Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Catalunya: El nou Protocol d’ús de llançadores de foam incorpora més garanties de respecte dels drets humans

Imatge d'una llançadora de foam de 40mm. Foto: «Protocol d’ús de les llançadores de foam i els seus projectils» - Departament Interior. Generalitat de Catalunya
  • Amnistia Internacional Catalunya fa una valoració dels canvis en el «Protocol d’ús de les llançadores de foam i els seus projectils», pendents d’avaluar-ne l'efectivitat durant els proper mesos.
  • És el primer cop que Interior publica de manera gairebé íntegra el contingut del Protocol.
  • Queda pendent aprofundir en qüestions de rendició de comptes: Amnistia Internacional i Irídia continuen demanant la creació d’un mecanisme extern públic i independent de control, avaluació i investigació de les actuacions policials.

*Aquesta comunicació es fa en base a la versió accessible del «Protocol d’utilització de les llançadores de 40mm i dels seus projectils» amb data de revisió del 27 d’octubre de 2023. Aquest document consta de parts anonimitzades a les quals l’organització no ha tingut accés i, per tant, no pogut fer-ne una valoració.

Durant anys, Amnistia Internacional Catalunya i Irídia – Centre per la defensa dels drets humans han demanat al departament d’Interior la publicació del «Protocol d’ús de les llançadores de foam i els seus projectils», així com la seva modificació per tal d’incorporar les garanties necessàries perquè el seu ús es faci d’acord amb les normes de protecció dels drets humans.

L’any 2021 el departament va habilitar una pàgina web amb informació pública sobre l’eina policial, però no va publicar el document íntegre del Protocol, que havia arribat a les organitzacions a través de peticions al Portal de Transparència fetes per mitjans de comunicació o altres vies no formals.  

Per aquest motiu, Amnistia Internacional Catalunya considera que la publicació del Protocol és una bona notícia. La transparència és essencial per garantir una rendició de comptes efectiva dels cossos policials i la confiança de la ciutadania en aquests, incloent la publicació de tots els protocols d’ús de la força i de les normes d’ús d’armes i eines policials. El coneixement d’aquesta regulació és fonamental per avaluar si s’ha actuat d’acord amb les normes, i en cas contrari, garantir la rendició de comptes davant de possibles casos de mala praxi.

Modificacions del Protocol

L’última versió publicada del Protocol, amb data 27 d’octubre de 2023, incorpora modificacions importants que l’apropen a una regulació més alineada a les normes internacionals de drets humans.

Amnistia Internacional Catalunya destaca alguns canvis positius:
 
    • El Protocol actual estableix de forma clara que l’ús de les llançadores s’ha de restringir a casos d’extrema necessitat amb risc greu per agents policials o terceres persones. En canvi, la versió anterior preveia el seu ús per a la «dispersió d’una zona acotada o àmplia» en contra les recomanacions del Comitè de Drets Humans de Nacions Unides o la Organització per la Segurat i la Cooperació d’Europa (OSCE). Amnistia Internacional recorda que aquest armament mai no hauria de ser utilitzat contra multituds amb l’objectiu de dispersar una manifestació.
      
    • S'elimina la possibilitat d'utilitzar aquest armament en «desordres públics amb perill imminent per a béns» o per «danys a coses» que sí que s’incorporava en la versió anterior. Segons l’Alt Comissionat per als Drets Humans de Nacions Unides només se’n permet l’ús per  aturar persones que estiguin exercint la violència contra altres persones i davant una amenaça imminent de lesió. L’últim informe del Relator especial de Nacions Unides sobre el dret a la llibertat de reunió pacífica i associació també considera que tant sols s’haurien d’utilitzar quan contraresten un dany igual o més greu. Amnistia Internacional considera com un llindar massa baix la possibilitat d’emprar aquest armament per evitar «danys a coses» o «béns» en relació amb el seu impacte lesiu.

    • Només es podrà disparar de l'abdomen cap avall per evitar i minimitzar possibles danys i lesions greus, una petició molt reclamada per les organitzacions de drets humans davant casos de traumatismes cranioencefàlics i lesions oculars provocats per aquest armament. La versió anterior del Protocol preveia la possibilitat de disparar contra l’extremitat superior d’una persona que mostrés un objecte llancívol mentre que, alhora, indicava que no es dispararia en el cas que l’objectiu s’hagués mogut. Dues indicacions que semblaven contradictòries, ja que l’acció de llançar implica moviment i un tret en aquest context pot impactar al cap o a la part superior del tors, causant lesions molt greus. Recomanacions internacionals com les de l’OSCE també restringeixen l’ús del foam a la part inferior del cos.
      
    • Es modifiquen les distàncies d'ús perquè siguin conformes a les recomanacions del fabricant: el projectil SIR-X es podrà utilitzar entre 30 i 50 metres de distància i el projectil SIR entre 5 i 30 metres. La versió anterior del Protocol permetia llançar SIR-X a una distància d’entre 20 i 50 metres mentre que les instruccions del fabricant consideraven que trets a una distància inferior a 30 metres podien causar danys molt greus.  L’Alt Comissionat per als Drets Humans de Nacions Unides també considera que els projectils d'impacte cinètic no s'han d'utilitzar a poca distància (i només a la distància mínima o més enllà prevista per a l'arma i el projectil).

