Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Ucraïna: Víctimes de la brutalitat policial

  • 27/9/05 - La tortura i els maltractaments a mans de la policia són generalitzats a Ucraïna, però normalment els qui els cometen queden impunes.
amnistia amni,
Estava físicament i moralment esgotat. Vaig comprendre que no podria tornar a passar per tot allò una altra vegada. Així que vaig decidir suïcidar-me. Vaig demanar permís per a anar al servei i, tallant-me la pell del canell de la meva mà esquerra, em vaig estripar les venes amb les dents.Aleksei Zakharkin, va intentar suïcidar-se al setè dia d'estar detingut. La tortura i els maltractaments a mans de la policia són generalitzats a Ucraïna, però normalment els qui els cometen queden impunes, les víctimes no obtenen reparació i la població en general no n?és informada. En el seu últim informe, titulat Time for Action: Torture and ill-treatment in police detention, Amnistia Internacional aborda les causes de la tortura i els maltractaments i recomana a les autoritats ucraïneses un conjunt de mesures destinades a fer respectar la prohibició absoluta d?aquests tracte. Membres d'Amnistia Internacional a tot el món estan escrivint a les autoritats ucraïneses per exigir una investigació sense demora, imparcial i exhaustiva sobre les denúncies de tortura i maltractaments a detinguts per part de la policia. En particular, els expressen la seva preocupació pels maltractaments soferts per Tatiana Doroshenko. Va ser detinguda el 2004 per la policia en Simferopol i separada del seu fill de 18 mesos, que en aquell moment estava malalt, per obligar-la a declarar contra tres sospitosos d'un cas. Tres homes i una dona que eren sota custòdia al costat d'ella van afirmar que la policia els havia maltractat. Tots els detinguts es van queixar davant el fiscal de la regió de Simferopol, però només després que Amnistia Internacional va plantejar el cas al Ministeri de Justícia es va enviar una comissió d'investigació des de Kíev i dos dels individus van obtenir una indemnització. D'acord amb la informació de què disposa Amnistia Internacional, els agents de policia que van participar en els fets no han estat processats. Els membres d'Amnistia Internacional també exposen el cas de Mikhailo Koval, la seva esposa Anna i el seu fill Dmitri Brik. El 2001, sembla ser que diversos agents de la comissaria de policia de la ciutat de Chernihiv els van colpejar i torturar en relació amb una disputa sobre la propietat d'un trepant Bosch i la possessió d'una pistola de gas. Pare i fill posteriorment van rebre tractament hospitalari per contusions, fractura d'una costella, talls, macadures i un timpà rebentat. Que Amnistia Internacional sàpiga, fins a la data els agents de policia de Chernihiv no han comparegut davant els tribunals. Altres casos de tortura i maltractaments citats en l'informe d'Amnistia Internacional, són: Ihor Timchuk Ihor Timchuk, empresari de 47 anys del districte d?Ivano-Frankivsk, pel que sembla va ser torturat per oficials d'alta graduació de la policia l'abril de 2002 per obligar-lo a confessar un assassinat pel qual actualment compleix una pena de presó perpètua. Ihor Timchuk va ser detingut inicialment com a sospitós de subornar, juntament amb Mykola Shkribliak, el comitè electoral encarregat dels comicis locals de 2002, delicte que va confessar lliurement. El dia de les eleccions, 29 de març de 2002, Mykola Shkribliak va ser ferit per trets a l'entrada del seu domicili i va morir posteriorment a l'hospital. El 25 d'abril, Ihor Timchuk va tornar a ser detingut i acusat d'assassinar Mykola Shkribliak. Mentre va estar privat de llibertat el van obligar diverses vegades a signar una confessió, i a la nit l?emmanillaven a un radiador i havia de dormir assegut en una cadira. No li van permetre veure un advocat malgrat les seves peticions, i la seva detenció no va quedar registrada. El 4 de maig, segons informes, el van treure de la cel?la, emmanillat i amb els ulls embenats. Amb les mans emmanillades sobre els genolls doblegats, li van passar una barra de metall per sota d'aquests i el van suspendre d'ella cap per baix, encara amb els ulls embenats, i el van copejar a la planta dels peus amb porres de goma. Després li van passar la barra metàl?lica per sota dels braços i van tornar a deixar-lo suspès en l'aire mentre uns agents de policia li donaven cops als braços, el cap, el pit i la cara. Ihor Timchuk va suportar aquest tracte durant deu hores. Més tard va saber que havia estat colpejat per agents de la policia operativa, el cap d'investigació criminal i un general del Ministeri de l'Interior procedent de Kíev. A continuació van ordenar a Ihor Timchuk que fes una declaració, però havia perdut tota la sensibilitat en ambdós braços i no podia escriure. El general de Kíev va començar a cridar als seus col?legues que eren les mans del detingut el que ell necessitava, no el cap. L'abril de 2004, Ihor Timchuk va ser condemnat a presó perpètua per l'assassinat de Mykola Shkribliak. Actualment està reclòs en el districte