Les noves restriccions per la COVID-19 a Tunísia, que prohibeixen totes les reunions públiques, imposen en la pràctica una prohibició general de les manifestacions públiques i, per tant, impedeixen exercir el dret a la llibertat d'expressió i reunió pacífica; així ho ha manifestat avui Amnistia Internacional. Enmig de senyals d'una intolerància creixent cap a la dissidència, les restriccions van entrar en vigor el 13 de gener, vigília de les manifestacions previstes contra el president, Kais Saied, amb motiu de l'onzè aniversari del derrocament de l'expresident Ben Ali

"Cada mes de gener, la població tunisiana commemora la revolució de Tunísia sortint al carrer per expressar les seves queixes. És imprescindible que la crisi de salut per la COVID-19 no serveixi de pretext per reprimir drets en general o els drets a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica en particular", ha declarat Amna Guellali, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.

"Amb les noves restriccions, existeix el risc que les autoritats responguin a les manifestacions fent ús innecessari de la força o duent a terme detencions arbitràries, pràctiques vergonyoses que han caracteritzat l'actuació de les forces de seguretat per controlar moltes manifestacions públiques en els últims anys. Demanem a les autoritats tunisianes que reformin les noves normes perquè siguin compatibles amb les obligacions internacionals de Tunísia".

El govern tunisià afirma que les noves restriccions, anunciades a la pàgina de Facebook del govern, estan dirigides a combatre la propagació de la COVID-19. Estaran en vigor dues setmanes i podran ser renovades per consell del Ministeri de Salut. Els casos diaris de COVID-19 i la taxa de proves amb resultat positiu han augmentat bruscament en els últims dies, segons el Ministeri. No obstant això, la prohibició de les reunions públiques va massa lluny. Encara que els Estats poden restringir el dret de reunió pacífica per protegir la salut pública, les restriccions han de ser necessàries i proporcionals i no imposar-se de forma general. Les autoritats haurien d'avaluar les reunions cas per cas.

Les mesures adoptades per Saied des del 25 de juliol de 2021 per concentrar el poder a les seves mans -entre les quals figuren la suspensió del Parlament i de la major part de la Constitució de Tunísia, a més de quedar-se amb l'autoritat executiva suprema i el dret a legislar per decret- han polaritzat la societat tunisiana i desfermat un encès debat públic sobre el futur del país.

Simpatitzants i opositors de Saied han protestat públicament des del 25 de juliol, en manifestacions que les autoritats han permès en gran mesura sense traves. No obstant això, les autoritats judicials -inclosos tribunals militars- investiguen i processen persones amb creixent freqüència per criticar públicament al president.

Al gener de 2021, els serveis de seguretat van utilitzar força il·legítima per respondre a les protestes generalitzades per motius socioeconòmics, entre altres coses colpejant manifestants i disparant gas lacrimògen de forma indiscriminada en zones residencials.

L'article 21 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, ratificat per Tunísia, garanteix el dret de reunió pacífica.

Els Principis Bàsics de l'ONU sobre l'Ocupació de la Força i d'Armes de Foc pels Funcionaris Encarregats de Fer Complir la Llei estableixen que els agents podran usar la força només quan sigui estrictament necessari conformement a la llei i sempre que el dany causat sigui proporcional a l'objectiu perseguit. El Codi de Conducta de l'ONU per a Funcionaris Encarregats de Fer Complir la Llei es fa ressò d'aquests principis.

"En els darrers cinc mesos hem vist senyals preocupants d'intolerància creixent cap a la dissidència per part de les autoritats. El president Saied ha de suspendre totes les restriccions que vulnerin implícitament drets humans, i comprometre's a respectar les lleis i normes internacionals", ha afirmat Amna Guellali.