El govern sirià i els grups armats d'oposició secundats per Turquia han de deixar d'obstruir i desviar l'ajuda humanitària destinada a alleujar el sofriment de desenes de milers de civils a la regió d'Alep assolada pel conflicte, ha manifestat avui Amnistia Internacional, quan es compleix un mes dels terratrèmols que van devastar la província.
Entre el 9 i el 22 de febrer, el govern sirià va impedir que almenys 100 camions que transportaven ajuda bàsica, com ara aliments, subministraments mèdics i tendes de campanya, entressin en barris de majoria kurda de la ciutat d'Alep. Durant el mateix període, els grups armats d'oposició secundats per Turquia, que integren la coalició armada anomenada Exèrcit Nacional Sirià (ENS), van bloquejar també l'entrada d'almenys 30 camions d'ajuda a Afrin, ciutat del nord d'Alep ocupada per Turquia. En tots dos casos, l'ajuda procedia de les autoritats kurdes, amb qui s'han enfrontat tant el govern sirià com els grups armats d'oposició secundats per Turquia amb l'objectiu de controlar el territori del nord de Síria.
“Els terratrèmols han llançat a la misèria desenes de milers de persones d'Alep que ja vivien en la penúria a causa del conflicte armat que perdura des de fa un decenni. No obstant això, fins i tot en aquest moment de gran necessitat, el govern sirià i els grups armats d'oposició han anteposat consideracions polítiques i han aprofitat la desgràcia de la població per a afavorir programes propis”, ha afirmat Aya Majzoub, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.
“Aquestes obstruccions per motius polítics de l'ajuda crucial han tingut repercussions tràgiques, especialment per als equips de cerca i salvament, que necessiten combustible per a operar la maquinària. Totes les parts del conflicte, inclosos el govern sirià i els grups armats secundats per Turquia, han de donar prioritat a les necessitats de la població civil, vist que aquesta catàstrofe natural ha sacsejat per complet la seva vida, i garantir-li accés lliure a l'ajuda.”
Ha passat un mes des del 6 de febrer, data en què diversos terratrèmols van assotar el sud-est de Turquia i el nord de Síria amb una magnitud de 7,7 i 7,6, respectivament. L'ONU calcula que han mort almenys 6.000 persones a Síria i que més de 8 milions necessiten ajuda urgent, inclosos 4,1 milions de persones en zones del nord de Síria controlades per l'oposició i 4 milions en zones sota control del govern.
Amnistia Internacional va entrevistar 12 persones, entre elles supervivents personal d'ajuda humanitària en el nord i el nord-est de Síria, un membre d'una organització siriana de drets humans i un representant de l'Administració Autònoma del Nord i Est de Síria (AANES).
Obstrucció de l'ajuda
Des del 9 de febrer, la AANES, organitzacions humanitàries locals i internacionals, particulars i tribus envien assistència humanitària —inclosos aliments, roba, subministraments mèdics i combustible— del nord-est de Síria a la ciutat d'Alep, sota control del govern, i al nord d'Alep, controlat pels grups armats secundats per Turquia.
Quatre persones entrevistades per Amnistia Internacional van confirmar que l'Exèrcit Nacional Sirià havia impedit que entressin en zones sota el seu control almenys 30 camions de combustible i altres carregats amb ajuda humanitària procedents de la AANES. Els camions van esperar en el pas fronterer entre el nord-est de Síria i el nord d'Alep durant set dies fins que se'ls va ordenar fer marxa enrere.
Un membre del personal humanitari actiu en el nord-est de Síria ha declarat a Amnistia Internacional: “L'obstrucció de l'ajuda és purament política. Turquia i l'Exèrcit Nacional Sirià van considerar que és més important polititzar l'ajuda que fer arribar combustible als Cascos Blancs i a altres persones desesperades per agilitzar les labors de cerca i salvament.”
Tres de les persones entrevistades van comunicar a Amnistia Internacional que tenien coneixement que, en múltiples ocasions, els grups armats havien disparat a l'aire per a dispersar a la multitud que tractava d'obtenir assistència dels camions d'ajuda. El Laboratori de Proves del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional va verificar els detalls d'un vídeo gravat després del terratrèmol, probablement en Jinderes, en el qual es veu que diverses persones —pel que sembla, policies militars del SNA— disparen a l'aire per a dispersar a una multitud que intenta accedir a les caixes d'ajuda del camió d'una organització humanitària.
El govern sirià va impedir també que l'ajuda arribés a les persones supervivents considerades opositores. Les persones entrevistades en el nord-est de Síria van indicar a Amnistia Internacional que, entre el 9 i el 22 de febrer, el govern sirià havia impedit el pas en els barris kurds de Sheij Maqsoud i Ashrafieh, a la ciutat d'Alep, de 100 camions carregats de combustible, tendes de campanya, aliments, i subministraments i equips mèdics proporcionats per la AANES i una organització local.
Des d'agost de 2022, el govern sirià imposa un bloqueig brutal en aquests dos barris, que impedeix que arribin combustible, aliments, subministraments mèdics i una altra ajuda bàsica a les desenes de milers de persones civils residents. Fins i tot abans del terratrèmol, aquests barris ja havien pràcticament esgotat els seus subministraments mèdics, per la qual cosa no estaven ben equipats per a atendre les víctimes del sisme.
