Una vintena d'organitzacions, entre les quals Salut per Dret, Metges del Món, l'Associació per un Accés Just al Medicament, l'Organització Mèdica Col·legial, No Gràcies, la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP), Metges Sense Fronteres, Amnistia internacional, Oxfam Intermón, la Coordinadora d'Organitzacions per al Desenvolupament (CONGD) i la campanya Right2Cure, han enviat avui una carta al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, per reclamar que hi hagi més protecció de la inversió pública que s'està destinant al desenvolupament de les vacunes i altres productes sanitaris contra la Covid-19. El document destaca que els acords de finançament signats durant la pandèmia entre el Govern espanyol i institucions o empreses, siguin públiques o privades, han d'incloure condicions que garanteixin que els resultats de la investigació sufragada amb aquests diners públics tinguin llicències no exclusives per assegurar el seu accés a tot el món, evitant els monopolis que provoca la propietat intel·lectual quan tot queda en mans de la indústria farmacèutica.
Les organitzacions mostren especial preocupació pel cas d'Hipra, empresa catalana que desenvolupa una vacuna contra la Covid-19 que és a punt de començar l'assaig clínic en fase 3, amb 3.000 pacients de 15 hospitals d'Espanya, Itàlia i Portugal. Si tot surt bé, aquesta seria l'última etapa abans de començar el seu procés de regulació i autorització. Per a la investigació i el desenvolupament de la vacuna, recorden les entitats, la companyia ha rebut milions d'euros d'inversió pública. Entre altres partides, ha obtingut 15 milions en ajudes públiques per a la fase IIb/III dels assajos clínics, segons va anunciar fa uns mesos la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant.
No obstant això, afirmen les organitzacions, res garanteix que quan la vacuna comenci a produir-se pugui arribar a totes les persones que la necessitin dins i fora de les nostres fronteres. Per això, recorden a Pedro Sánchez que "es troba en l'àmbit de les seves responsabilitats la recerca de fórmules que situïn com a objectiu central la salut pública i proposin a les empreses una remuneració adequadament proporcional als seus esforços d'inversió".
El camí ja existeix
En la carta, les entitats posen com a exemple la vacuna Corbevax, desenvolupada per l'Hospital Infantil de Texas i el Baylor College of Medicine, la llicència del qual no és exclusiva i està a la disposició de fabricants de tot el món amb capacitat per produir-la.
En el cas de la vacuna d'Hipra i de les vacunes que desenvolupa en aquests moments el Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), les entitats signatàries reclamen que les seves llicències es comparteixin a través de C-TAP, la plataforma impulsada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) destinada a intercanviar coneixements i la propietat intel·lectual de les vacunes i altres productes contra la Covid-19. "S'han d'incorporar condicions i provisions d'accés perquè tant les entitats públiques com privades, llicenciïn els seus productes mitjançant acords globals i no exclusius, a través de C-TAP, compartint els drets de propietat intel·lectual, amb una compensació raonable a l'empresa pel seu esforç econòmic", assenyala la carta. A més, demana al Govern espanyol que el finançament destinat a institucions públiques sigui la mateixa que la que s'inverteix en institucions i empreses privades.
Al novembre de 2021, Espanya va ser el primer país a sumar-se a C-TAP incorporant a aquesta plataforma un test diagnòstic desenvolupat pel CSIC. Aquesta llicència permet a qualsevol empresa acreditada fabricar el test, aconseguint així que pugui ser accessible i assequible per a totes les persones que el necessitin, a qualsevol país del món. Aquesta cessió demostra que "el Govern d'Espanya té l'oportunitat d'avançar i liderar globalment el plantejament de solucions concretes per aconseguir un accés i una distribució justa i equitativa de les vacunes", afegeix la carta.
La pandèmia de la inequitat
Les organitzacions recorden que som en un moment clau. Mentre als països més rics els governs ja es preparen per conviure amb la Covid-19, posen terceres dosis i fins i tot avancen en una quarta, als països d'ingressos baixos s'ha vacunat amb dues dosis només al 10% de la població. "La causa són els monopolis de les vacunes que han limitat la producció i elevat els preus juntament amb l'acaparament de vacunes desencadenat entre els països que poden pagar els preus imposats per contracte per les farmacèutiques". No obstant això, asseguren, l'estratègia hauria de ser la contrària, "augmentar la producció i diversificar-la en totes les regions del món enfortint els sistemes sanitaris". Es tracta, en definitiva, de "millorar la resposta de tots els països en els desafiaments globals de salut pública".