d?Ivano-Frankivisk i rep tractament mèdic pels seus continus problemes de salut. Maksim Kalinin Maksim Kalinin, de 16 anys, estava amb un grup d'adolescents al centre de Kerch cap a les 10 de la nit del 6 de juny de 2005 quan va començar una discussió amb una jove. Ella va dir que tenia amics a la policia i el va amenaçar amb dir-los que l'havia insultat. Se la va veure parlar amb algú pel telèfon mòbil i als cinc minuts es va presentar un automòbil de la policia. Tres agents li van donar una pallissa a Maksim Kalinin davant de 15 testimonis, alguns dels quals van intentar intervenir. Després els agents van emmanillar Maksim i el van dur a la comissaria de policia local, on van continuar amb els cops i van amenaçar amb acusar-lo d'un delicte greu. Va estar 24 hores sota custòdia policial i després el van dur a la casa seva. Maksim Kalinin va haver de rebre tractament hospitalari per lesions al cap. Se li va diagnosticar lesió cerebral i hemorràgia cranial, i va haver de ser ingressat. Els seus pares van trobar dificultats per presentar una queixa oficial pels maltractaments infligits al seu fill. El 17 de juny es van iniciar accions penals contra dos agents de policia i està previst que la causa arribi als tribunals a l'octubre. Aleksei Zakharkin Aleksei Zakharkin va ser detingut per agents de policia al districte d?Ivano-Frankivsk el maig de 2003. Al llarg de la setmana següent va sofrir pallisses i greus tortures a dues comissaries de policia diferents i va ser obligat a signar una declaració en la qual confessava un robatori. El setè dia, amenaçat amb sofrir més tortures, va intentar llevar-se la vida. En la seva denúncia davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, Aleksei Zakharkin afirmava que l?havien suspès d'una barra metàl?lica i l?havien obligat a posar-se una màscara antigàs que contenia algun tipus de líquid que, en inhalar-lo, li produïa un dolor agut al pit. En ocasions van arribar a tancar l'entrada d'aire de la màscara, la quals cosa li impedia respirar en absolut. També li van ruixar els ulls amb un aerosol. Mentre va estar suspès de la barra metàl?lica li van donar cops i va perdre el coneixement. Va escoltar dir al sots-director de la comissaria de policia de Kalushskiy als agents que l?estaven colpejant: "Poden matar-lo, però assegurin-se que obtenen la seva declaració". Aleksei Zakharkin va signar llavors la declaració per temor a no sortir viu de la comissaria. Sis dies després de la seva detenció, Aleksei Zakharkin es va reunir per primera vegada amb el seu advocat i li va contar que havia signat una confessió sota tortura. Donades les visibles marques i macadures que presentava el seu client, el seu advocat va formular una sol?licitud perquè se li practiqués un reconeixement mèdic. L?endemà, Aleksei Zakharkin no va ser sotmès a cap reconeixement. En canvi, va escoltar donar l'ordre que operatius policials "treballessin amb ell" durant tota la nit. Aleksei Zakharkin va deixar escrit que no podia suportar una tortura més, i finalment, la matinada del 24 de maig de 2003, va intentar suïcidar-se estripant-se les venes del canell amb les dents. El van ingressar a l'hospital i només llavors es va informar els seus familiars on era. Edit Shmelina Edit Shmelina, dona de 64 anys que viu amb la seva filla drogoaddicta al poble de Mirnoye, a Crimea, pel que sembla va sofrir maltractaments quan uns agents del departament antidroga es va presentar al seu domicili per dur a terme un registre el 30 de setembre de 2004. Va fer el següent relat sobre el tracte rebut: Primer els agents la van apuntar amb un arma al cap i van efectuar un tret a l'aire amb una altra arma. Després li van donar un cop de puny a l'estómac i la van empènyer amb tal violència que va xocar contra una tanca i es va colpejar en el cap. Mentre uns agents de policia registraven casa seva, va estar unes dues hores emmanillada al vehicle policial, aparcat al seu jardí davanter. Segons Edit Shmelina, els va suplicar que la deixessin anar tenint en compte el dolor que li causaven i l'estat de nervis en què es trobava, però els agents la van insultar i van amenaçar amb emprar més violència contra ella. La policia la va agredir i la va amenaçar perquè signés una declaració segons la qual havia permès voluntàriament als agents registrar casa seva. Finalment, Edit Shmelina va acceptar signar la declaració. El 14 de febrer de 2005, Edit Shmelina va ser detinguda com a sospitosa d'obtenció il?legal i possessió de drogues, i actualment està acusada en aplicació de l'article 307 del Codi Penal. La filla d?Edit Shmelina, D. Golobkova, va ser detinguda el 16 de febrer de 2005 per la policia antidroga i privada de llibertat durant tres dies sense que es donés cap explicació. Van tornar a detenir-la el 25 de febrer. Segons els seus familiars, tenia una forta dependència de les drogues i necessitava assistència mèdica. No hi ha dades que indiquin que va rebre algun tipus a la comissaria de policia; estant tota sola en una cel?la, es va suïcidar penjant-se el 26 de febrer de 2005. (27/09/2005)