El 27 de juny, l’Ajuntament de Barcelona va debatre en sessió plenària sobre el reglament que regula la dotació i ús de dispositius conductors d’energia —més coneguts com a pistoles elèctriques— per part de la Guàrdia Urbana. 

El text, que va quedar rebutjat per incloure-hi propostes dels sindicats policials i que es tornarà a portar al pròxim ple de juliol, ha estat criticat per Amnistia Internacional i nombroses entitats socials i antiracistes, col·lectius de salut mental, atenció primària i serveis socials.

Tot i que el document ha incorporat algunes modificacions durant el període d’al·legacions, el consens entre entitats és clar: el reglament no s’adequa als estàndards internacionals de drets humans i permet l’ús de les armes en situacions que poden posar en risc la integritat física i psíquica de col·lectius especialment vulnerables, com ara infants, persones amb trastorns de salut mental o persones en estat de crisi.

Armes menys letals? 

La idea que les pistoles elèctriques són una “eina intermèdia” entre el cos a cos i les armes de foc és una afirmació que banalitza els riscos associats al seu ús. Segons l’anàlisi que s’ha fet a diversos països, aquests dispositius tenen un potencial letal real, especialment quan s'utilitzen de forma reiterada o en persones amb condicions de vulnerabilitat física o emocional. A Catalunya, des del 2021 ja s’ha registrat una víctima mortal a Badalona després de rebre sis descàrregues.

Organismes internacionals com l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura i el Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides han emès recomanacions clares: aquest tipus d’armament només hauria de ser utilitzat en situacions extremes, amb risc real i immediat per a la vida o de lesions greus. Però la proposta de reglament que es va votar a l’Ajuntament de Barcelona incompleix aquestes directrius.

Incompliments greus dels estàndards internacionals

Des d’Amnistia Internacional hem fet públiques les nostres principals preocupacions en relació amb el reglament. Entre d’altres, la possibilitat que l’arma s’utilitzi en contextos de manifestació o supòsits d’ús massa amplis com «la previsió que es produeixi una agressió» o la protecció de la «seguretat ciutadana», conceptes vagues i amplis que obren la porta a un ús arbitrari i desproporcionat. A més, la norma preveu l’ús de l’arma contra menors a partir de catorze anys, malgrat que els fabricants alerten dels riscos físics i psicològics que això comporta.

L’organització també alerta del perill que aquestes armes siguin repartides de forma generalitzada entre la plantilla de la Guàrdia Urbana. Això podria desvirtuar el principi de necessitat que hauria de regir la seva distribució i, transformar una arma d’ús estrictament excepcional, en una eina d’ús freqüent.

Millores parcials, però insuficients

Durant el període d’al·legacions, algunes de les recomanacions d’Amnistia han estat incorporades parcialment: s’han incorporat millores en la transparència o la incorporació d’un sistema de captació d’imatges, preferiblement d’activació automàtica, per a gravar tota l’actuació policial. 

També s’ha incorporat la prohibició d’utilitzar l’arma contra persones que mostrin resistència passiva o que estiguin immobilitzades, així com la limitació de les descàrregues a les estrictament necessàries per contenir l’amenaça, millores que ajuden a restringir els usos de l’arma i a incorporar més garanties per a la protecció dels drets humans. 

No obstant això, aquestes mesures no són suficients per complir amb els estàndards internacionals sobre l’ús de la força, ja que s’inclouen excepcions que permetrien l'ús de l’arma en casos que podrien anar més enllà d'evitar un risc greu per la vida o lesions greus. 

Una tendència preocupant a l’alça

Amb la voluntat de l’Ajuntament d’incorporar aquesta arma es confirma una tendència creixent de la consideració d’aquestes armes com equipament policial. Segons l’Informe Anual de les Policies Locals de 2023, 79 cossos de policia local, un 36,4 % del total, ja disposaven de dispositius d’aquest tipus, i la xifra continua augmentant any rere any. El més alarmant és la manca d’una regulació comuna i vinculant: cada cos policial aprova el seu propi reglament, la majoria seguint una instrucció dels Mossos d’Esquadra que tampoc s’adequa als estàndards internacionals de drets humans. 

Aquesta realitat suposa un risc evident per a la protecció dels drets fonamentals i evidencia la necessitat urgent d’harmonitzar les normatives, establir limitacions clares per a la protecció dels drets humans i reforçar els mecanismes de rendició de comptes.

Per una seguretat pública que protegeixi les persones, no que les posi en risc

La futura aprovació del reglament de pistoles elèctriques a Barcelona representa un retrocés en la protecció dels drets humans i obre la porta a usos policials que poden derivar en pràctiques abusives. Lluny d’impulsar un model de seguretat basat en la proximitat, la mediació i la cura, la normalització d’aquestes armes pot consolidar una resposta coercitiva davant situacions que requereixen sensibilitat, coneixement i garanties.

Les entitats de drets humans continuarem treballant per revertir aquesta decisió i exigir una normativa que garanteixi un ús excepcional, restringit i supervisat de la força, sempre sota criteris de necessitat i proporcionalitat.