei, on es preveu la "obligació de reemborsament" de qualsevol tipus d'ajuda rebuda, i on s'equipara el sobreseïment o la sentència absolutòria a la "denúncia falsa", la qual cosa podria deixar a moltes més dones en situació de més vulnerabilitat.

"Creiem que de no modificar-se aquest article del Projecte de Llei, es revictimizaría encara més a les víctimes que no només no obtindran justícia, sinó que a més es veuran perseguides per l'Estat per retornar les ajudes rebudes", ha assenyalat Virginia Álvarez, responsable de política interior d'Amnistia Internacional.

Amnistia Internacional també lamenta que aquest Projecte, que no recull els compromisos internacionals adquirits per Espanya, no s'hagi convertit en una oportunitat per abordar les dificultats que les dones víctimes de violència de gènere es troben tant en la protecció com en la reparació.

Recomanacions d'Amnistia Internacional

El repte fonamental que ha d'abordar-se sense dilació a l'Estat espanyol és garantir la implementació efectiva d'allò que estableix la Llei Integral i pal·liar els buits legals detectats en matèria de justícia i reparació.

Concretament, l'organització recomana:

• Desenvolupar processos d'avaluació de les mesures establertes en la Llei Integral, entre les quals el funcionament dels Jutjats de Violència, segons els paràmetres internacionals i fer públics els seus resultats.

• Garantir l'especialització del personal judicial que accedeix a aquests jutjats.

• Assegurar que el Projecte de Llei Orgànica de l'Estatut de la Víctima del Delicte aborda de forma adequada la situació de les dones víctimes de violència de gènere i millora la seva protecció i la seva reparació.

• Promoure mecanismes legals per garantir el dret de les víctimes de violència de gènere i els seus familiars a una reparació justa i adequada, també en el cas que hi hagi hagut falta de diligència per institucions o agents de l'Estat.