Gairebé sis anys després de la seva detenció inicial, l'expresident i l'exdirectora d'Amnistia Internacional Turquia, així com dues persones defensores dels drets humans més, han de ser absolts dels càrrecs absurds a què s'enfronten; així ho ha afirmat Amnistia Internacional la vigília de la vista del seu judici, que es reprèn demà a Istanbul.

La vista davant el tribunal de primera instància contra Taner Kılıç, İdil Eser, Özlem Dalkıran i Günal Kurşun succeeix a l'anul·lació de les seves condemnes per absurds càrrecs de terrorisme, dictada pel Tribunal de Cassació, màxima instància d'apel·lació de Turquia.

“El tribunal té l'oportunitat de posar fi a aquest enjudiciament per motius polítics. Aquest judici ha arruïnat la vida d'aquests defensors i defensores dels drets humans i ha posat de manifest el caràcter perniciós del sistema de justícia turc”, ha afirmat Nils Muižnieks, director d'Amnistia Internacional per a Europa.

“Després de gairebé sis anys, i sense que s'hagi presentat la menor prova per a fonamentar els absurds càrrecs formulats contra aquestes persones, ja és hora de posar fi a aquesta farsa kafkiana i absoldre Taner Kılıç, İdil Eser, Özlem Dalkıran i Günal Kurşun.”

Taner Kılıç va ser arrestat al juny de 2017 i va romandre més de 14 mesos detingut a la presó. Al juliol de 2020 va ser condemnat a sis anys i tres mesos de presó per “pertinença a organització terrorista”. İdil Eser, Özlem Dalkıran i Günal Kurşun van passar més de tres mesos entre reixes el 2017 i van ser condemnats a 25 mesos de presó per “ajudar una organització terrorista”.

Al novembre de 2022, el Tribunal de Cassació va decidir anul·lar la sentència condemnatòria de Taner Kılıç basant-se en el fet que la investigació era “incompleta”. Sobre İdil Eser, Özlem Dalkıran i Günal Kurşun, el Tribunal va resoldre que les seves sentències condemnatòries havien de ser anul·lats per “falta de proves”.

El 2022, el Tribunal Europeu de Drets Humans va resoldre que el dret a la llibertat i la seguretat de Taner Kılıç i el seu dret a la llibertat d'expressió havien estat conculcats durant la seva detenció en espera de judici i va concloure que les autoritats no tenien “cap sospita raonable que Taner Kılıç hagués comès un delicte” que justifiqués la privació de la seva llibertat. Així mateix va assenyalar que un dels tres magistrats del tribunal havia discrepat i sol·licitat l'absolució de Taner Kılıç basant-se en la manca de proves presentades per l'acusació.

“Al llarg de les 12 vistes judicials del procés s'ha demostrat de manera exhaustiva i reiterada que cada acusació formulada contra aquests homes i dones activistes de drets humans és infundada, inclòs el mateix informe policial”, ha afirmat Nils Muižnieks.

“Aquests processaments reflecteixen la instrumentalització dels tribunals turcs per a silenciar veus crítiques, que caracteritza la repressió general de drets i llibertats a Turquia.”