Amnistia Internacional ha publicat avui nous testimonis esgarrifosos de familiars de 48 persones d'ètnia uigur i kazakh recloses a la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang, a la Xina, i ha tornat a demanar a l'alta comissionada de l'ONU per als drets humans que actuï.

L'alta comissionada sortint, Michelle Bachelet, encara no ha publicat l'informe llargament esperat sobre les greus violacions de drets humans perpetrades per les autoritats xineses a Xinjiang, i s'ha negat reiteradament a reconèixer-ne la gravetat. És profundament decebedor que a causa d'aquest retard aquesta setmana es tanqui un altre període de sessions del Consell de Drets Humans de l'ONU sense que s'hagin pogut debatre les conclusions de l'ONU sobre Xinjiang.

Els nous testimonis recollits per Amnistia Internacional formen part de la seva campanya en favor de la llibertat de les persones detingudes a Xinjiang, que ara explica la història de 120 persones que es troben atrapades en el sistema penitenciari i de camps d'internament xinès a Xinjiang.

"Els relats d'aquestes famílies ens permeten apuntar-nos als horrors que s'estan produint a Xinjiang, que constitueixen crims de lesa humanitat. Moltes persones van explicar que tenien diversos membres de la família reclosos, la qual cosa il·lustra l'enorme magnitud dels abusos -un home va dir que en la seva família havien detingut 40 persones-, ha comentat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

"La lentitud que ha caracteritzat la resposta de l'ONU al malson distòpic de Xinjiang empitjora encara més la situació de les víctimes i supervivents de la campanya massiva d'empresonament, tortura i persecució del govern xinès adreçada de forma predominant contra les minories musulmanes de Xinjiang des del 2017. Seguim demanant al govern xinès que desmantelli el seu gran sistema de camps d'internament; posi fi a les detencions arbitràries, les desaparicions forçades i els maltractaments tant a les presons com en altres llocs; i abandoni la seva terrible persecució de persones uigurs, kazakhs i d'altres minories a Xinjiang".

"Les autoritats xineses han de retre comptes, i per això és essencial que l'alta comissionada Bachelet publiqui el seu informe, que acumula molt retard, per a la seva presentació urgent en el Consell de Drets Humans de l'ONU. La seva constant negativa a denunciar els crims de lesa humanitat i altres violacions greus de drets humans a Xinjiang és un obstacle a la justícia, a més d'una vergonya per al sistema de Nacions Unides".

Famílies destrossades

Amnistia Internacional ha entrevistat recentment a Turquia de forma presencial familiars exiliats de 48 persones recloses que van descriure que els seus éssers estimats havien estat detinguts per càrrecs de terrorisme o altres càrrecs falsos, pel que sembla per coses tan trivials com viatjar o pagar l'educació dels seus fills i filles a l'estranger. Unes altres semblen estar recloses sense més motiu que la seva religió o la seva ètnia.

La kazakh Gulaisha Oralbay va explicar el que li va passar al seu germà, Dilshat Oralbay, periodista i traductor uigur jubilat, després que les autoritats xineses el persuadissin de tornar a Xinjiang des del Kazakhstan en 2017. Gens més tornar, les autoritats li van confiscar el passaport, i diversos mesos després van detenir-lo.

"No hi ha tribunal; van empresonar-lo [i li van dir que seria] per 25 anys i ja està", va dir Gulaisha. "Ni tan sols crec que ell mateix conegui el motiu. Algú va dir que era perquè havia viatjat al Kazakhstan, i altres excuses; no hi ha cap justificació ni una raó clares".

Gulaisha i les dues germanes de Dilshat, Bakytgul i Bagila Oralbay, també estan recloses.

Abdullah Rasul va explicar a Amnistia Internacional que el seu germà Parhat Rasul, camperol i carnisser a temps parcial, va ser detingut i portat a un camp d'internament al maig de 2017. La família no ha rebut notícies seves directament des de llavors, però el 2018 una font fidedigna els va dir que Parhat havia estat condemnat a nou anys de presó.

La família de Parhat creu que van detenir-lo simplement per ser musulmà practicant i fer activitats benèfiques. Uns familiars seus van dir que l'esposa de Parhat, Kalbinur, i la seva sogra, Parizat Abdugul, també havien estat empresonades. Parhat i Kalbinur tenen dues filles de 14 i 16 anys i un fill d'11.

