“Rússia intenta sistemàticament erradicar les identitats ucraïnesa i tàtara de Crimea mitjançant les interrupcions, restriccions o prohibicions d’ús de la llengua ucraïnesa i tàtara en l’educació, els mitjans de comunicació, les celebracions nacionals i altres àmbits de la vida diària, a més de perseguir les pràctiques religioses i culturals que no s’ajusten a aquelles avalades per Moscou. Així doncs, trasllada de manera forçosa a la població de Crimea i la substitueix per persones russes”, ha declarat Patrick Thompson, investigador d’Amnistia Internacional sobre Ucraïna.

“Rússia ha d’acabar amb les seves pràctiques destinades a reprimir i erradicar les identitats no russes en els terrenys ocupats, així com posar fi a les violacions del dret internacional humanitari i dels drets humans”.

Cap a l'erradicació de la identitat cultural i la llengua

Rússia intenta legitimar la seva ocupació i annexió il·legals de Crimea amb l’aplicació de polítiques que miren de reprimir les identitats no russes a la península.

Immediatament després de l’annexió, Rússia va instaurar el seu propi Currículum escolar a Crimea, fet que va comportar l’adoctrinament i l’amenaça de represàlies contra el professorat, l’alumnat i les famílies que s’hi van oposar. Alhora, les autoritats russes desmantellen sistemàticament l’ensenyament de la llengua ucraïnesa, i imposen il·legalment lleis i pràctiques russes, incloses la repressió al dret de la llibertat d’expressió i de reunió pacífica, així com d’actes culturals i pràctiques religioses.

“Des de fa anys hem estat alertant de la repressió dels drets humans que Rússia està duent a terme a Crimea. Una dècada després, podem fer un balanç d’allò que ha suposat per la península, ja que Rússia mira de reprimir les identitats no russes, incloses les cultures ucraïneses i tàtares de Crimea. El més alarmant és el fet que aquest sembla ser el model que Rússia vol aplicar als altres territoris ucraïnesos ocupats”.

Opressió de la llibertat religiosa

Rússia ha restringit estrictament el dret a la llibertat de religió i de creença a Crimea, especialment mitjançant legislació segons la qual resar, predicar o difondre material religiós fora dels espais designats o sense permís oficial és un delicte punible.  Durant el 2023, constaven desenes d’expedients administratius contra particulars per dur a terme activitats missioneres “il·legals” i, en més de 50 casos, les persones afectades havien pagat moltes quantioses per aquestes “infraccions”, segons la informació de Forum 18, organisme de vigilància d ela llibertat religiosa.

La població musulmana de Crimea, composta majoritàriament per persones tàtares, s’ha enfrontat a greus represàlies. En reiterades ocasions, els organismes russos encarregats de fer complir la llei han interromput les seves pregàries dels divendres a les mesquites de Crimea per revisar la documentació de totes aquelles persones presents.Les autoritats russes també han dut a terme escorcolls domiciliaris amb la voluntat de buscar publicacions religioses, sobre tot contràries a la població tàtara de Crimea. S’han processat més de 100 persones musulmanes de Crimea per càrrecs infundats en relació amb el terrorisme, pels quals s’han dictat sentències de fins a 24 anys de presó que s’han de complir a Rússia.

L’abril del 2017, el Tribunal Suprem rus va qualificar els Testimonis de Jehovà “d’extremistes” i va prohibir aquesta religió a Rússia i a la Crimea ocupada. Es va retirar l’autorització a les seves 22 congregacions a la península i això va afectar uns 8.000 creients. Com a mínim 12 persones pròximes als Testimonis de Jehovà han estat condemnades a 6 o més anys de presó per exercir pacíficament el seu dret a la llibertat de religió o de creença.

La legislació ortodoxa ucraïnesa del Patriarcat de Kíiv (des del 2018, Església ortodoxa d’Ucraïna) es va negar a sol·licitar una nova autorització com a organització religiosa amb subjecció a la legislació russa. Part del clergat va rebutjar el passaport rus i es va veure obligat a abandonar Crimea.

El primer any de l’ocupació van desaparèixer 38 de les 46 parròquies, actualment no en queda cap. Durant el maig del 2023, les autoritats de facto van desallotjar a  l’organització il·legítimament de la seva catedral ubicada a Simferòpol, la capital de la regió.

Restriccions als mitjans de comunicació

Les autoritats ocupants persegueixen els mitjans de comunicació i el periodisme independent. Les forces paramilitars prorusses van segrestar periodistes ja durant els primers dies de l’ocupació, com part d’una campanya de violència dirigida contra l’activisme a favor d’Ucraïna. Durant el març del 2014, es van tancar les cadenes de radiotelevisió en llengua ucraïnesa i es van substituir per mitjans de comunicació russos. Després de l’annexió, Rússia va ordenar a tots els mitjans de comunicació de Crimea sol·licitar una nova autorització de conformitat amb la legislació russa en un termini de deu mesos, advertint en contra els “actes provocatius”.

Les emissores en llengua tàtara han sigut objecte d’atacs; tant al cèlebre canal de televisió ATR com a altres, se’ls ha denegat l’autorització. El 26 de gener de 2015, desenes d’homes emmascarats van irrompre a les oficines d’ATR i es van endur els seus servidors informàtics. L’equip de periodistes va comunicar a Amnistia internacional haver rebut advertències extraoficials per telèfon de persones influents en resposta a la cobertura dels esdeveniments que afectaven a la comunitat tàtara de Crimea. Finalment, ATR es va veure obligada a traslladar-se a la Ucraïna continental i va perdre l’autorització per emetre a Crimea.

L’accés als mitjans de comunicació digitals expulsats està bloquejat de manera arbitrària a Crimea, sense autorització judicial.

Rússia ha de posar fi immediatament totes les violacions del dret internacional humanitari i dels drets humans tant a Crimea com en totes les altres regions ucraïneses ocupades. Totes les persones responsables de crims emmarcats pel dret internacional han de sotmetre’s a un procés judicial just, alhora que les víctimes d’aquests crims han de poder gaudir plenament del seu dret a obtenir veritat, justícia i reparació.