Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Pena de mort: Augmenten les execucions i assoleixen la xifra més alta en gairebé deu anys

Protesta contra la pena de mort al Tribunal Suprem dels EUA a Washington // BRENDAN SMIALOWSKI/AFP via Getty Images
  • El repunt de les execucions a l’Iran porta a la xifra més alta d’execucions des de 2015.
  • Perden força els avenços dels últims anys als Estats Units per l’augment de les execucions.
  • La Xina segueix executant milers de persones mentre amenaça la població que la delinqüència comportarà pena de mort.
  • La xifra registrada de països executors (16) sí que indica avenços.

“Les execucions van augmentar fins assolir el 2023 la xifra més alta en gairebé un decenni amb una forta pujada al Pròxim Orient”, ha declarat avui Amnistia Internacional amb motiu de la publicació del seu informe anual sobre l'ús de la pena de mort en el món.

El 2023 es van dur a terme un total de 1.153 execucions —xifra que no inclou els milers que es creu que es van realitzar a la Xina—, la qual cosa representa un augment de més del 30% en relació al 2022. Aquesta és la xifra més alta documentada per Amnistia Internacional des de 2015, quan es va conèixer l'execució de 1.634 persones. Malgrat aquest augment, el nombre de països que van dur a terme execucions ha estat el més baix registrat per Amnistia Internacional.

El gegantí repunt de les execucions documentades es va deure principalment a l'Iran. Les autoritats d'aquest país van mostrar un menyspreu absolut per la vida humana i van augmentar-hi les execucions per delictes de drogues, la qual cosa va posar encara més de relleu l'impacte discriminatori de la pena de mort en les comunitats més marginades i empobrides de l'Iran”, ha declarat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional. “Tot i les reculades d'enguany, sobretot al Pròxim Orient, els països que continuen duent a terme execucions estan cada vegada més aïllats. La nostra campanya contra aquest càstig aberrant funciona. I seguirem endavant fins que posem fi a la pena de mort.”

Els cinc països que van dur a terme el nombre més alt d'execucions el 2023 van ser l'Aràbia Saudita, la Xina, els Estats Units, l'Iran i Somàlia. L'Iran, tot sol, va ser responsable del 74% de totes les execucions registrades; i l'Aràbia Saudita, del 15%. Somàlia i els Estats Units van dur a terme més execucions el 2023. El nombre de condemnes a mort imposades a tot el món el 2023 va augmentar un 20%, elevant el total a 2.428.

Augmenten les execucions a l'Iran

A l'Iran, les autoritats van intensificar l'ús de la pena de mort per a infondre temor en la població i augmentar el seu control i poder, duent a terme execucions a tot el país. Van ser executades almenys 853 persones, la qual cosa representa un augment del 48% respecte de les 576 de 2022. El nombre d'execucions de membres de la minoria ètnica balutxi de l'Iran va ser desproporcionat, perquè va constituir el 20% de les execucions registrades tot i que aquesta ètnia representa prop del 5% de la població de l'Iran. Van ser executades almenys 24 dones i almenys 5 persones que eren menors d'edat en el moment del delicte.

De les execucions registrades a l'Iran, almenys 545 van ser dutes a terme de manera il·legítima per actes que no haurien de comportar la pena de mort segons el dret internacional, com els delictes de drogues, el robatori i l'espionatge. Les execucions per delictes de drogues van augmentar i van constituir el 56% de les execucions registrades el 2023, la qual cosa representa un augment del 89% en relació a les 255 execucions registrades el 2022.

Reculades als Estats Units i l'Àfrica subsahariana

Els avenços perden força als Estats Units, on les execucions van augmentar, passant de 18 a 24. Es van presentar projectes de llei als estats d’Idaho i Tennessee perquè les execucions fossin realitzades per afusellament, mentre l'assemblea de Montana va estudiar l'ampliació de les substàncies que s'empren en la injecció letal. A Carolina del Sud es va promulgar una nova llei en la virtut de la qual s'oculta la identitat de les persones i entitats que participen en la preparació d'una execució o la duen a terme.

