• El Tribunal Constitucional anul·la la normativa basca que garantia l'accés a l'atenció sanitària a les persones excloses pel Reial decret Llei 16/2012, en particular les persones immigrants en situació administrativa irregular.

• La Sentència queda lluny de ser unànime, com mostren els cinc vots dissidents d'un total de 12 jutges.
• Diverses organitzacions denuncien que la Sentència 134/2017 contravé "obligacions fonamentals de drets humans, és regressiva, discriminatòria i posa en risc la vida de les persones excloses del sistema sanitari per la reforma del 2012".

Amnistia Internacional, el Centre pels Drets Econòmics i Socials (CESR), Metges del Món, Red Acoge, la Xarxa de Denúncia i Resistència al RDL 16/2012 (REDER) i semFYC denuncien que la Sentència 134/2017 del Tribunal Constitucional contravé obligacions fonamentals de drets humans, és regressiva, discriminatòria i posa en risc la vida de les persones excloses del sistema sanitari pel Reial decret-Llei 16/2012.

La recent sentència posa en risc la salut de milers de persones que viuen a Euskadi i a les Comunitats Autònomes que han adoptat normes orientades a protegir la universalitat del sistema sanitari que han estat recorregudes pel Govern central. Aquesta sentència anul·la diverses disposicions de la normativa basca que garantia l'atenció sanitària, amb càrrec a fons públics autonòmics, a les persones excloses pel Reial decret-Llei, principalment persones immigrants en situació irregular.

Restricció de les competències autonòmiques

La sentència estableix que les normes autonòmiques no poden ampliar l'univers de persones que reben assistència sanitària per sobre dels límits determinats pel RDL 16/2012 encara quan aquestes assumeixin el cost d'aquestes millores i sense posar en risc els termes mínims establerts per l'Estat per a l'àmbit estatal.

En restringir aquesta possibilitat per part de les Comunitats Autònomes, el Tribunal Constitucional (TC) talla la línia vital que ha permès a les persones migrants en situació administrativa irregular rebre serveis de salut. Per a les organitzacions signatàries, impedir que les Comunitats Autònomes puguin anar més enllà d'un mínim de protecció bàsic a nivell estatal atenta contra el deure de l'Estat espanyol d'adoptar mesures, fins al màxim dels recursos que disposi, per aconseguir de forma progressiva la plena efectivitat dels drets socials, tal com ho disposa el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) ratificat per Espanya.

D'aquesta manera, la sentència ignora les obligacions en matèria de drets humans, ignora el dret internacional i imposa una camisa de força que impedirà que les Comunitats Autònomes adoptin normativa que ampliï l'àmbit de protecció dels drets socials en exercici legítim de les seves competències.

Així mateix, les organitzacions lamenten que el TC hagi abandonat la doctrina que havia assumit en la seva interlocutòria 239/2012 sobre aquesta mateixa causa, en la qual afirma que "el dret a la salut i la conveniència d'evitar riscos per a la salut del conjunt de la societat no podia veure's desvirtuat per un eventual estalvi econòmic que no ha pogut ser concretat".  Sobre la base d'aquest argument, el TC va permetre que Euskadi seguís garantint l'atenció sanitària a persones migrants, fins que s'adoptés aquesta sentència.

Les organitzacions destaquen que la sentència queda lluny de ser unànime, com demostren els cinc vots dissidents d'un total de 12 jutges, i presenta interpretacions controvertides. Així, tal com assenyalen la magistrada i els magistrats dissidents, el Tribunal Constitucional s'aparta de la seva pròpia jurisprudència, elaborant una nova interpretació del que és un estàndard mínim aplicable a l'àmbit estatal en un sostre màxim per a les Comunitats Autònomes, restringint indegudament, les competències autonòmiques per ampliar el nivell de protecció sanitària en el seu àmbit territorial.

