“No podia obrir els ulls perquè estaven plens de vidres, metralla i sorra. Tot el meu cos estava sota la runa, només se’m veia un peu; els rescatadors potser van trigar 20 minuts a treure'm”; Malak Al Shaer dormia al costat del seu marit Omar i la seva filla Roua de 16 anys en el primer pis de la seva casa familiar quan aquesta va ser bombardejada i destrossada per l'exèrcit israelià a Rafah el 19 de desembre.
Quan va obrir els ulls, Malak no sabia que el seu marit i la seva filla, els seus sogres, els seus cunyats i els quatre fills d'aquests, d'entre 16 i un any d'edat, que dormien al pis de sota, havien mort en l'atac. Malak va patir greus cremades, algunes a la cara, i té problemes de visió a causa de la metralla allotjada en els ulls, però van donar-la d'alta a l'hospital després de dues setmanes. Els hospitals del sud de Gaza estan desbordats i amb greus mancances de material.
El 70 per cent de les persones mortes a Gaza des del 7 d'octubre de 2023 han estat dones i menors d'edat, més de 17.000, segons UNWRA. Aproximadament un milió dels 1,9 milions de persones desplaçades són dones i nenes, segons ONU Dones. I les condicions higièniques en què es troben els refugis massificats als quals estan arribant les persones desplaçades, impacta especialment en dones i nenes, que amb prou feines tenen accés, per exemple, a productes higiènics, i que manquen d'intimitat a l'hora d'anar a lavabos en condicions deplorables. El nivell d'assistència humanitària vital que arriba a la Franja és molt inferior al que la població necessita.
A això se sumen les deficients condicions en què es troben els hospitals a Gaza, que no poden oferir atenció adequada a persones ferides, persones malaltes, o dones que donaran a llum. La mitjana de naixements en els Territoris Ocupats Palestins és de 4,1 per dona. Quan va esclatar el conflicte l'octubre de 2023, unes 50.000 dones estaven embarassades i sense accés a salut obstètrica, i uns 20.000 bebès haurien nascut des de l'inici dels atacs.
Els riscos que en els conflictes s'incrementi la violència contra les dones i la violència sexual com a arma de guerra són altíssims, en un context en què moltes es veuen obligades a separar-se dels seus familiars, es queden sense les seves xarxes de suport, enviduen, perden els seus fills, o elles mateixes són assassinades. Les dones corren més risc de no ser ateses mèdicament ni en les malalties, ni en els parts; moltes d'elles, a més, sota les bombes o en la fugida cap a altres ciutats o altres països han de fer-se càrrec dels menors i les persones grans de la família.
“Quan hi ha un conflicte, guerra o invasió, cal activar més que mai mesures que protegeixin les dones contra la violència de gènere i la violència sexual”
Amnistia Internacional ha pogut constatar que aquesta situació és encara més greu en conflictes com el de Gaza, on Israel ha creat unes condicions que, en opinió del Tribunal Internacional de Justícia, posen la població en risc imminent de genocidi. Això ja va poder observar-se en la situació de la comunitat yazidita en mans de l'autodenominat Estat Islàmic, que en 2014 va dur a terme atrocitats a gran escala contra la població civil a la regió de Sinjar, al nord de l'Iraq: homicidis massius, violència sexual, tortura i esclavització de dones i nenes, més de 5.000 persones mortes i més de 400.000 persones van haver de fugir de casa seva.
“Quan hi ha un conflicte, una guerra o una invasió, més que mai s'han d'activar mesures que protegeixin les dones contra la violència de gènere i la violència sexual que augmenta en aquesta mena de situacions per moltes raons: l'absència de l'Estat, la desconfiança en les autoritats ocupants, l'estigma que comporta revelar experiències de violència sexual. Però també s'han de prendre mesures que garanteixin l'accés a serveis de salut adequada durant els seus embarassos i parts. Se'ls han de facilitar recursos i mitjans per a la subsistència, tant per a elles com per als seus fills i filles, o les persones grans. I especialment s'han d'impulsar mesures específiques de protecció per a les dones desplaçades i refugiades”, ha manifestat Beatriz Martos, responsable del treball sobre les dones en Amnistia Internacional.
Pocs avenços en la protecció de les dones
Aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona, Amnistia Internacional no vol oblidar les dones i les nenes que estan vivint enmig d'una guerra, no només a Gaza, sinó també a Ucraïna, Etiòpia, o Síria, per esmentar alguns dels conflictes que continuen oberts en aquests moments.
El 2000, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar la Resolució 1325 sobre les dones, la pau i la seguretat, que reconeixia que la guerra afecta de manera diferent les dones. També enguany es compleixen trenta anys de la Conferència de Població i Desenvolupament del Caire, en la qual s'establien pautes per a l'obligada protecció dels drets sexuals i reproductius de les dones i nenes també durant les situacions de conflicte.
“Malauradament, poc s'ha fet en el que portem de segle per a garantir els drets de les dones que estan vivint en conflictes. Les dones no només no han sentit cap mena de protecció o que les seves situacions particulars no són tingudes en compte, sinó que no han deixat de veure com els seus drets, inclosos els seus drets sexuals i reproductius es vulneren dia rere dia”, va assenyalar Beatriz Martos.
Ucraïna. Després de dos anys d'invasió a gran escala de Rússia, la situació està tenint efectes perjudicials en la salut mental, física, sexual i reproductiva de les dones. Els atacs a hospitals han limitat l'accés a l'assistència mèdica; les dones es veuen obligades a prendre decisions de vida o mort pels seus fills i filles o per les seves persones grans, que no poden acompanyar-les quan s'han vist obligades a abandonar el país. Els qui ho van fer, com que comptaven amb vies d'evacuació segura, van tenir gran risc de convertir-se en víctimes de tràfic amb finalitats d'explotació sexual. I pel que fa a les seves pròpies cures, els limitats subministraments i alts preus dels articles per a la menstruació, les obliguen a triar entre aliments o productes sanitaris.
Etiòpia. Els delictes sexuals perpetrats contra les nenes i les dones en temps de guerra constitueixen crims de guerra i possibles crims de lesa humanitat. La violència sexual s'ha comès amb escandalosos nivells de brutalitat, pallisses, amenaces de mort i insults ètnics. Amnistia Internacional ha pogut documentar aquest tipus de violència a la regió de Tigre occidental, fins i tot després de la signatura de l'Acord de Cessament d'Hostilitats, contra dones detingudes per les Forces de Defensa d'Eritrea per sospites que els seus cònjuges, fills o familiars eren membres de les forces de Tigre.
Síria. Els qui es van veure obligades a sortir del país i ara estan retornant, pateixen represàlies per part de les autoritats, que els acusen de traïció o de donar suport al “terrorisme”. En alguns casos, es va actuar contra persones retornades simplement perquè eren originàries de zones de Síria que van estar sota el control de l'oposició. Amnistia Internacional ha documentat càstigs brutals, inclosa la violència sexual, contra els qui consideren sospitosos en passos fronterers o centres de detenció durant interrogatoris.
8M al carrer
Amnistia Internacional surt aquest 8 de Març al carrer per recordar les dones que estan patint les conseqüències de les bombes en diferents parts del món. Activistes d'Amnistia Internacional participaran en manifestacions en més de 30 ciutats, entre les quals Barcelona, Tarragona, Girona, Badalona, Madrid, Osca, Bilbao, Cadis o Vitòria, entre altres.