“Les autoritats russes han sotmès a trasllat forçós i a deportació població civil des de les zones ocupades d'Ucraïna, la qual cosa constitueix crim de guerra i, probablement, crim de lesa humanitat”, afirma Amnistia Internacional en un nou informe publicat avui.
L'informe “Like a Prison Comboi”: Russia’s Unlawful Transfer of Civilians in Ukraine and Abuses During ‘Filtration’, detalla com les forces russes i les controlades per Rússia van sotmetre a trasllat forçós població civil des de la Ucraïna ocupada a zones sotmeses al control d'aquest país. Durant el procés, se separa nens i nenes de les seves famílies, la qual cosa viola el dret internacional humanitari.
Alguns civils van explicar a Amnistia Internacional que les havien obligat a sotmetre's a processos de selecció abusius –coneguts com a ”filtracions”– que a vegades van tenir com a conseqüències detencions arbitràries, tortures i altres maltractaments.
“Separar nens i nenes de les seves famílies, i obligar la població a desplaçar-se centenars de quilòmetres de casa seva són una prova més del greu sofriment que la invasió russa està causant a la població civil ucraïnesa”, ha declarat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.
“Des que va començar la seva guerra d'agressió contra Ucraïna, un crim de dret internacional, les forces russes ataquen de manera indiscriminada i maten il·legítimament població civil, destruint innombrables vides i destrossant famílies. Ningú se n'ha lliurat, ni tan sols els nens i nenes.
La deplorable tàctica russa de trasllat forçós i deportació és un crim de guerra. Amnistia Internacional considera que ha d'investigar-se com a crim de lesa humanitat.
S'ha de permetre que marxin totes les persones sotmeses a trasllat forçós i encara detingudes il·legítimament, i tots els responsables d'aquests crims han de retre comptes. Les persones menors d'edat sota custòdia russa han de reunir-se amb les seves famílies i se n'ha de facilitar el retorn a zones controlades pel govern ucraïnès”.
Amnistia Internacional ha documentat casos en què membres de grups concrets –entre els quals hi havia nens i nenes, persones d'edat avançada i persones amb discapacitat– van ser traslladats forçosament a altres zones ocupades per Rússia o deportats il·legítimament a Rússia. En un cas, una dona va ser separada del seu fill d'11 anys durant la “filtració” i detinguda, sense poder reunir-se amb ell, cosa que viola clarament el dret internacional humanitari.
Persones detingudes durant la “filtració” van explicar a Amnistia Internacional que les havien sotmès a tortura i altres maltractaments com a pallisses, descàrregues elèctriques i amenaces d'execució. A unes altres els havien negat menjar i aigua, i moltes van ser recloses en condicions perilloses i d'amuntegament.
Amnistia Internacional va entrevistar 88 persones d'Ucraïna, en la seva majoria civils de Mariúpol, així com de les regions de Khàrkiv, Lugansk, Kherson i Zaporíjia. La major part d'elles, sobretot les de Mariúpol, van descriure condicions coercitives en què no van tenir cap opció real excepte anar a Rússia o a altres zones ocupades per aquesta.
Amnistia Internacional considera il·legal l'annexió del territori ucraïnès per part de Rússia, inclòs el que es coneix com a “República Popular de Donetsk” (RPD), a la part de la regió de Donetsk ocupada per Rússia.
Trasllats forçosos des de Mariúpol
A principis de març de 2022, la ciutat sud-oriental de Mariúpol va ser totalment envoltada per les forces russes, la qual cosa va impossibilitar les evacuacions. La ciutat va estar sotmesa a un bombardeig gairebé constant, i la població civil no tenia accés a aigua corrent, calefacció ni electricitat.
A mitjans de març, milers de persones van poder evacuar la ciutat cap a zones sota control del govern ucraïnès, però a mesura que Rússia anava ocupant la ciutat, va anar traslladant forçosament a part de la població civil a barris sota el seu control, apartant-la d'altres rutes de fugida. Algunes persones civils van dir que s'havien sentit coaccionades a pujar a autobusos d’“evacuació” que es dirigien a la RPD.
