Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Líban: L'esfondrament mortal d'un edifici a Trípoli ha d'impulsar mesures governamentals de prevenció i reparació

© Anwar AMRO / AFP via Getty Images

El tràgic esfondrament d'un bloc residencial en el barri de Bab al Tabbaneh de Trípoli el 8 de febrer, en què van morir 14 persones i 8 més van resultar-ne ferides, ha d'impulsar l'acció governamental per a oferir reparació als qui han sofert la pèrdua de casa seva i protegir els qui romanen en edificis insegurs; així ho ha manifestat avui Amnistia Internacional. Aquest és l'últim d'almenys quatre esfondraments d'edificis només en les primeres cinc setmanes de 2026.

“Aquest enfonsament mortal a Trípoli ha estat una tragèdia evitable i la conseqüència directa d'anys de mala gestió estatal, corrupció arrelada i falta de protecció social efectiva després que una terrible crisi econòmica sotmetés la població encara més a la pobresa”, ha afirmat Sahar Mandour, investigadora d'Amnistia Internacional sobre el Líban.

El govern libanès ha d'actuar amb urgència per a fer efectiva la promesa de protegir la vida i el dret a l'habitatge dels qui viuen en edificis insegurs, garantint el pagament puntual de les ajudes a l'habitatge, la reparació dels habitatges danyats i la provisió d'allotjament alternatiu a qui no pugui aconseguir un aixopluc segur, mitjançant un procés en el qual es consulti i es faci partícips de veritat a les comunitats afectades. Aquestes mesures han de mantenir-se i ampliar-se perquè no es posin més vides en perill.”

Després de l'enfonsament de l'edifici el 8 de febrer, l'equip municipal de Trípoli va presentar la seva dimissió al ministre de l'Interior. L'alcalde, Abdel Hamid Karimeh, va declarar la ciutat “zona catastròfica” i va assenyalar l’abandonament crònic, la deterioració de les infraestructures i la incapacitat de l'ajuntament per a fer front a la crisi.

Les autoritats han reaccionat amb rapidesa als recents enfonsaments d'edificis a Trípoli i han promès realitzar enquestes nacionals, donar subvencions a l'habitatge i oferir allotjament alternatiu.

Després de celebrar una reunió urgent el 9 de febrer, el govern va anunciar mesures d'emergència per a abordar la crisi d'esfondraments a Trípoli, entre elles evacuar 114 edificis insegurs en el termini d'un mes i cobrir les despeses d'allotjament temporal. Les autoritats van afirmar que ja hi havia albergs d'emergència preparats i s'obririen més si era necessari, i que el Ministeri d'Assumptes Socials inclouria a les famílies afectades en el Projecte Estimen d'Atenció Psicosocial. Així mateix, el govern va prometre que el Ministeri de Salut Pública cobriria les necessitats mèdiques i que la Comissió Superior de Socors reforçaria les estructures recuperables, demoliria les que corrien perill imminent i treballaria amb organismes d'enginyeria per a avaluar la seguretat dels edificis i les infraestructures essencials.

No obstant això, un any després dels terratrèmols que van sacsejar Turquia, Síria i el nord de Líban al febrer de 2023, famílies que vivien en edificis amb alt risc d'enfonsament van explicar a Amnistia Internacional que els plans d'emergència del govern no s'havien materialitzat i eren poc més que retòrica buida, i que continuaven vivint en estructures catalogades oficialment com en perill d'esfondrament perquè no podien permetre's reparar-les ni mudar-se a un altre habitatge.

El govern actual ha promès reiteradament reformes i reparacions a la població afectada per les violacions de drets socioeconòmics que pateix des de fa temps. Evacuar els edificis insegurs, oferir allotjament temporal i assistència mèdica i començar a reforçar les estructures en risc, com ha promès recentment, són passos importants per a abordar les violacions de drets econòmics que pateix la població des de fa temps. No obstant això, cap dels governs anteriors va convertir aquestes mateixes promeses en accions tangibles. Anys de plans incomplerts, manca d'inversió crònica en la seguretat pública i absència d'una estratègia nacional sobre edificis en risc han deixat la població exposada als mateixos perills estructurals i violacions de drets.

En virtut del dret internacional dels drets humans, inclòs l'article 11 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, el Líban té l'obligació de garantir l'accés a un habitatge adequat i segur i d'adoptar mesures efectives per a evitar amenaces previsibles per a la vida i el benestar de la població.

En un informe de 2024, Amnistia Internacional documentava que, per manca de mesures de les autoritats libaneses, la població de Trípoli continuava vivint en cases insegures en perill d'esfondrament després dels terratrèmols de febrer de 2023 a Turquia, Síria i el nord del Líban.