Les autoritats singaleses i la comunitat internacional han d'incorporar plenament els drets humans a les seves respostes a la crisi econòmica de Sri Lanka —ha assenyalat avui Amnistia Internacional en un nou informe—, un país la població del qual, a tocar de la inanició, la malnutrició generalitzada i la més profunda probreza, s'enfronta a grans problemes per a accedir a l'atenció de salut.
 
L'informe "We are near total breakdown". Protecting the rights to health, food and social security in Sri Lanka's economic crisis explora el catastròfic impacte que ha tingut la crisi en els drets econòmics i socials de la població de Sri Lanka.
 
“Fa mesos que la població de Sri Lanka pateix greus mancances d'aliments i grans dificultats per accedir a l'atenció de salut, mentre que la inflació desorbitada ha agreujat els esquemes de desigualtat ja existents. Les autoritats singaleses i la comunitat internacional han d'actuar amb rapidesa per mitigar el gran cost en drets humans de la crisi, que ha privat cruelment a la gent de l'accés als seus drets”, ha afirmat Sanhita Ambast, investigadora d'Amnistia Internacional sobre drets econòmics, socials i culturals.
 
L'informe detalla les mesures de recuperació que els dirigents de Sri Lanka i la comunitat internacional han de posar en marxa per salvaguardar els drets humans en les seves respostes a la situació, com per exemple augmentar l'import de l'ajuda internacional, garantir una protecció social integral i estudiar totes les opcions d'alleujament del deute, inclosa la seva cancel·lació.
 
Entre juny i setembre de 2022, Amnistia Internacional va entrevistar 55 persones de tots els àmbits socials: persones amb ocupacions precàries; unes altres que treballaven a jornal; persones que treballaven en la indústria pesquera i en plantacions; integrants de la tàmil malaiyaha, que probablement sofreix un especial impacte; persones que treballen en la sanitat pública; membres del personal de grups de la societat civil, organitzacions humanitàries i ONG internacionals, i persones expertes.
 
Si tenim febre, no podem anar al metge

La letal escassetat de medicaments i material essencial són grans motius de preocupació a Sri Lanka a mesura que la crisi econòmica s'agreuja. En els últims mesos, el sistema de salut de Sri Lanka s'ha enfrontat a problemes impressionants: des de falta de gases, antibiòtics intravenosos i insulina, a haver de reutilitzar catèters o sondes endotraqueals.
 
Un professional sanitari va explicar a Amnistia Internacional: “El personal d'infermeria no utilitza guants per a les extraccions de sang, la qual cosa suposa un perill tant per a ells com per als pacients.”
 
En alguns casos, s'ha aconsellat a persones que necessitaven productes sanitaris que compressin els medicaments o el material en farmàcies privades, perquè els hospitals públics s'havien quedat sense subministraments.
 
Un metge va explicar a Amnistia Internacional: “No tothom s'ho podia permetre. A qui no podia, simplement se l'enviava a casa i quan tornava havien empitjorat.”
 
L'escassetat de combustible també ha fet que no hi hagi transport o que aquest sigui extremadament car, amb la conseqüent dificultat o impossibilitat per a accedir a serveis de salut, especialment per a les persones de la comunitat tàmil malaiyaha, que viuen i treballen en plantacions històricament infradotades pel que fa a serveis essencials.
 
Padam, membre d'aquesta comunitat, va explicar a Amnistia Internacional que li resultava molt difícil portar a la seva mare a l'hospital més pròxim, a 15 quilòmetres de distància. “Abans de la crisi, utilitzava el meu vehicle particular. Però amb l'escassetat de combustible, això es va fer cada vegada més difícil. El transport públic ara va ple, i les persones d'edat avançada, com la meva mare, no poden utilitzar-lo. El preu del bitllet també ha augmentat enormement… Si tenim febre, no podem anar al metge. Ens prenem un Panadol [paracetamol].”
 
L'escassetat de combustible també ha tingut efectes negatius per al personal sanitari i les ambulàncies. Un metge va explicar a Amnistia Internacional: “La gent no pot anar a treballar perquè està fent cua per a repostar […]” He vist ambulàncies davant de les gasolineres esperant el combustible durant hores.”
 