"Volen [les autoritats xineses] esborrar la nostra identitat, esborrar la nostra cultura, esborrar la nostra religió", ha manifestat Abdullah Rasul. "Espero que la gent vegi clarament el que està passant en el nostre estat autònom".

Medine Nazimi va relatar que l'última vegada que havia sentit la veu de la seva germana, Mevlüde Hilal, havia estat a finals de 2016. Mevlüde havia estudiat a Turquia però, després de tornar a Xinjiang per ajudar la seva mare, que estava malalta, va ser enviada a un camp d'internament el 2017 i, pel que sembla, condemnada més tard a 10 anys de presó acusada de "separatisme". Està casada i té una filla petita.

"Quan es van emportar la meva germana, la meva neboda Aisha tenia només un any", va explicar Medine a Amnistia Internacional. "Fèiem la nostra vida i érem una família feliç. A la meva germana se la van emportar per una única raó: ser uigur".

La gent que denuncia la situació corre un risc enorme; diversos familiars de persones detingudes van explicar que les autoritats els havien amenaçat per parlar d'això públicament.

Abudurehman Tothi, empresari i activista uigur que viu a Turquia, va ser entrevistat per mitjans de comunicació internacionals en relació amb l'empresonament de la seva esposa i la seva mare i de la detenció arbitrària del seu pare. Va explicar a Amnistia Internacional que després el consolat xinès a Turquia es va posar en contacte amb ell i va amenaçar-la amb una detenció o la mort en un "accident de cotxe".

Una muntanya de proves

La repressió de la Xina contra les persones de l'ètnia uigur, kazakh i d'altres minories ètniques predominantment musulmanes a Xinjiang, exercida sota el pretext de combatre el "terrorisme", està àmpliament documentada des de 2017. El 2021, un informe exhaustiu publicat per Amnistia Internacional va demostrar que l'empresonament, tortura i persecució massiva i sistemàtica organitzada per les autoritats xineses constituïen crims de lesa humanitat.

Les autoritats xineses han emprat el seu Estat de vigilància repressiu per intentar ocultar aquestes violacions de drets humans sota la catifa, però se segueix filtrant informació des de Xinjiang. Al maig de 2022, diversos mitjans de comunicació independents van publicar una investigació conjunta. Els arxius policials de Xinjiang, que incloïa una filtració de multitud de discursos, imatges, documents i fulls de càlcul obtinguts de xarxes internes de la policia xinesa.

"Tot i el cada cop més alt nombre de proves, les autoritats xineses continuen mentint sobre la detenció arbitrària a gran escala a Xinjiang", va manifestar Agnès Callamard.

"Amnistia Internacional dona suport a la crida conjunta de desenes d'experts de l'ONU a establir un mecanisme independent, imparcial i internacional per investigar els crims de lesa humanitat i altres violacions greus de drets humans comeses pel govern xinès a Xinjiang. Els milers de persones que continuen detingudes arbitràriament i les seves famílies es mereixen veritat, justícia i rendició de comptes".

Bachelet ha d'abordar amb caràcter d'urgència les demandes dels familiars de les persones detingudes i indicar si la seva oficina ha estat capaç de prendre cap mesura encaminada a facilitar-ne informació.

Informació addicional

El 50è període de sessions del Consell de Drets Humans de l'ONU s'està celebrant i finalitzarà el 8 de juliol. Serà el darrer amb Michelle Bachelet com a alta comissionada, perquè el seu mandat expira el 31 d'agost de 2022 i ha anunciat que no es presentarà a un segon mandat.

A finals de maig, en una roda de premsa després de la seva llargament esperada visita a Xina -que va incloure una visita breu a Xinjiang-, Bachelet no va reconèixer les greus violacions de drets humans que es cometen a la Xina. La seva declaració al final de la visita va soscavar les iniciatives per impulsar la rendició de comptes a la regió i, en el seu lloc, va fer l'efecte que Bachelet havia caigut directament en un molt previsible exercici de propaganda del govern xinès. Bachelet va admetre posteriorment que no havia pogut parlar amb cap persona uigur detinguda ni amb familiars, i que hi havia estat acompanyada per funcionaris governamentals xinesos de forma permanent durant tota la seva visita a la regió.