Art. 25.1: Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdia i als serveis socials sanitaris. (DUDH, 1948).
Art. 11.1: Dret de tothom a un nivell de vida adequat per a ell i per a la seva família, incloent-hi l’alimentació, el vestit i l’habitatge, i una millora contínua de condicions d’existència. (PIDESC, 1966).
Art. 31: Per garantitzar l’exercici efectiu del dret a l’habitatge, les Parts es comprometen a adoptar mesures destinades: a afavorir l’accés a l’habitatge d’un nivell suficient (...). (Carta Social Europea Revisada, 1996).
Art. 47: (...) Dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. (Constitució Espanyola, 1978).
Art. 47: Els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi el dret a l’habitatge (...). (Estatut d’Autonomia de Catalunya, 2006).
………………………………………………………………………………………………………………………
Des de l’àmbit internacional fins al local, són múltiples les referències que trobem en relació amb el dret a l’habitatge.
Per exemple, el fet que a la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) o al Pla Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) faci esment de l’habitatge afirma un compromís polític global i social que cerca assegurar-se que governs i institucions d’arreu del món treballin per a garantir i promocionar el dret a l’habitatge mitjançant l’aplicació de polítiques públiques.
A Catalunya –com a la resta de l’Estat i d’altres països europeus– observem una tendència que ha provocat que l’accés a l’habitatge s’hagi convertit en un dels principals reptes socials a què s’enfronten les nostres societats. L’impacte de la turistificació, l’especulació, l’augment dels preus del lloguer, encariment de la vida o la manca d’inversió en polítiques d’habitatge han fomentat que avui dia ens trobem en una conjuntura delicada que posa a la corda fluixa a aquelles persones econòmicament més vulnerables, com podrien ser les joves o les persones migrades.
Persones i famílies que s’enfronten a una crua realitat que els empeny a marxar de la seva ciutat perquè no poden pagar els preus del lloguer, famílies en situació d’exclusió social que són desnonades sense una alternativa real d’habitatge o l’expulsió de blocs sencers de veïnes provocats per la compra de fons d’inversió estrangers que acabaran substituint els habitatges residencials per Habitatges d’Ús Turístic (HUT). Aquesta situació acaba provocant processos de gentrificació que a poc a poc van apagant el teixit veïnal, cultural i social dels barris i pobles. Trencant d’aquesta manera els vincles comunitaris que existeixen per a substituir-les per dinàmiques cada vegada més individualitzadores.
Davant d’aquesta realitat –juntament amb una tendència creixent a la preocupació pel que fa a la situació de l’habitatge– a Catalunya s’ha aconseguit articular un moviment que ha permès organitzar i mobilitzar a gran part de la societat civil. Amb els seus inicis de la mà de V de Vivienda, passant per la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH), el Sindicat de Llogateres o la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC), entre moltes altres plataformes i organitzacions.
Sense anar més lluny, aquest darrer curs polític hem observat com el moviment per l’habitatge ha tornat a sortir als carrers organitzant assemblees a desenes de localitats catalanes per a organitzar accions i manifestacions unitàries sota un mateix lema: Abaixem els lloguers, acabem amb el negoci de l’habitatge i aconseguint aplegar centenars de milers de persones als carrers en manfiestacions com la del 23N o la del 5A. Com també la tasca diària, incansable i necessària que duen a terme els sindicats d’habitatge que trobem repartits per tot el territori.
El resultat de totes aquestes lluites ens condueixen a perfilar un debat nítid i clar respecte què prioritzem: el benefici individual o el benestar comú? El negoci o el dret a l’habitatge? La bossa o la vida? Nosaltres ho tenim molt clar! Des d'Amnistia Internacional Catalunya continuarem defensant el dret a l’habitatge com el que és, un dret humà, tot participant amb les nostres activistes en les mobilitzacions del Moviment per l’Habitatge i duent a terme campanyes que cerquin protegir i reivindicar aquest dret com una casa.
