Les autoritats tunisianes han augmentant la repressió contra les persones LGBTI duent a terme desenes d'arrestos durant els últims mesos, ha manifestat Amnistia Internacional avui.

Segons Damj, l'Associació Tunisiana per la Justícia i la Igualtat, entre el 26 de setembre de 2024 i el 31 de gener de 2025 almenys 84 persones —principalment homes gais i dones trans— van ser arrestades, sotmeses a detenció arbitrària i processades de manera injustificada únicament per la seva orientació sexual o identitat de gènere reals o aparents.

“El recent repunt dels arrestos selectius de persones LGBTI és un revés alarmant per als drets humans a Tunísia. Cap persona ha de ser arrestada, jutjada ni empresonada per la seva orientació sexual o la seva identitat de gènere. En comptes d'assetjar les persones sobre la base d'estereotips de gènere i actituds homòfobes profundament arrelades, les autoritats tunisianes han de deixar en llibertat de manera immediata i sense condicions qualsevol persona detinguda per la seva orientació sexual o identitat de gènere reals o aparents, i adoptar salvaguardes per a protegir els drets de les persones LGBTI”, ha afirmat Diana Wltahawy, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

Amnistia Internacional va entrevistar quatre activistes LGBTI i tres advocats de persones detingudes entre setembre i desembre de 2024 per la seva orientació sexual o identitat de gènere reals o aparents. L'organització també va examinar documentació jurídica i declaracions oficials.

Onada de detencions

L'onada de detencions es va produir després d'una campanya en línia en gran escala iniciada el 13 de setembre de 2024, en la qual es van difondre discursos d'odi homòfobs i trànsfobs i una retòrica discriminatòria contra activistes i organitzacions LGBTI en centenars de perfils de xarxes socials, entre els quals alguns de simpatitzants del president tunisià Kais Said. Els mitjans de comunicació tradicionals també van difondre missatges incendiaris de coneguts presentadors de ràdio i televisió que atacaven a les organitzacions LGBTI, demanaven la seva dissolució i la detenció d'activistes LGBTI.

Saif Ayadi, activista queer i responsable de programes a Damj, tem que el nombre real de persones LGBTI detingudes i processades sigui més alt que les xifres documentades per Damj. Va explicar: “Les nostres xifres es basen en l'assistència directa que oferim als membres de la comunitat, inclosa la jurídica; no són exhaustives. Calculem que la xifra real és almenys tres vegades superior, perquè quan fa uns anys teníem accés a les xifres oficials de processaments, descobríem que, de mitjana, la nostra documentació només abastava un terç de les persones afectades, a tot estirar”.

A Tunísia, les detencions de persones homosexuals i transsexuals basades en els estereotips de gènere, el seu comportament o el seu aspecte físic són habituals. Segons diversos advocats representants de persones LGBTI, amb freqüència s'utilitzen per a jutjarles proves digitals que els agents confisquen il·legalment dels seus dispositius després de la detenció. La majoria de les persones detingudes denuncien davant els seus advocats que els agents de policia els confisquen i registren el telèfon il·legalment.

La penalització de les relacions sexuals consentides entre persones adultes del mateix sexe fa que les persones LGBTI siguin vulnerables a la violència i els abusos de la policia, que sovint s'aprofita de la seva por de ser detingudes i processades i les sotmet a xantatge, extorsió i, a vegades, abusos sexuals. En alguns casos, les persones detingudes havien estat víctimes d'engany i suplantació d'identitat en xarxes socials i aplicacions de cites per part d'agents de seguretat. Algunes persones van informar Damj que havien estat enganyades per membres de les forces de seguretat que es feien passar per persones LGBTI en xarxes socials i aplicacions de cites per a persones del mateix sexe, amb la finalitat d'extorquir-les i fer-los xantatge, fins i tot mitjançant amenaces de revelar la seva orientació sexual o les seves dades personals i de detenir-les per “sol·licitar prostitució en línia”, entre altres motius. Els advocats també han denunciat un augment de les batudes policials sense ordre judicial en domicilis de persones LGBTI durant 2024.

Enjudiciaments abusius basats en la “moralitat” i la “indecència”

Les persones arrestades han estat detingudes i processades en virtut de l'article 230, que tipifica com a delicte les relacions entre persones del mateix sexe (per “sodomia i lesbianisme”), i/o dels articles 226 i 226 bis del Codi Penal, que penalitzen la “indecència” i els actes considerats ofensius per a la “moral pública”. L'article 230 preveu penes de fins a tres anys de presó i multa, mentre que els articles 226 i 226 bis preveuen penes de fins a sis mesos de presó.

