Fa 22 anys que l’Exèrcit Popular d’Alliberament va disparar contra manifestants pacífics a Pequín i altres ciutats, matant centenars, si no milers, d’estudiants i simples ciutadans que s’havien congregat per demanar un govern més obert i receptiu.
En els dos decennis transcorreguts des de la forta repressió dels manifestants desarmats, el govern xinès s’ha desentès de tota crida que se li ha fet perquè oferís una explicació més transparent i sincera dels fets a la plaça de Tiananmen i els seus voltants el 3 i el 4 de juny de 1989.
El que moltes persones anomenen "matança", és qualificat ara pel Partit Comunista Xinès de simples "disturbis polítics". Aquesta setmana, la Xina ha obert els seus arxius nacionals secrets, però ha justificat la necessitat de mantenir en secret tot document històric sobre la plaça de Tiananmen (i altres desagradables disturbis) per no danyar la "intimitat" o la "reputació" de ningú.
Però les brutals tàctiques i les subsegüents mesures repressives aplicades pel govern per suprimir el moviment pro democràtic de 1989 dirigit pels estudiants no són només història. Són una eina permanent, utilitzada per eliminar fins i tot la possibilitat de qüestionar el monopoli del poder del Partit Comunista. El seu ús menyscaba de manera habitual la llibertat d’expressió, associació i reunió, proclamada en la pròpia Constitució xinesa.
Recentment, s’ha respost als alçaments populars d’Orient Mitjà i el Nord d’Africa intimidant, amenaçant o detenint tota persona que li sembla potencialment capaç de criticar el govern obertament.
Des de finals de febrer, Amnistia Internacional ha documentat més de 130 casos d’activistes, bloguers, advocats i altres persones que han estat detinguts per la policia, sotmesos a seguiment i intimidacions per les forces de seguretat o desapareguts. Algunes d’aquestes persones són veterans del moviment estudiantil pro democràtic de 1989 que han tornat a ser víctimes de persecució. Moltes s’enfronten a càrrecs imprecisos i potencialment adaptables a cada cas relacionats amb la "incitació a la subversió", com els "càrrecs contrarrevolucionaris" que es van utilitzar ja àmpliament en la repressió de 1989.
Entre elles es troben:
- Chen Wei: activista de Sichuan a qui es va portar la policia el 20 de febrer. Està acusat des d'aleshores “d’incitar a la subversió del poder de l'Estat".
- Ding Mao: activista també de Sichuan i fundador del Partit Socialdemòcrata, grup al qual es nega la legalització. La policia el va detenir el 19 de febrer, i ha estat acusat també de "incitar a la subversió".
- Li Hai: la policia va detenir Li Hai el 26 de febrer, acusat de "causar problemes" per difondre la "revolució gessamí" d'Orient Mitjà. Actualment està sota vigilància i tot esperant judici. Li Hai va ser empresonat a mitjans la dècada de 1990 per "divulgar secrets d'Estat" arran de que elaborés una llista de persones empresonades després de les protestes de Tiananmen de 1989.
- Wang Lihong: ex-metgessa, Wang Lihong va ser sotmesa a vigilància el 20 de febrer i detinguda l'endemà. Està acusada de "congregar a una multitut per alterar l'ordre públic".