Un membre de l'ajuntament de Sheij Maqsoud i Ashrafieh va comunicar a Amnistia Internacional que van morir 6 persones i altres 100 van resultar ferides en els terratrèmols per falta d'accés a medicació i subministraments. El membre de l'ajuntament va afegir que, després dels terratrèmols, no va arribar combustible ni ajuda humanitària fins al 18 de febrer.
L'organització local de drets humans Syrians for Truth and Justice va publicar un informe en el qual documenta altres obstruccions de l'ajuda dirigida al nord d'Alep i a la ciutat d'Alep per part de grups armats secundats per Turquia i del govern sirià, respectivament, els quals, segons aquesta organització, van donar lloc a morts evitables, la qual cosa demostra la prevalença d'aquestes violacions. L'informe documenta també un incident d'obstrucció de l'ajuda per part de Hayat Tahrir al Sham, coalició de grups armats d'oposició, en el nord-oest de Síria.
Desviament de l'ajuda
Diverses persones supervivents tant a la ciutat d'Alep com en Afrin van explicar a Amnistia Internacional que els retards o la falta d'ajuda soferts després dels terratrèmols havien agreujat una situació ja extrema de per si mateix i hi havia obligant algunes persones a marxar-se a altres zones.
Un membre del personal humanitari i representant local en el nord-est de Síria va comunicar a Amnistia Internacional que havien estat necessaris set dies de negociacions, fins al 16 de febrer, perquè el govern sirià deixés entrar a Sheij Maqsoud i Ashrafieh a 100 camions carregats de combustible i ajuda humanitària enviats per l'AANES, i a condició que es desviés més de la meitat de l'ajuda al govern, que seria l'únic responsable de distribuir-la en aquests barris.
El membre de l'ajuntament de Sheij Maqsoud i Ashrafieh va afegir que en els barris van entrar tan sols 21 camions en total, dividits entre el 18 i el 19 de febrer, és a dir, a penes una fracció dels que s'esperava que arribessin de les zones controlades per l'AANES.
Una dona desplaçada que vivia a Sheij Maqsoud des de 2018 va decidir marxar-se amb les seves tres filles al nord de Síria després de perdre el seu habitatge i les seves pertinences en els terratrèmols. Segons va comentar a Amnistia Internacional: “Sabíem que, si ens quedàvem en Sheij Maqsoud, no rebríem ajuda ni refugi [a causa del bloqueig], així que moltes altres persones i jo marxem, però els homes es van quedar per temor al fet que el govern els detingués...”.
Fonts de mitjans de comunicació independents i locals van informar que, pel que sembla, les forces afiliades al govern sirià havien robat ajuda destinada a supervivents del terratrèmol. També hi ha hagut informis que es va arrestar als qui van criticar les mesures de distribució de l'ajuda humanitària adoptades pel govern sirià i el van acusar de desviar part de l'ajuda.
A Afrin, cinc de les persones entrevistades —entre elles, quatre supervivents— van indicar a Amnistia Internacional que tenien coneixement d'almenys sis casos en què els grups armats havien desviat ajuda als seus propis familiars i parents.
Un home kurd resident en un poble de Afrin que va perdre el seu habitatge en el terratrèmol va explicar a Amnistia Internacional que, per a obtenir qualsevol tipus d'ajuda, es necessitaven wasta [connexions] amb els grups armats. Segons les seves paraules: “Ningú va venir a comprovar els danys ni a prestar-nos assistència. Quan vaig demanar ajuda a una organització local, em van dir que no hi havia res. Després vaig veure que el nostre veí, que té un parent en un grup armat, havia rebut 17 caixes d'ajuda. Són una família de cinc persones... Nosaltres [la població kurda] i algunes famílies àrabs pobres desplaçades en Afrin ens veiem en la mateixa difícil situació perquè no tenim wasta.”
A Jinderes, un home kurd va relatar a Amnistia Internacional que el seu oncle, la seva mare i la seva germana havien hagut de comprar una tenda de campanya per 150 dòlars estatunidencs, ja que no havien rebut cap de les organitzacions humanitàries. Segons les seves paraules: “Va venir una organització a distribuir ajuda... La meva família no va rebre res. Com pot haver-hi botigues en venda, quan totes les que arriben a la zona venen a través de donacions i organitzacions?”. Els mitjans de comunicació locals van afirmar que el capitost d'un grup armat d'oposició havia confiscat 29 botigues i una altra ajuda dirigida a les persones afectades de Jinderes.
Una persona resident afectada pel terratrèmol en Afrin va afegir: “Nosaltres [la població kurda] vivim amb por des que Turquia i els grups armats van ocupar la zona. Ara, la nostra situació és pitjor. No ens arriba ajuda i, en els casos en què es rep, és insuficient. No obstant això, tenim por de queixar-nos o fins i tot de preguntar per què no rebem ajuda per temor al fet que ens arrestin.”
Una organització de drets humans siriana que va entrevistar membres del ENS va confirmar també aquests successos i va informar a Amnistia Internacional que els grups armats pressionaven als equips de cerca i salvament perquè donessin prioritat als habitatges dels seus familiars i parents i obligaven als combois que travessaven el nord-est, sota control kurd, a lliurar-los el 40% de l'ajuda humanitària com a condició per a accedir a les zones sota el seu control.
“Turquia és la potencia ocupant en Afrín i, per tant, responsable del benestar de la població civil i del manteniment de l'ordre públic. Té l'obligació legal de garantir que la població civil necessitada rebi ajuda humanitària bàsica i ha d'impedir que els grups armats bloquegin l'ajuda o discriminin l'hora de distribuir-la”, va declarar Institutriu Majzoub.