“Els articles del Codi Penal que penalitzen la ‘indecència pública’ o els actes que es considera que atempten ‘contra els bons costums o la moralitat pública’ són especialment perillosos, ja que són excessivament amplis, imprecisos i no compleixen el principi de legalitat, la qual cosa permet un ampli marge d'interpretació i incoherència. Aquestes disposicions excessivament àmplies i la seva aplicació subjectiva i discrecional permeten a les forces de l'ordre dur a terme detencions massives de persones simplement per no ajustar-se a les normes de gènere o per tenir una aparença o expressió de gènere no conforme a aquestes normes”, va afirmar Diana Eltahawy.

El 27 d'octubre de 2024, el Ministeri de Justícia va emetre una declaració en què condemnava el creixent ús de plataformes de xarxes socials com TikTok i Instagram per a difondre continguts “contraris a la moral pública”, instant els fiscals a prendre les mesures judicials necessàries i a iniciar investigacions contra qualsevol que produís, mostrés o publiqués dades, imatges i videoclips amb continguts que atemptin contra els valors morals. Segons Damj, la declaració del ministeri va desencadenar una campanya contra les persones LGBTI.

Pocs dies després d'aquesta declaració, cinc persones creadores de contingut —entre elles Khoubaib, que no s'ajusta a les convencions de gènere— van ser detingudes i acusades de “indecència pública i difusió de continguts contraris als bons costums”, entre altres càrrecs. Van ser declarades culpables i condemnades el 31 d'octubre de 2024 a penes de fins a quatre anys i mig de presó. Després de la seva apel·lació, el 5 de febrer es van confirmar les condemnes i es van reduir les penes de quatre d'elles, que van quedar en llibertat. La cinquena persona acusada, que no s'ajusta a les convencions de gènere, segueix empresonada, ja que va ser condemnada a dos anys de presó i a pagar una multa de 1.000 dinars en virtut de l'article 234 del Codi Penal per “atemptar contra la moral incitant a menors al llibertinatge” per uns vídeos que va crear i va publicar a les xarxes socials.

“Exploracions” anals forçades que constitueixen tortura

Els homes acusats de mantenir relacions homosexuals són sotmesos habitualment a “exploracions” anals forçades realitzades per metges. Amnistia Internacional considera que les exploracions anals forçades són una forma de tortura. Les autoritats tunisianes han de deixar de practicar-les immediatament.

El 3 de desembre de 2024, el tribunal de primera instància del Kef va condemnar dos homes a un any de presó en virtut de l'article 230. Tots dos van ser sotmesos a exploracions anals forçades per a obtenir una “prova” de relacions sexuals entre persones del mateix sexe.

Atacs selectius contra activistes LGBTI

La fustigació de les autoritats contra les associacions i les persones activistes LGBTI també ha anat en augment. Les persones activistes queer Saif Ayadi, Assala Madoukhi i Mira Ben Salah van ser citades per a interrogatoris en diverses ocasions, les més recents a l'octubre i novembre de 2024. La policia les va interrogar sobre el seu activisme, el seu treball amb organitzacions de la societat civil i la participació en protestes. Mira Ben Salah, activista trans i coordinadora de l'oficina de Damj a Sfax, va ser sotmesa a reiterats interrogatoris sobre el treball de l'organització, inclosa la seva feina amb persones migrants i refugiades. Mira s'enfronta a múltiples càrrecs en relació amb el seu treball a Damj i està a l'espera del resultat de la investigació.

El juliol de 2023 i febrer de 2024, Mira Ben Salah va presentar sengles denúncies davant el fiscal del tribunal de primera instància de Sfax per la fustigació reiterada al qual la sotmetia la policia. Va explicar a Amnistia Internacional: “M'han citat i interrogat moltes vegades pel meu treball i el meu activisme, però quan he presentat denúncies per la fustigació, les amenaces i la violència que he sofert no em criden a declarar ni es prenen de debò les meves denúncies.” Va afegir que mentre la investigació de les autoritats contra ella avançava ràpidament, la investigació de les denúncies que ella havia interposat no havia progressat.