Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Sudan del Sud: La vigilància indeguda sense control del Servei de Seguretat Nacional genera un clima de terror

© Anonymous artist


El Servei de Seguretat Nacional de Sudan del Sud exerceix vigilància indeguda per atemorir periodistes, activistes i persones crítiques i ha generat amb això un clima de terro i autocensura, ha afirmat Amnistia Internacional en un nou informe.

L'informeThese Walls Have Ears” – The Chilling Effect of Surveillance in South Sudan presenta noves dades sobre les capacitats de vigilància de les autoritats sudsudaneses i posa també de relleu el paper de les empreses de telecomunicacions i de vigilància, que permeten la intercepció de trucades telefòniques sense les salvaguardes jurídiques adequades.

Per exemple, Amnistia Internacional ha trobat documents que mostren que, almenys entre 2015 i 2017, una empresa israeliana, Verint Systems Ltd., va subministrar tecnologia d'intercepció de les comunicacions al govern de Sudan del Sud, tot i l'alt risc que servís per facilitar la comissió de violacions de drets humans.

"La vigilància il·lícita i fora de control del Servei de Seguretat Nacional està tenint un efecte dissuasori en la societat civil i l'activisme pacífic. L'amenaça de vigilància és un arma en si mateixa: persones crítiques amb el govern i activistes de drets humans ens han explicat que viuen amb por constant a ser espiades", ha afirmat Deprose Muchena, director d'Amnistia Internacional per a l'Àfrica Oriental i Austral.

"Malgrat tot, molts valents activistes sudsudanesos continuen lluitant pels seus drets i els dels altres, enfrontant-se a la vigilància, la intimidació i l'assetjament. Ja és hora que les autoritats del Sudan del Sud posin fi a les pràctiques il·lícites del Servei de Seguretat Nacional i permetin a la població exercir el seu dret a la llibertat d'expressió sense por a sofrir represàlies".

Des de la independència del Sudan del Sud al juliol de 2011, la llibertat d'expressió s'ha restringit severament, i la Comissió de l'ONU sobre els Drets Humans al Sudan del Sud considera que el país és un dels llocs més perillosos del món on exercir el periodisme. El govern, principalment mitjançant del Servei de Seguretat Nacional, utilitza la intimidació, l'assetjament, la detenció arbitrària i prolongada, la tortura i altres maltractaments, la desaparició forçada i les execucions extrajudicials per silenciar als seus detractors, als activistes de drets humans i als professionals dels mitjans de comunicació.

Durant dos anys d'investigació, 63 persones, entre les quals activistes, periodistes i advocats sudsudanesos, van compartir amb Amnistia Internacional les seves experiències i el que sabien sobre vigilància física i de les comunicacions al Sudan del Sud.

L'amenaça real o percebuda de vigilància per part del Servei de Seguretat Nacional, sumada a l'assetjament sistemàtic, està tenint un efecte dissuasori en la societat civil, i les persones entrevistades ens van explicar que vivien atemorides. Un activista va explicar a Amnistia Internacional: "Crec que la preocupació constant pel que et pugui passar a tu o a la teva família et desgasta físicament i t'afecta mentalment".

Amnistia Internacional també va examinar més de 57 informes i estudis d'òrgans de l'ONU, organitzacions intergovernamentals i ONG, així com resolucions, legislació i tractats. El marc jurídic del Sudan del Sud confereix al Servei de Seguretat Nacional amplis poders per dur a terme activitats de vigilància sense cap control i sense garanties suficients de protecció del dret a la intimitat.

La majoria dels activistes van afirmar que la vigilància, l'assetjament i el risc imminent de detenció arbitrària, empresonament  i fins i tot mort no els impedeix expressar les seves opinions, però que mesuren i calculen amb cura el què diuen i on i a qui l'hi diuen. Un d'ells va dir: "No pots parlar sense pensar-t'ho dues vegades".

Infiltració

El Servei de Seguretat Nacional desplega agents per tot Sudan del Sud i els països veïns i s'infiltra en tots els àmbits de la societat i de la vida diària. Cal la seva aprovació per organitzar un esdeveniment públic, amb la qual cosa s'ofega el diàleg autèntic. Informació creïble i coincident de múltiples fonts demostra que els agents d'intel·ligència s'han infiltrat en ONG, mitjans de comunicació, empreses de seguretat del sector privat i hotels. La magnitud i l'abast de la xarxa d'espionatge del Servei de Seguretat Nacional generen un ambient que vulnera la llibertat d'opinió i d'expressió i el dret a la intimitat.

