Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Síria: s'ha d'aplicar una amnistia perquè tots els presos de consciència siguin alliberats

El president sirià Baixar Al-Asad ha anunciat una amnistia general. © Oliver Laumann
El president sirià Baixar Al-Asad ha anunciat una amnistia general. © Oliver Laumann

Amnistia Internacional ha instat el president sirià que apliqui plenament l’amnistia general alliberant immediatament tots els presos de consciència, inclosos els detinguts a causa de la seva participació en protestes pacífiques.

Alhora que es fa aquesta crida arriben informes que diversos centenars de presos, entre ells uns nou presos de consciència, ja han estat alliberats. No obstant això, activistes sirians de drets humans han explicat a Amnistia Internacional que els alliberaments semblen ser aleatoris i que molts centenars de persones segueixen detingudes, en nombrosos casos incomunicades.

"L’amnistia anunciada, fins i tot encara que sigui considerable, no tindrà l’abast suficient", ha afirmat Malcolm Smart.

"Si l'anunci de Baixar Al-Asad pretén tenir alguna credibilitat, tots els presos de consciència que han estat durant anys a les presons de Síria han de quedar en llibertat, i el president ha de prendre mesures concretes per impedir que les forces de seguretat cometin abusos greus contra els drets humans."

El president Baixar Al-Asad va anunciar el dimarts que decretava una amnistia general per a les persones empresonades per delictes comesos abans del 31 de maig de 2011, fins i tot pels membres de la proscrita Germanor Musulmana i altres presos amb "afiliacions polítiques".

La majoria de les persones alliberades després de l'anunci de l'amnistia havien estat detingudes en relació amb les actuals protestes populars i recloses en centres de detenció administrats per les forces de seguretat sirianes.

Amnistia Internacional també ha tingut notícia de l'alliberament de nou presos de consciència que ja estaven empresonats abans que comencessin les protestes.

L'anunci de l'amnistia s'ha avançat a un debat crucial que va a celebrar-se en el Consell de Seguretat de l'ONU sobre la creixent crisi a Síria.

"El Consell de Seguretat de l'ONU no ha de deixar-se enganyar pels alliberaments que han tingut lloc en aplicació de l'amnistia ni reduir la pressió sobre les autoritats sirianes, les promeses de les quals de concedir majors llibertats han resultat tan vanes", ha declarat Malcolm Smart.

"El Consell de Seguretat ha de remetre la situació de Síria al fiscal de la Cort Penal Internacional el més aviat possible i deixar clar al president Al Asad i a les persones del seu entorn que se'ls farà rendir comptes internacionalment pels delictes que estan cometent les seves forces de seguretat contra la població siriana. És el mínim que es pot demanar per a les víctimes de tals crims."

Des que a mitjans de març van començar les protestes en favor de les reformes, les forces de seguretat sirianes s' han lliurat a una campanya de violència contra els manifestants i han matat almenys 750 persones.

Milers de persones han estat detingudes, moltes de les quals han estat recloses en règim d’incomunicació i torturades. Pel que sembla, almenys 12 han mort a conseqüència directa de la tortura soferta sota custòdia; entre elles, dos germans, Sodat i Majd al Kurdy, de la localitat occidental de Tel Kelaj. Quan es van retornar els seus cossos a la família a finals de maig, diversos testimonis van afirmar que ambdós cadàvers presentaven talls de ganivet al pit i les cames i que el penis de Majd havia estat amputat.

El govern ha declarat que està patint atacs de "grups terroristes armades" per justificar la campanya repressiva, en la qual tancs de l'exèrcit han bombardejat barris residencials de Derà i altres ciutats. S'ha bloquejat l'emissió independent de notícies sobre les protestes i sobre la brutal resposta de les forces de seguretat i no s'ha permès l'entrada de mitjans de comunicació internacionals al país.