Milena, de 33 anys, va explicar a Amnistia Internacional la seva experiència quan intentava fugir de Mariúpol: “Vam començar a fer preguntes sobre l'evacuació, on es podia anar [...] [Un soldat rus] em va dir que només es podia anar a la RPD o a Rússia. Una altra jove va preguntar per altres possibilitats [d'evacuar], per exemple, a Ucraïna [...] La resposta va arribar immediatament: el soldat la va interrompre i va dir: ‘Si no vols anar a la RPD o a la Federació Russa, et quedaràs aquí per sempre’”.
El marit de Milena, exmarí de les forces armades ucraïneses, va ser detingut poc després, quan travessava la frontera a Rússia, i encara no ha estat posat en llibertat.
Trasllat forçós de nens i nenes i d'altres grups en situació de risc
Les lleis del conflicte armat prohibeixen els trasllats en massa o individuals, de caire forçat, així com les deportacions de persones protegides del territori ocupat. En diversos casos, els nens que fugien sense pares o tutors cap a territori controlat per Ucraïna van ser detinguts en punts de control militars russos, i posats sota custòdia de les autoritats controlades per Rússia a Donetsk.
Com ja s'ha esmentat, un nen d'11 anys va ser separat de la seva mare durant la “filtració”, la qual cosa viola el dret internacional humanitari. Les forces russes havien capturat i detingut el nen i la seva mare a la Planta Siderúrgica Ilitx, de Mariúpol, a mitjans d'abril.
Això és el que el nen va explicar a Amnistia Internacional: “Es van emportar la meva mare a una altra botiga. L'estaven interrogant [...] Em van dir que em separarien de la meva mare [...] Em vaig quedar en xoc [...] No van dir res d'on aniria la meva mare [...] No he sabut res més d'ella des de llavors”.
L'informe detalla també el trasllat forçós a Donetsk de les 92 persones que residien en una institució estatal per a persones d'edat avançada i persones amb discapacitat de Mariúpol. Amnistia Internacional va documentar diversos casos en els quals, aparentment, persones d'edat avançada d'Ucraïna van ser ingressades en una institució a Rússia o en zones ocupades per aquest país després d'haver fugit de casa seva. Aquesta pràctica viola els drets de la persona i dificulta aquestes a sortir de Rússia o reunir-se amb familiars a Ucraïna o altres llocs.
Una vegada a Rússia, diverses persones van explicar que s'havien sentit pressionades per a sol·licitar la ciutadania russa o que s'havien restringit els seus moviments. El procés d'obtenció de la ciutadania russa s'ha simplificat per a persones menors d'edat que es troben en situació d'orfandat (presumptament) o separades dels seus progenitors i per a algunes persones amb discapacitat. Això s'ha fet per a facilitar l'adopció d'aquests nens i nenes per famílies russes, situació contrària al dret internacional.
Aquestes accions indiquen l'existència d'una política russa deliberada en relació amb la deportació de civils, nens i nenes inclosos, d'Ucraïna a Rússia, la qual cosa suggereix que, a més del crim de guerra de deportació i trasllat il·legítim, Rússia ha comès probablement també el crim de lesa humanitat de deportació o trasllat forçós.
Processos de selecció abusius, detenció i tortura
A les persones civils d'Ucraïna que van fugir o van ser traslladades a zones ocupades per Rússia o a Rússia se les va obligar a sotmetre's a un procés de selecció abusiu en entrar en la RPD, en travessar la frontera i entrar a Rússia, i també en sortir de Rússia cap a un tercer país. Aquest procés viola els seus drets a la intimitat i a la integritat física.
En els punts de “filtració”, els funcionaris fotografiaven les persones, els prenien les empremtes dactilars, registraven els seus telèfons, obligaven alguns homes a despullar-se de cintura cap amunt i els sotmetien a llargs interrogatoris.
Amnistia Internacional va documentar 7 casos de tortura i altres maltractaments durant la detenció: els d'una dona de 31 anys, un adolescent de 17, i 5 homes d'entre 20 i 30 anys.