Escoltes telefòniques

A la majoria dels activistes entrevistats per Amnistia Internacional els preocupava la vigilància i evitaven parlar sobre temes delicats per telèfon, preferint fer-ho en persona o utilitzant aplicacions de missatgeria encriptada. S'han presentat converses obtingudes mitjançant escoltes telefòniques com a prova davant els tribunals, i almenys en un cas de gran repercussió, els jutges les van desestimar per considerar que eren enregistraments obtinguts de forma il·legal i que violaven el dret a la intimitat. Els agents del Servei de Seguretat Nacional repeteixen converses telefòniques a les persones detingudes durant els interrogatoris, i, pel que sembla, els enregistraments serveixen també de base per practicar detencions arbitràries.

Abdalah (pseudònim), defensor de drets humans sudsudanés, va explicar a Amnistia Internacional que, a l'agost de 2018, abans de ser detingut arbitràriament, un agent del Servei de Seguretat Nacional va cridar-lo i li va repetir una conversa telefònica que Abdalah havia mantingut amb el personal d'una organització internacional sobre les amenaces que rebia. Abdalah creia que el Servei de Seguretat Nacional no podia conèixer el contingut de la conversa tret que li hagués intervingut el telèfon.

Possiblement, el Servei de Seguretat Nacional només pot vigilar les comunicacions amb la col·laboració dels proveïdors de serveis de telecomunicació. Una persona que havia treballat en Vivacell, empresa de telecomunicacions que operava al Sudan del Sud fins a març de 2018, va explicar a Amnistia Internacional que el Servei de Seguretat Nacional tenia accés directe a tots els proveïdors de telecomunicacions del país mitjançant tecnologia de vigilància comprada a Israel que, al seu judici, podia classificar-se com de doble ús.

La tecnologia de doble ús pot complir una funció legítima, com garantir que les xarxes de telecomunicacions són accessibles, oferir serveis de qualitat als clients i possibilitar el seguiment de factures, però també pot ser utilitzada pels governs per a activitats il·lícites de vigilància.

Una persona que havia treballat en l'empresa de telecomunicacions MTN al Sudan del Sud va revelar a Amnistia Internacional que, el 2013, el Servei de Seguretat Nacional, a través d'una companyia israeliana, va instal·lar una "caixa" a la seva empresa. La instal·lació de "caixes" podria ser la forma en què el govern, inclòs el Servei de Seguretat Nacional, aconsegueix accés directe a dades dels proveïdors de serveis.

La persona que havia treballat a Vivacell va explicar que el govern de Sudan del Sud exigia que totes les empreses de telecomunicacions del país paguessin a Verint Systems Ltd, filial israeliana de la nord-americana Verint Systems Inc., per aquest equip i per la prestació anual de serveis.

Amnistia Internacional va escriure a totes les empreses en relació amb les conclusions de la seva investigació i només va rebre resposta de MTN Group, que va afirmar que les autoritats i la legislació del Sudan del Sud exigeixen a les empreses de telecomunicacions "facilitar la intercepció legal" i va explicar que MTN no té el sistema.

"Les empreses de telecomunicacions i de tecnologies de vigilància tenen la responsabilitat de respectar els drets humans en totes les seves activitats comercials. Facilitar sistemes de vigilància al Servei de Seguretat Nacional quan hi ha riscos importants per als drets humans i permetre el seu accés il·limitat a les xarxes de telecomunicacions és una negligència en les seves responsabilitats", ha manifestat Deprose Muchena.

"Les autoritats de Sudan del Sud han de controlar al Servei de Seguretat Nacional i posar fi a la seva pràctica d'operar fora de la llei. La intimidació, assetjament, detenció arbitrària i reclusió il·legal de persones crítiques amb el govern han d'acaba-se".

Amnistia Internacional demana al govern del Sudan del Sud que posi fi a les activitats de vigilància fins que s'instauri un marc regulador adequat i respectuós amb els drets humans, i que dugui a terme urgentment investigacions dels casos de vigilància il·lícita i altres violacions de drets humans per fer que els responsables retin comptes.