Hi ha dies que no mengem res

La pujada de preus provocada per la inflació, sumada a les reduïdes rendes familiars, fan que cada vegada hi hagi més persones que no poden cobrir les seves necessitats bàsiques d'alimentació.
 
A diverses persones entrevistades els preocupava que els seus fills i filles no menjaven prou. Aruni, mare de tres fills, va afirmar: “Si cuinem per menjar, no tenim per sopar, i quan no hi ha sopar, al matí tampoc hi ha res per posar-se a la boca. Hi ha dies que no mengem res […]”
 
Membres del personal d'organitzacions de la societat civil van dir a Amnistia Internacional que la quantitat que el govern destina a finançar menjadors escolars ja no és suficient per a comprar menjar per a tot l'alumnat.
 
Savita, tàmil malaiyahade 39 anys, que treballa en una plantació de te, va explicar a Amnistia Internacional: “El mes passat no vam tenir res a menjar durant dos dies, perquè no hi havia res a cuinar […] Els meus fills no entenen el problema […] Quan tenen gana, demanen menjar, i a vegades ho fan plorant.”
 
La necessitat de donar prioritat als drets humans

El govern de Sri Lanka, els països donants i les institucions financeres internacionals estan posant en marxa programes i reformes econòmiques per a resoldre la crisi econòmica. Les autoritats de Sri Lanka i els països donants han d'assegurar-se que compleixen amb les obligacions que han contret en virtut del dret internacional dels drets humans salvaguardant els drets a la salut i a una alimentació adequada en tots els acords d'ajuda. A més, el govern de Sri Lanka i les institucions financeres internacionals, abans d'aplicar reformes econòmiques, han de dur a terme avaluacions del seu impacte sobre els drets humans, unes avaluacions que segueix sense ser clar si s'han fet o es faran.
 
Actualment, les autoritats singaleses estudien amb els seus creditors com reestructurar el deute del país. Cal tenir en compte totes les opcions d'alleujament del deute, inclosa la seva cancel·lació, la qual cosa permetria al govern incrementar la inversió pública en sistemes essencials d'atenció de salut i protecció social.
 
Els acords d'alleujament del deute no han de soscavar la capacitat de Sri Lanka de complir amb les seves obligacions de drets humans. Mentrestant, han de dur-se a terme reformes dels sistemes de protecció social, de manera transparent i amb una participació significativa de les persones a qui afectaran els canvis. El govern també ha d'estudiar totes les opcions per a accedir al màxim dels recursos disponibles per a complir amb les seves obligacions en matèria de drets humans, inclosa l'aplicació d'una reforma fiscal progressiva i redistributiva.
 
“La crisi econòmica ha tingut conseqüències devastadores per a la població de Sri Lanka, molts dels habitants de la qual no poden garantir prou menjar per als seus fills o accedir a atenció sanitària per als seus éssers estimats quan aquests emmalalteixen. Amb l'objectiu de convertir aquesta situació pròxima al col·lapse en una oportunitat per a avançar, les autoritats de Sri Lanka han d'assegurar-se que els drets humans ocupin un lloc central en les seves respostes a la crisi, i que tots els habitants del país puguin accedir a sistemes de protecció social”, ha afirmat Sanhita Ambast.
 
“La comunitat internacional ha d'oferir tota l'ajuda econòmica i tècnica possible a Sri Lanka mentre posa en marxa mesures per a protegir els grups marginats enfront de danys desproporcionats.”
 
Informació addicional

La crisi econòmica de Sri Lanka no es deu només a les polítiques governamentals aplicades durant decennis, sinó també a la pandèmia de COVID-19, que va afectar greument l'economia del país en privar-lo de fonts vitals d'ingressos relacionats amb el turisme, i en disminuir també les remeses enviades per persones que treballen a l'estranger.
 
Al març de 2022, el país es va quedar sense divises, necessàries per importar productes essencials, com a combustibles i medicines. Això va contribuir a l'augment de la inflació, a l'escalada de preus de béns essencials, el racionament del subministrament elèctric i les llargues cues per a aconseguir repostar combustible. Al maig de 2022, Sri Lanka va incomplir per primera vegada el pagament del seu deute.
 
La situació va empitjorar, i milers de manifestants van sortir al carrer a demanar que el govern assumís la responsabilitat de la crisi. Però les autoritats singaleses van respondre durament a les manifestacions, cometent greus violacions de drets humans.