Vitali, de 31 anys, va ser detingut quan intentava sortir de Mariúpol en un autobús d'evacuació el 28 d'abril. Després que els soldats russos manifestessin que hi havia un problema amb la seva documentació, el van obligar a pujar a un autobús amb diversos homes més. Va ser portat aDokutxàievsk, localitat pròxima a Donetsk, on el van tancar en una cel·la amb altres 15 homes, i després, el van sotmetre a interrogatori.
Això és el que va comptar a Amnistia Internacional: “Em van lligar les mans amb cinta adhesiva i em van posar una bossa al cap i cinta al voltant del coll [...] Després van dir: ‘Explica'ns tot [...] Explica'ns on serveixes, en quina base’ [...] [Quan vaig dir que no era soldat] van començar a pegar-me molt fort als ronyons [...] Jo estava agenollat, em van donar sobretot puntades. Quan em van portar de tornada al garatge, van dir: ‘Et farem això cada dia.”
Amnistia Internacional ha documentat altres casos que constitueixen desaparició forçada segons el dret internacional dels drets humans i els crims de guerra de confinament il·legal, tortura i tractes inhumans.
Hussein, estudiant de 20 anys de l'Azerbaidjan, va ser detingut quan fugia de Mariúpol a Zaporíjia a mitjan març, i va estar privat de llibertat gairebé un mes. El van acusar de pertànyer a l'exèrcit ucraïnès i el van sotmetre a pallisses mentre l'interrogaven.
Hussein va dir a Amnistia Internacional: “Un dels soldats va dir: ‘Així no parlarà, li donarem electricitat’ […] Eren dos filferros, em van posar un a cada peu, al voltant del dit polze, i van començar a donar-me descàrregues diverses vegades [...] Em van pegar repetidament [...] Vaig perdre el coneixement. Em van llançar una galleda d'aigua i vaig tornar a despertar. No vaig poder suportar-ho més i vaig dir: ‘Sí, soc un soldat’. Van continuar pegant-me, vaig caure de la cadira i em van tornar a asseure. Els peus em sagnaven.”
A en Hussein el van amenaçar amb l'execució, li van pegar i li van donar descàrregues elèctriques tots els dies, fins i tot just uns dies abans del seu alliberament, el 12 d'abril.
“Rússia i les forces controlades per Rússia han de posar fi immediatament als seus violents abusos contra les persones detingudes”, ha declarat Agnès Callamard.
“La Fiscalia de la Cort Penal Internacional i altres autoritats pertinents han d'investigar aquests crims horribles, inclosos els que es cometen contra membres de grups en situació de risc. Totes les persones responsables de deportació i trasllat forçós, així com de tortura i altres crims de dret internacional comesos durant les ‘filtracions’ han de respondre davant la justícia.”
Metodologia
Amnistia Internacional va entrevistar 88 dones, homes, o nens i nenes d'Ucraïna per a l'elaboració de l'informe. Quan es van fer les entrevistes, totes aquestes persones excepte una es trobaven en zones controlades pel govern ucraïnès o en un tercer país segur d'Europa. Una persona romania en una zona ocupada per Rússia.
Rendició de comptes per crims de guerra
Des de l'inici del conflicte, Amnistia Internacional documenta crims de guerra i altres violacions del dret internacional humanitari que es cometen en la guerra d'agressió de Rússia a Ucraïna. Tota la documentació d'Amnistia Internacional es pot consultar des d'aquí.
Amnistia Internacional ha demanat reiteradament que es faci retre comptes als membres de les forces russes i a les autoritats responsables de l'agressió contra Ucraïna i de violacions de drets humans, i ha rebut amb satisfacció la investigació en curs de la Cort Penal Internacional a Ucraïna. La rendició de comptes exhaustiva a Ucraïna requerirà els esforços concertats de l'ONU i dels seus òrgans, així com iniciatives en l'àmbit nacional en aplicació del principi de jurisdicció universal.