Àmbits de millora

Tot i els notables avenços, es continua utilitzant el terme "situacions especialment perilloses" per a permetre l'ús de la llançadora sota autorització del cap del dispositiu. L’organització considera que es tracta d’un concepte massa ampli que no defineix les circumstàncies d'ús de manera precisa i que pot ser contrari al principi de proporcionalitat.

Amnistia Internacional considera essencial que qualsevol persona que autoritzi o faci ús de llançadores de foam disposi de formació específica per a fer valoracions adequades del risc, per tal d’escollir els mitjans més adequats per fer front a una situació «potencialment perillosa», tenint en compte la dificultat del context. A més, tota actuació ha d’anar acompanyada d’una supervisió interna i externa que asseguri la rendició de comptes davant casos de mala praxi.

Per a futures revisions del Protocol, l’organització suggereix que es detallin altres garanties de respecte dels drets humans, com ara l’emissió d’advertiments abans de l'ús, la prohibició del rebot intencionat del projectil a terra abans de colpejar l'objectiu o l’obligació del gravació i registre de cada actuació, per tal de poder avaluar i comprovar la seva conformitat amb les normes internacionals de drets humans sobre ús de la força. És essencial que es documentin amb tots els mitjans tècnics possibles les actuacions policials on s’utilitzen projectils d’impacte cinètic per tal d’assegurar la rendició de comptes de possibles males pràctiques. L’arxiu o tancament de les investigacions judicials per lesions causades per projectils d’impacte cinètic es produeixen degut a l’impossibilitat d’identificar als agents responsables del fet concret objecte de la investigació.

Retirada del projectil més lesiu SIR-X

Amnistia Internacional Catalunya valora positivament l’anunci del Departament d’Interior de donar compliment a les conclusions de la Comissió d’Estudi del Model Policial del Parlament de Catalunya amb la retirada dels projectils més lesius SIR-X. Aquesta decisió també es fa efectiva en l’última versió del Protocol en especificar que les llançadores només portaran SIR. Tot i això, el protocol encara manté la descripció del projectil SIR-X, les seves característiques tècniques i les distàncies d’ús permeses.

Cal recordar que l’ús de projectils de foam ha provocat fins a 5 casos de lesions molt greus a Catalunya i i ha demostrat ser contrari als estàndards internacionals de drets humans. En el curs de les investigacions judicials per lesions causades per aquest projectil, i tal i com ha transcendit a la premsa, comandaments de Mossos d’Esquadra haurien afirmat que aquest tipus d’armament no es pot considerar de precisió i que en el control de manifestacions els agents van rebre la instrucció d’utilitzar únicament la munició més lesiva SIR-X.

A dia d’avui, encara no hi ha una certesa temporal de quan es deixarà de fer servir aquesta munició més lesiva i alguns mitjans de comunicació han informat que podria endarrerir-se fins a sis mesos.

Rendició de comptes

Pel que fa a la rendició de comptes de possibles casos d’ús indegut o abusiu d’aquest armament, l’última versió del Protocol no deixa clar quan existeix una obligació d’elaborar informes interns després de l’ús d’aquest armament i indica que aquests només es faran en casos de «petició expressa». Des d’Amnistia Internacional  es considera que sempre que es fa ús d’una arma menys letal ha d’haver-hi un procés de supervisió intern, mitjançant un informe que avaluï els detalls de l’actuació, conegui què en va motivar el seu ús i justifiqui la necessitat d’ús de l’arma.  

Aquesta supervisió interna dels cossos policials, s’ha de complementar amb una supervisió externa mitjançant un mecanisme extern públic i independent de control, avaluació i investigació de les actuacions policials, que faci públics els resultats d’aquestes investigacions de manera regular . Aquest mecanisme podria analitzar i avaluar de forma precisa i experta un possible mal ús en la utilització d’armes menys letals, però també males praxis generalitzades, o deficiències en procediments i actuacions policials. Una interrelació adequada i coordinada entre ambdues estructures proporcionaria un sistema de rendició de comptes fort i efectiu.

Informació complementària

Amnistia Internacional ha expressat en nombroses ocasions preocupació per casos d’ús excessiu de la força i maltractaments a Catalunya i a Espanya a mans d’agents policials i per la impunitat efectiva que en moltes ocasions envolta aquests actes. Tot i que les vulneracions de drets humans per part de la policia no són sistemàtiques a Catalunya, tampoc es  tracta de casos aïllats, i la raó per la qual se segueixen produint té un dels seus orígens en les deficiències dels mecanismes de control interns i externs. Per aquest motiu i en el marc de la Comissió d’Estudi del Model Policial del Parlament de Catalunya, l’organització va presentar unes recomanacions que detallaven els requisits principals que haurien de tenir aquests mecanismes.

Amnistia Internacional i Irídia – Centre per la defensa dels drets humans porten molt temps treballant de manera conjunta demanant que els protocols d’ús de la força i les normes d’ús policial siguin públics, a l’abast de la ciutadania i s’ajustin als estàndards internacionals de drets humans. En el marc d’aquest treball el passat mes de setembre es va fer arribar una taula a la Direcció General de la Policia que comparava la versió anterior del «Protocol d’utilització de les llançadores de 40mm i dels seus projectils» amb les recomanacions d’organismes internacionals de drets humans relatives a l’ús de projectils d’impacte d’energia cinètica.>