A l’inici de cada legislatura, les expectatives sobre els avenços en drets humans es renoven i, tal com s’explicava en l’article «Portant la vostra veu als despatxos», un canvi de govern suposa tornar a començar en molts aspectes: tornar a teixir contactes, presentar novament l’organització, el nostre treball, els temes prioritaris...  

La tasca d’incidència no s’atura mai, perquè cada legislatura comporta nous reptes, noves cares, nous equilibris polítics, però també noves oportunitats per impulsar canvis que protegeixin i garanteixin els drets humans de totes les persones.

Des d’Amnistia Internacional, hem elaborat un full de ruta pel que considerem que haurien de ser les prioritats de drets humans per a la XV legislatura a Catalunya i que inclou recomanacions concretes en matèria de justícia de gènere, protecció de drets com la llibertat d’expressió i reunió pacífica, drets econòmics, socials i culturals, igualtat i no discriminació, entre d’altres. Es tracta de propostes valentes per afrontar reptes de drets humans d'àmbit autonòmic, però també globals, i per garantir el respecte i la protecció de drets humans de totes les persones.

   • Justícia de gènere: una lluita que no pot esperar
Les dades continuen evidenciant la necessitat urgent d’actuar contra la violència masclista, tot i els avenços normatius, l’accés a la justícia i la protecció real encara és insuficient per a moltes víctimes. Per això demanem que es desenvolupin totes les mesures necessàries per a protegir els drets de dones i nenes, especialment aquelles en situació de més vulnerabilitat, com ara les víctimes de violència masclista, violència sexual, treballadores sexuals, o víctimes de tràfic de persones. Una de les nostres peticiones és la implementació efectiva de la Llei Orgànica 10/2022, per tal d’assegurar el dret a una assistència integral especialitzada i accessible a víctimes de violència sexual i la formació dels i les professionals en l'àmbit sanitari, de serveis socials, judicial i policial en tots els temes relacionats amb la violència contra la dona.

   • Dret a la protesta: més transparència i garanties
Les limitacions al dret a la protesta com les multes, sancions, restriccions desproporcionades o l’ús de la força contra persones que participen en manifestacions suposa una vulneració de drets. Les recents reformes del model policial a Catalunya han suposat alguns avenços, però encara queden mesures pendents per garantir la transparència i la rendició de comptes de totes les actuacions policials. Per això demanem que es revisin les normes d’ús de les armes de projectils paralitzants i llançadores de foam, ja que les versions actuals no s’ajusten als estàndards internacionals d’ús de la força. També demanem més rendició de comptes amb la creació d’un mecanisme independent de controlde les actuacions policials.

   • Dret a la salut: enfortir l’atenció primària i l’accés universal
El sistema públic de salut s’ha vist greument afectat per anys de retallades, la sobrecàrrega derivada de la pandèmia i la manca de recursos estructurals. L’Atenció Primària, que hauria de ser el pilar fonamental del sistema sanitari, encara no compta amb el finançament suficient per garantir una atenció ràpida i de qualitat per a tota la població. Reclamem un increment progressiu dels recursos destinats a aquest àmbit, així com garantir que totes les persones tinguin accés a l’atenció sanitària sense cap mena de discriminació. 

   • Dret a l’habitatge: més enllà del paper, cap a una implementació real
La crisi de l’habitatge continua afectant milers de persones a Catalunya. L’aprovació de la Llei d’habitatge va ser un pas important, però no suficient, per això demanem que les administracions desenvolupin mecanismes de control i sanció per garantir que la contenció de rendes es compleixi de manera efectiva. A més, les administracions han de vetllar per l’augment del parc públic d’habitatge fins al 15% del total, tal com ja estableix la legislació catalana. També és essencial que no es dugui cap desnonament a terme on no s’ofereixi alternativa habitacional, tal com marquen els estàndards internacionals de drets humans.

   • Protecció de la gent gran: veritat, justícia i reformes urgents
La pandèmia de la COVID-19 va posar en evidència greus mancances en el sistema de residències per a persones grans. Més de 10.000 persones van morir en residències a Catalunya durant els primers mesos de la pandèmia, i malgrat la gravetat d’aquests fets, encara no s’han assumit responsabilitats ni s’ha garantit una reparació efectiva per a les famílies afectades. Per això demanem mesures estructurals per evitar que situacions similars es repeteixin en el futur. Això inclou un augment de personal qualificat a les residències, la millora dels mecanismes d’inspecció i transparència, i la garantia que les persones residents i les seves famílies tinguin veu en les decisions que les afecten.

   • Accés al padró per a tothom
L’empadronament és fonamental per garantir l’accés a drets. En els darrers anys, s’han identificat nombrosos casos on ajuntaments dificulten l’accés al registre del padró a determinats col·lectius, com ara persones en situació de vulnerabilitat o persones migrants en situació irregular. Deixar fora una part de la població té un efecte important en la possibilitat d’accedir a drets i serveis. A més, la negació d’inscripció en el padró contribueix a l’estigmatització de persones i les aboca a la clandestinitat i la vulnerabilitat. Per això demanem que es garanteixi la inscripció al padró per a totes les persones sense discriminació.

   • Polítiques antiracistes: garantir la igualtat real
El racisme i la discriminació continuen sent una realitat a Catalunya. Tot i que la Llei d’igualtat de tracte i no discriminació va suposar un pas endavant, la manca de mecanismes concrets per garantir la seva aplicació, com el desenvolupament del Reglament Sancionador i la implementació d’un Pla d’Igualtat de Tracte, encara deixa víctimes sense protecció efectiva.
A més, la proliferació de discursos discriminatoris i xenòfobs en l’espai públic i polític contribueix a reforçar estereotips i a alimentar actituds d’odi i criminalització cap a determinats col·lectius. És urgent adoptar un marc normatiu antiracista que inclogui mecanismes de prevenció, protecció i sanció, així com polítiques públiques que promoguin una societat més inclusiva i respectuosa amb la diversitat.

   • Una legislatura de compromís: afrontar els reptes globals amb perspectiva de drets humans
Els drets humans no es poden abordar de manera aïllada. Catalunya ha d’assumir un paper actiu en la defensa i promoció dels drets humans a nivell global, garantint que aquests siguin un eix transversal en la seva acció exterior. Això inclou abordar qüestions com la protecció de defensors i defensores de drets humans, la lluita contra la pena de mort, la crisi climàtica, o l’impacte de la intel·ligència artificial en els drets fonamentals.

A més, és fonamental garantir que les empreses catalanes que operen a l’estranger respectin els drets humans. En aquest sentit, és imprescindible reprendre el treball per a la creació d’un Centre Català d’Empresa i Drets Humans, que asseguri mecanismes de control i responsabilitat per a les empreses amb activitat internacional. Aquesta legislatura és una oportunitat per impulsar canvis estructurals i garantir que les polítiques públiques protegeixin totes les persones, especialment les més vulnerables. Des d’Amnistia Internacional, seguirem treballant, seguirem enviant cartes, picant portes de despatxos, proposant campanyes, mobilitzacions, recollides de firmes, i tot el que se’ns acudeixi perquè aquest full de ruta es converteixi en accions reals, concretes i efectives.