La població de l'Iran continua patint les devastadores conseqüències de la brutal repressió exercida per les autoritats contra la revolta 'Dones, Vida, Llibertat'. El país viu un context d'impunitat sistèmica pels crims de dret internacional comesos per esclafar les protestes que van tenir lloc a tot el país de setembre a desembre de 2022 contra dècades d'opressió i discriminació per motius de gènere.

El balanç d'aquests dos anys és esfereïdor: no s'han dut a terme investigacions penals efectives, imparcials ni independents sobre els abusos comesos, inclòs l'ús generalitzat i il·legítim de la força i de foc real amb resultat de mort per part de les forces de seguretat. Es van disparar fusells d'assalt, armes de foc carregades amb perdigons de metall i granades de gas lacrimogen, i es va colpejar durament amb porres els qui es manifestaven. Això va suposar l'homicidi il·legítim de centenars de manifestants i vianants, inclosos desenes de nens i nenes, i ferides i lesions que van alterar la vida de moltes persones més. Les autoritats han mirat de silenciar els familiars que busquen veritat i justícia pels homicidis il·legítims dels seus éssers estimats sotmetent-los a detenció arbitrària, judicis injustos, amenaces de mort i altres formes d'assetjament implacable.

Dos anys després, les autoritats iranianes han portat encara més lluny el seu atac als drets humans, lliurant una “guerra contra les dones i les nenes” en reprimir amb creixent violència qui desafia la legislació sobre l'ús obligatori del vel, i també han intensificat l'ús de la pena de mort com a arma política per a silenciar la dissidència.

Aquest segon aniversari de la revolta ‘Dones, Vida, Llibertat’ és un recordatori inquietant que a l'Iran hi ha molta gent que continua patint les conseqüències de la repressió brutal de les autoritats. Es continua negant la veritat, justícia i reparació a les víctimes, enmig d'una campanya de negació i distorsió per part de les autoritats iranianes per ocultar les proves dels seus crims i intentar intimidar les persones supervivents i les famílies de les víctimes. Ras i curt, es busca silenciar-les.

La 'guerra contra les dones' s'intensifica

Com a part de les seves iniciatives per a sufocar el poderós moviment de drets de les dones contra l'ús obligatori del vel, que va guanyar força després de la mort sota custòdia de Mahsa/Jina Amini, l'abril d'aquest any les autoritats iranianes van llançar una campanya anomenada Pla Noor. Des de llavors s'ha observat als carrers del país un evident augment de les patrulles de seguretat a peu, amb motocicleta, en automòbil i en vehicles policials, que circulen per l'espai públics per fer complir l'obligatorietat de l'ús de vel.

La repressió també ha inclòs perilloses persecucions d'automòbils per a detenir conductores, confiscació massiva dels seus vehicles, empresonament, flagel·lació i altres penes que equivalen a tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants.

L'agost de 2024, va circular en les xarxes socials un vídeo pertorbador en què diversos agents agredien violentament dues nenes de 14 anys que s'havien tret el vel. "M'estiraven dels cabells, em cridaven i m'insultaven… quan em van ficar en el vehicle policial em van llançar al terra. Una agent em va pegar, em va posar el genoll al coll i em va colpejar el cap amb força. Tenia el cap bloquejat entre els seients i mentrestant em clavaven cops de peu". Qui ho explica és una de les nenes afectades per aquesta violència, Nafas Hajisharif.

Organismes estatals iranians (policia de trànsit i seguretat moral, tribunals, Guàrdia Revolucionària, etc.) estan duent a terme un atac coordinat i sense treva contra les dones i les nenes que reivindiquen els seus drets humans a la llibertat d'expressió, reunió pacífica, religió, creences i autonomia. Mentrestant, el Parlament iranià està a punt d'aprovar un nou paquet legislatiu repressor: un projecte de llei de "suport a la cultura de la castedat i el hijab" amb el qual pretén legalitzar la intensificació de l'atac de les autoritats a les dones i les nenes que qüestionen l'obligació de portar el vel.

Augmenta l'ús de la pena de mort

Des de la revolta 'Dones, Vida, Llibertat', les autoritats iranianes han duplicat l'aplicació de la pena de mort, sent el 2023 l'any en què es va registrar el nombre més alt d'execucions dels darrers vuit anys al país. Les autoritats recorren a aquest càstig irrevrsible i cruel com a instrument d'opressió per a aterrir la població, que afecta de manera desproporcionada minories ètniques, com la balutxi, objecte de persecució. Moltes d'aquestes execucions s'han dut a terme després de simulacres de judici manifestament injustos basats en “confessions” obtingudes mitjançant tortura i altres maltractaments, inclosa la violència sexual.

L'arma de la violència sexual

En els últims dos anys, les autoritats han negat que funcionaris de l'Estat sotmetessin les persones detingudes durant les protestes a tortura i altres maltractaments, inclosa la violació i altres formes de violència sexual. Però des d'Amnistia hem documentat just el contrari: les forces de seguretat i intel·ligència de l'Iran han sotmès persones persones detingudes a tortura i altres maltractaments de forma generalitzada. El desembre de 2023, Amnistia Internacional va detallar l'ús esgarrifós de la violació, inclosa la violació en grup, i altres formes de violència sexual per a esclafar les protestes i aterrir i castigar qui es manifestava, inclosos nens i nenes de només 12 anys. Des d'Amnistia Internacional també hem documentat sistemàticament la manera en què la fiscalia i les autoritats judicials han desestimat o encobert proves de violència sexual, incloses les denúncies de supervivents.