*FINALISTA del 2n concurs de relat breu sobre drets humans d'Amnistia Internacional Catalunya.

El jurat del premi ha valorat l'estil poètic, molt bonic i tan ben escrit del relat. Alhora, la subtilesa amb què l'autora aborda qüestions tan greus i punyents com la persecució de persones al món (un lloc que l'autora ha volgut deixar indeterminat) simplement per la seva orientació sexual. Un conte també molt emocionant.

…………………………………………………………………………………………………………………………………………...

Aquesta nit he resseguit amb els dits el contorn de la lluna, com si fos teu el maluc, teva la corba. En aquest lloc on vivim, que hi ha carrers, bancs, fonts i una platja; i teràpies de conversió, impunitat i delictes d’odi en aquest lloc on vivim.

Aquesta nit t'he convertit en un satèl·lit sense atmosfera perquè així, enmig de tanta buidor, ningú no pugui sentir l'esclafit de les nostres pessigolles. En aquest lloc on vivim, que han alçat la sentència i esquinçat l'orgull de ser, que ens han declarat culpables, absurdes, malaltes. Que ens han maldit el nom, grapat l'alè, prohibit la protesta.

Aquesta nit jo només volia escriure’ns un conte, una cançó, qualsevol embat de fantasia. Perquè fictícies, tu i jo, accedíssim al dret agosarat, caparrut, incrèdul de saber de què té gust un petó permès. Perquè possibles, tu i jo, juguéssim a pintar-nos una casa on poder decidir la ubicació dels quadres i les plantes, on permetre’ns, fins i tot, cosir-hi discussions quotidianes sobre la cocció de la ceba i els cubells de reciclatge.

Aquesta nit se m’han tancat els ulls mentre et desitjava, ja veus tu quin delicte. I quan un parell de rajos de sol sorneguers se m’han clavat a les parpelles he perdut el rastre dels quadres, i la casa, i la corba, i el maluc, i les pessigolles.

En aquest lloc on vivim, aquesta i totes les nits, el formigueig als dits, el plaer culpable, la norma impassible, la lluna infinita.