Així mateix, quatre dels cinc magistrats en el seu vot dissident, mostren la seva preocupació perquè "la via informal" de millora de la legislació bàsica en matèria de sanitat constitueixi l'únic recurs de què poden disposar les Comunitats Autònomes per procurar combatre l'exclusió social derivada d'una política restrictiva. I això, en opinió de les organitzacions, amb la consegüent reducció en la seguretat jurídica dels drets d'un col·lectiu en una situació de màxima vulnerabilitat social i econòmica. Les organitzacions recorden que diversos mecanismes de drets humans han establert que el RDL 16/2012 que va generar l'exclusió sanitària és contrari a les obligacions d'Espanya sota els tractats que regulen aquests drets, per tractar-se d'una mesura regressiva injustificada i discriminatòria. Així ho van considerar organismes com el Comitè de Drets Humans, el Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona, el Comitè de Drets Econòmics Socials i Culturals, el Comitè Europeu de Drets Socials i sis Relators Especials i Experts Independents de Nacions Unides i del Consell d'Europa els qui van recomanar a l'Estat espanyol la seva immediata reforma. Cinc anys després, el Govern espanyol segueix ignorant aquestes recomanacions. Més encara, a través d'aquesta sentència, el TC impedeix al País Basc corregir el caràcter discriminatori de la norma estatal.

Conseqüències "catastròfiques" per a la vida de les persones excloses del sistema sanitari

Si el TC manté aquesta argumentació en cadascun dels recursos de constitucionalitat pendents de ser dirimits per aquest Tribunal, les conseqüències poden ser catastròfiques per a la vida i la salut de les poblacions excloses del sistema sanitari.

Tal com sosté un dels jutges en el seu vot dissident, les comunitats autònomes, a través de normativa autonòmica o de pràctiques administratives han anat configurant, de manera progressiva, un sistema de prestació assistencial que ha vingut a estendre l'àmbit subjectiu de cobertura a sectors exclosos i vulnerables. En aquests cinc anys, 14 comunitats han ampliat la cobertura assistencial a persones excloses pel Reial decret Llei, mentre que unes altres han donat ordres internes d'atendre a totes les persones que  acudeixin als serveis de salut públics, independentment de la seva situació administrativa. Aquestes mesures, si bé resulten insuficients per posar fi a la injustícia de l'exclusió sanitària, han permès pal·liar alguns dels efectes més dramàtics de la mateixa, permetent a moltes persones rebre una atenció que els resulta imprescindible.

Malgrat aquest "cordó sanitari" autonòmic, l'assistència sanitària a les persones excloses pel Reial decret Llei quedava lluny de ser adequada. REDER ha documentat  - entre gener de 2014 i agost de 2017 - més de 3.784 persones que no han pogut accedir a serveis d'assistència sanitària malgrat tenir dret a rebre aquests serveis (ja sigui dins del marc del RDL 16/2012 o emparats en les normatives autonòmiques). Es tracta, en la seva gran majoria, d'immigrants en situació irregular, incloses 158 dones embarassades, 270 menors d'edat i 364 casos de denegació d'atenció o facturació indeguda d'urgències.  Diversos d'aquests casos s'han pogut resoldre gràcies a que la majoria de les autonomies, bé sigui per iniciativa pròpia o com a resultat de l'àrdua labor de denúncia d'organitzacions de la societat civil, han atorgat protecció sanitària a les persones excloses. La urgència de restablir el sistema de sanitat universal a Espanya

La sentència 134/17 segella la tendència regressiva de la jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre el dret a la salut a Espanya, aprofundeix l'exclusió sanitària contra els grups més vulnerables de la societat i posa en risc la vida d'aquestes persones.

Enfront d'aquest escenari, les organitzacions signatàries doblaran esforços davant les instàncies internacionals pertinents per evidenciar i pal·liar els impactes del RDL 16/2012, i d'aquesta sentència en particular. En aquest sentit, aquestes organitzacions recorden que la majoria dels partits polítics de l'arc parlamentari van signar el passat 12 de setembre un Pacte en el qual es comprometien a proposar les mesures legislatives necessàries per garantir l'accés a la sanitat pública sense restriccions a totes les persones que viuen a Espanya. Després de la sentència del TC l'engegada d'aquestes mesures és més urgent que mai.