Imagina’t anar a urgències perquè et trobes molt malament i sortir de l’hospital emmanillada cap a la presó. No per cap delicte, sinó per haver patit una emergència obstètrica.
Sembla impossible, oi? Doncs això és exactament el que li va passar a la Beléna l’Argentina i el que pateixen moltes dones cada dia arreu del món.
El 21 de març de 2014, la Belén (pseudònim), una jove de 25 anys de Tucumán, va ingressar a l'hospital amb un dolor abdominal molt greu. Amb el pas de les hores, el patiment es va tornar agonitzant fins que, en un canvi de llit rutinari, el personal mèdic va descobrir una hemorràgia greu i la presència del que semblava un embrió. La Belén no entenia què estava passant, no sabia que estava embarassada. El personal de l'hospital la va acusar de causar o desencadenar l'avortament i va rebre un tracte degradant i humiliant. Tot i que patia una emergència obstètrica, diagnosticada com un “avortament espontani incomplet”, la Belén va passar de ser pacient a ser tractada com una delinqüent. En un context de criminalització de l'avortament a l'Argentina, el diagnòstic mèdic va ser instrumentalitzat fins a convertir-se en una acusació penal.
El cas de la Belén va ser una mostra clara de violència judicial i institucional; estava ple d'incoherències i d'una irregularitat extrema. Per començar, l’avortament és un dret humà, és part del dret a la salut i hauria de ser una elecció, la maternitat no hauria de ser una imposició i les dones hauríem de poder decidir sobre els nostres cossos. Però és que a més de criminalitzar la Belén injustament per un avortament espontani incontrolable, el procés penal i jurídic va estar marcat per la vulneració sistemàtica de les garanties jurídiques més bàsiques. El sistema judicial actuava amb una gran velocitat a l’hora d’acusar i castigar, però amb una negligència i lentitud absoluta per investigar els fets, verificar les proves o salvaguardar els drets més bàsics de la Belén.
No és un cas aïllat
Aquesta injustícia no és un cas aïllat, ni un error, és el resultat previsible d'un sistema patriarcal basat en la desigualtat i el control sobre els cossos de les dones. Vivim en un ordre social i una estructura social de classes i patriarcal, en la qual múltiples formes de violència i desigualtat recauen sobre les dones.
En els països on l’avortament no és legal es criminalitzen emergències mèdiques incontrolables o es denega una atenció mèdica sovint qüestió de vida o mort. A més, en molts casos, es vulnera la confidencialitat mèdica, com en el cas de Belén: els sanitaris, a més d’exercir un tracte degradant van comunicar a les autoritats l’emergència mèdica. D'acord amb el dret internacional dels drets humans, qualsevol informació protegida per la confidencialitat de la relació metge-pacient que es revela, fins i tot als funcionaris de l'aplicació de la llei, constitueix una violació del dret a la privacitat. Els professionals mèdics tenen l'obligació de protegir la confidencialitat de la informació a què han accedit en el curs de l'exercici de la seva professió.
La desigualtat social i econòmica va intensificar encara més la violència que va patir Belén. Era una dona pobra i, per tant, estava més exposada als abusos institucionals i molt menys protegida pel sistema legal. La violència institucional i la criminalització de les dones també és interseccional, no es dirigeix a totes les dones per igual: les més vulnerables són les que tenen menys recursos, menys capital social i un accés limitat o una manca de defensa legal. Com sempre, el biaix de gènere i el classisme treballen junts per criminalitzar i violentar les dones i Belén n’és un exemple. Va ser víctima d'un sistema arrelat en una societat conservadora on la maternitat era –o és– un mandat obligatori; un sistema pel qual una simple acusació d'avortament després d'una hemorràgia, va ser prou per condemnar-la i tractar-la de la manera més cruel (Carrera, Orrego-Hoyos i Saralegui, 2020; Deza, 2016).
El cas de la Belén va desencadenar una mobilització social sense precedents a tot l’Argentina, i va esdevenir un símbol de resistència contra la violència estructural que patim les dones i també la lluita pels drets sexuals i reproductius a l'Argentina. Amb el suport d’Amnistia Internacional Argentina, i l’entitat Mujeres por Mujere” el seu cas va crear una onada d’activisme feminista i també va inspirar la pel·lícula Belén.
120.000 signatures de suport
Amnistia Internacional va lliurar més de 120.000 signatures a les autoritats de la província de Tucuman demanant l'alliberament immediat de la Belén. Això demostra la importància de l’activisme i la mobilització social. Com sempre diem a Amnistia, el món pot canviar, però no ho farà sol i, gràcies a la lluita col·lectiva, la noia va recuperar la seva vida i la seva llibertat, que no se li hauria d’haver arrabassat mai. Cal destacar la extraordinària feina de Soledad Deza, una gran advocada i feminista, que va decidir defensar la Belén per solidaritat i vocació. Deza va guanyar el cas i finalment després de més de dos anys a la presó, Belén va ser alliberada.
El seu cas es va convertir en un catalitzador decisiu que finalment va conduir a la legalització de l'avortament a l'Argentina el 30 de desembre de 2020 amb l'aprovació de la Llei d'Interrupció Voluntària de l'Embaràs (IVE), fita que es va aconseguir després de dècades de mobilització feminista i pressió de col·lectius i organitzacions com Amnistia Internacional. És crucial recordar que els drets humans no són un regal ni s’han aconseguit fàcilment, els drets que tenim i gaudim avui en dia son fruit de dècades de lluita social, de molt sacrifici i molt dolor. Cal recordar això per seguir-los defensant cada dia, ja que, sobretot els drets de les dones, mai no estan del tot garantits. Com deia Simone de Beauvoir, “només cal una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones tornin a ser qüestionats”. Actualment, n’hi ha una un augment i tendència creixent.
El dret a l’avortament és un dret humà. El dret a l’avortament és justícia i és sentit comú. El que és sorprenent i surrealista és que encara avui en dia sigui il·legal en tants llocs del món. És incomprensible que es criminalitzi un servei mèdic simplement perquè només el necessiten les dones. Totes les persones tenen dret a controlar la seva pròpia fertilitat i l'exercici de l'autonomia reproductiva. Això és especialment important per a totes les dones, nenes i persones que poden quedar-se embarassades. No ets lliure quan no pots prendre decisions sobre el teu propi cos. No ets lliure quan no pots prendre decisions sobre el teu futur.