Les famílies exiliades de nens i nenes uigurs internats en "orfenats" estatals a la regió xinesa de Xinjiang descriuen el suplici que suposa la separació en una nova investigació d'Amnistia Internacional publicada avui.
L'organització ha parlat amb pares i mares que han perdut tot contacte amb els seus fills i filles -en alguns casos, de només 5 anys- i no poden tornar a la Xina a causa de l'amenaça de ser enviats a un camp d'internament per a la seva "reeducació".
"La implacable campanya de detencions massives de la Xina a Xinjiang ha imposat a les famílies separades una situació impossible: no es permet que els nens i nenes surtin del país, però els seus progenitors s'enfronten a persecució i detenció arbitrària si intenten tornar al seu lloc d'origen per cuidar-los", ha afirmat Alkan Akad, investigador sobre la Xina d'Amnistia Internacional.
"Els testimonis esgarrifosos dels pares i mares amb qui hem parlat són només la punta de l'iceberg de la magnitud del patiment de les famílies uigurs separades dels seus fills i filles. El govern xinès ha de posar fi a les seves despietades polítiques a Xinjiang i garantir que les famílies poden reunir-se tan aviat com sigui possible sense por de ser enviades a un camp de repressió"
Amnistia Internacional va entrevistar sis famílies uigurs exiliades que resideixen actualment a Austràlia, el Canadà, Itàlia, els Països Baixos i Turquia. Les famílies, que van sortir de la Xina abans de la intensificació de la repressió contra uigurs i altres grups minoritaris musulmans el 2017, no podien imaginar que s'impediria als seus fills i filles reunir-se amb elles.
Es calcula que, des del 2017, almenys un milió de persones han estat detingudes arbitràriament a Xinjiang, als anomenats centres de transformació a través de l'educació o de formació professional, on se les sotmet a diverses formes de tortura i maltractaments, com l'adoctrinament polític i l'assimilació cultural forçada.
"És freqüent que les persones uigurs que viuen a l'estranger tinguin dubtes sobre si parlar públicament sobre els abusos contra els drets humans que pateixenelles i les seves famílies, per por a les repercussions per als seus familiars que són a la Xina. Tot i aquests desafiaments, aquests pares i mares han decidit compartir públicament les seves històries, amb l'esperança que això els ajudi a reunir-se aviat amb els seus fills i filles", ha afirmat Alkan Akad.
Quatre joves emprenen un viatge perillós er arribar a Itàlia
Mihriban Kader i el seu marit Ablikim Memtinin van fugir de Xinjiang a Itàlia el2016 després de patir assetjament per part de la policia i pressions perquè entreguessin els seus passaports.
Van deixar temporalment els seus quatre descendents a cura de l'avi i de l'àvia, però poc després l'àvia va ser internada en un camp, mentre que l'avi va ser interrogat per la policia.
"La resta dels nostres familiars no es van atrevir a fer-se càrrec de la cura dels fills i filles després del que els vapassar al meu pare i la meva mare", va explicar Mihriban a Amnistia Internacional. "Tenien por que també els enviessin a camps".
Els tres de menor edat van ser enviats a un camp d'orfes, instal·lacions creades a tot Xinjiang per allotjar i adoctrinar nens i nenes els pares i mares dels quals han estat internats en camps d'adoctrinament, presons i altres centres de detenció. La filla gran va ser ingressada en un internat amb vigilància i supervisió.
Mihriban i Ablikim no van poder contactar amb ells des d'Itàlia però, al novembre de 2019, van rebre permís del govern italià per portar als seus fills i filles a viure amb ells en aquest país.
Els quatre adolescents -d'entre 12 i 16 anys- van creuar la Xina sols fins a arribar al consolat italià a Xangai, però van ser detinguts per la policia i enviats de tornada a l'orfenat i l'internat.
"Ara els meus fills i filles estan en mans del govern xinès, i no estic segura que pugui tornar a veure'ls en tota la meva vida", va dir Mihriban. "El més dolorós és que, per als meus fills, és com si el seu pare i la seva mare no existissin; com si haguéssim mort i fossin orfes".
“El més dolorós és que, per als meus fills, és com si el seu pare i la seva mare no existissin; com si haguéssim mort i ells fossin orfes”
Un altre cas és el d'Omer i Meryem Faruh, que van fugir a Turquia a finals de 2016 després d'exigir-los la policia que lliuressin els seus passaports. Van deixar a les dues filles petites, de 5 i 6 anys, amb l'avi i l'àvia, perquè encara no tenien documents de viatge propis. Omer i Meryem van descobrir més tard que els seus familiars havien estat internats en camps, i no han rebut cap informació sobre els seus fills des de llavors.
"No sentim les seves veus des de fa almenys 1.594 dies", va dir Omer a Amnistia Internacional. "La meva dona i jo no fem més que plorar a la nit, intentant ocultar la nostra pena a les nenes que ja són aquí amb nosaltres".
L'accés d'observadors dels drets humans és vital
Alkan Akad ha afirmat: "La tragèdia de la separació familiar a Xinjiang posa de manifest la inhumanitat dels intents de la Xina de controlar i adoctrinar la població uigur i altres grups ètnics musulmans en nom de la lluita contra el terrorisme"?.
"La Xina ha de posar fi a les mesures que restringeixen els drets de totes les minories musulmanes a entrar i sortir lliurement del país. Ha de tancar tots els camps de reeducació de caràcter polític, i posar en llibertat les persones detingudes de forma immediata, incondicional i sense perjudici".
Amnistia Internacional demana al govern dela Xina que permeti l'accés ple i sense restriccions a Xinjiang de personal expert de l'ONU, investigadors i periodistes independents per investigar què està passant a la regió.
Mentrestant, l'organització insta altres governs a fer el que estigui al seu abast per garantir que les poblacions uigur, kazakh i altres minories ètniques xineses que resideixen als seus respectius països reben ajuda per mirar de localitzar, contactar i reunir-se amb els seus fills i filles.