“La decisió d'un tribunal de Turquia de revocar les sentències condemnatòries infundades del president honorari d'Amnistia Internacional Turquia i altres tres persones defensores dels drets humans suposa un immens alleujament, però també posa en relleu la motivació política dels processaments”, ha declarat avui Amnistia Internacional.

La sentència sobre la declaració de culpabilitat de Taner Kılıç, İdil Eser, Özlem Dalkıran i Günal Kurşun —4 de les 11 persones defensores dels drets humans del cas de Büyükada, que van ser trobades culpables al juliol de 2020— arriba exactament sis anys després de la detenció de Taner que va ser seguida, poques setmanes després, de la detenció de la resta.

“La decisió d'avui posa fi a una paròdia de la justícia de proporcions superlatives. Al mateix temps que sentim un enorme alleujament davant la revocació, per fi, de les sentències condemnatòries, el fet que haguessin estat imposades continua sent intolerable”, ha afirmat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

“Durant sis anys, hem vist funcionar els engranatges de la injustícia, perquè les acusacions contra aquestes quatre valentes persones defensores dels drets humans han estat acceptades com a fets per successives instàncies judicials. La sentència d'avui revela el veritable propòsit d'aquests processaments de motivació política: utilitzar els tribunals com a arma per fer callar les veus crítiques”.

Taner Kılıç, advocat especialitzat en drets de les persones refugiades i president honorari de la Secció Turca d'Amnistia Internacional, va ser arrestat al juny de 2017 i va estar empresonat més de 14 mesos. Malgrat l'absència total de proves, al juliol de 2020 va ser condemnat a sis anys i tres mesos de presó per “pertinença a organització terrorista”. İdil, Özlem i Günal van ser condemnats a 25 mesos de presó per “ajudar una organització terrorista” i van estar més de 3 mesos entre reixes el 2017.

Al llarg de les 12 vistes judicials del procés s'ha demostrat de manera exhaustiva i reiterada que totes i cadascuna de les acusacions formulades contra les 4 persones activistes de drets humans eren infundades, fins i tot en el propi informe policial.

La sentència d'avui arriba després que el Tribunal Europeu de Drets Humans decidís el 2022 rebutjar la remissió del cas per Turquia a la Gran Sala del Tribunal a fi que aquesta revisés la seva decisió que la detenció de Taner Kılıç el 2017-18 violava els seus drets humans.

Al maig de 2022, el Tribunal Europeu va reafirmar que les autoritats de Turquia no tenien “cap sospita raonable que Taner Kılıç hagués comès un delicte”. També va concloure que el seu empresonament pel segon grup de càrrecs relacionats amb el terrorisme estava “directament relacionada amb la seva activitat com a defensor dels drets humans”.

“Encara que el malson ha acabat per a Taner, Idil, Özlem i Günal, a tot Turquia, molts defensors i defensores dels drets humans es consumeixen a la presó, viuen amb temor a ser detinguts o afronten processaments infundats similars”, hab va afegir Agnès Callamard.

“La victòria d'avui ens donarà força. També continuarem lluitant contra la implacable restricció dels drets humans a Turquia, i en favor de les persones que es neguen a ser silenciades per les amenaces del govern.”

Informació complementària

Taner Kılıç i Özlem Dalkıran són membres fundadors d'Amnistia Internacional Turquia. Durant els últims 20 anys, han exercit un paper crucial en la defensa dels drets humans des de l'organització i des de la comunitat turca de drets humans en general.

En el moment de la seva detenció, al juliol de 2017, İdil Eser era la directora d'Amnistia Internacional Turquia. Günal Kurşun, advocat, expert en dret penal internacional i membre veterà d'Amnistia Internacional Turquia, és un destacat defensor dels drets humans al país.

Taner Kılıç va ser acusat d'haver descarregat i utilitzat l'aplicació de missatgeria ByLock que, segons la fiscalia, s'havia usat per a comunicar-se amb el moviment Gülen, grup al qual es responsabilitzava d'haver organitzat un intent de cop d'Estat en 2016.

No obstant això, dues anàlisis forenses del telèfon de Kılıç encarregats per Amnistia no van trobar cap indici que s'hagués instal·lat mai ByLock. Al juny de 2018, els arguments de la fiscalia van quedar desproveïts de tota legitimitat en l'informe policial presentat al tribunal, que tampoc havia trobat cap indici d'instal·lació de ByLock en el telèfon de Kılıç. Amb tot, el mer fet de descarregar o utilitzar una aplicació no constituiria prova suficient de presumptes delictes, com va concloure el Tribunal Europeu de Drets Humans en una sentència recent sobre una altra demanda.

İdil Eser, Özlem Dalkıran i Günal Kurşun formaven part d'un grup de 10 persones, conegut com “els 10 d'Istanbul”, detingudes per la policia quan assistien a un taller sobre benestar i seguretat digital el 5 de juliol de 2017.

El 4 d'octubre d'aquest any, un fiscal d'Istanbul va formular una acta d'acusació formal contra els 10 d'Istanbul i Taner Kılıç, que coneixia presumptament els preparatius del taller i estava en contacte amb dos de les persones acusades.

En la primera vista judicial, celebrada el 26 d'octubre, el jutge va acceptar la petició de la fiscalia de fusionar el processament de Kılıç amb el de les altres 10 persones a pesar que les acusacions formulades contra ell no tenien res a veure amb el taller i els dos casos no tenien cap relació.

L'absolució d'aquestes quatre persones defensores dels drets humans podria ser recorreguda encara per la fiscalia.

Amnistia va publicar una anàlisi de la causa seguida contra Taner Kılıç i va detallar més informació sobre el cas en general.