“Un nombre selecte d'estats dels Estats Units va mostrar una esgarrifosa adhesió a la pena de mort, així com la seva despietada intenció d'invertir recursos a arrabassar vides humanes. També es van començar a dur a terme execucions mitjançant el cruel nou mètode de l'asfíxia per nitrogen, i Alabama va usar ignominiosament aquest mètode no provat per a matar Kenneth Smith aquest mateix any, amb prou feines 14 mesos després d'haver-lo sotmès a un intent d'execució fallit”, va prosseguir Agnès Callamard.

“El president dels EUA, Joe Biden, ha de deixar d'ajornar el compliment de la seva promesa d'abolir la pena de mort federal.”

S'han produït més passes enrere en altres països, com el repunt del nombre de condemnes a mort i execucions documentades a l'Àfrica subsahariana el 2023. Les execucions registrades a la regió es van triplicar amb escreix, passant d'11 el 2022 a 38 i les execucions documentades van augmentar de forma acusada (un 66%), passant de 298 el 2022 a 494 el 2023. A més, cap país de la regió va abolir la pena de mort el 2023.

El secretisme dels estats

Pel secretisme amb què actuen alguns països, les xifres d'Amnistia no inclouen els milers de persones que es creu que han estat executades a la Xina, que continua sent el país que duu a terme el nombre més alt d'execucions. De manera similar, l'organització no ha pogut presentar xifres sobre Corea del Nord i el Vietnam, països que es creu que també recorren àmpliament a les execucions.
No obstant això, el nombre limitat d'informes oficials que sí que han sortit d'aquests països transmetia a la ciutadania el missatge clar que la delinqüència o la dissidència serien castigades amb la mort i mostraven que aquest càstig pena continuava formant part de l'arsenal de l'Estat per a mantenir el control i reprimir la dissidència.

A la Xina es van utilitzar les informacions publicades en els mitjans de comunicació estatals per a recordar a la població que delictes com el narcotràfic i el suborn serien castigats amb duresa i desembocarien en l'execució, mentre Corea del Nord va promulgar una nova llei que preveu la pena de mort com a possible càstig per als qui no utilitzin la llengua nativa coreana. Mentrestant, les autoritats militars de Myanmar van continuar imposant condemnes a mort en tribunals controlats per les forces armades, en procediments secrets i manifestament injustos.

Tot i les passes enrere, van continuar els avenços

Malgrat l'actuació d'una minoria, van continuar els avenços. En l'actualitat, 112 països són totalment abolicionistes i 144 han abolit la pena de mort en la llei o en la pràctica. Es van documentar execucions a 16 països, el número més baix registrat per Amnistia Internacional. No es van registrar execucions a Bielorússia, el Japó, Myanmar i el Sudan del Sud, països que sí que havien dut a terme execucions el 2022.

A Àsia, el Pakistan va derogar la pena de mort per a delictes de drogues, i Malàisia va abolir la pena de mort preceptiva. Les autoritats d'Sri Lanka van confirmar que el president no tenia la intenció de signar ordres d'execució, la qual cosa va disminuir la preocupació que es reprenguessin les execucions.

Encara que cap país va abolir la pena de mort a l'Àfrica subsahariana, continuaven tramitant-se projectes de llei per a abolir-la a Kènia, Libèria i Zimbàbue. A Ghana, el Parlament va votar a favor de dos projectes de llei que eliminaven la pena de mort de la legislació vigent, tot i que, en acabar 2023, encara no s'havien convertit en llei.

“La discriminació i l'arbitrarietat inherents que caracteritzen l'ús de la pena de mort només han agreujat les violacions de drets humans dels nostres sistemes de justícia penal. La petita minoria de països que insisteixen en aquest ús ha d'evolucionar amb els temps i abolir aquest càstig d'una vegada per sempre”, ha conclòs Agnès Callamard. “La pena de mort serà sotmesa de nou a examen en l'Assemblea General de l'ONU d'enguany. Amnistia Internacional insta tots els governs que donin suport a la crida de l'ONU per a posar fi a l'ús de la pena de mort en una demostració vital de compromís amb els drets humans”.