Les autoritats de Qatar han de renovar el compromís de complir plenament les reformes laborals promeses ara i després de la Copa del Món de futbol, ha declarat avui Amnistia Internacional, que en el seu últim document previ al campionat sobre les condicions dels treballadors i les treballadores migrants ha revelat que els abusos continuen sent freqüents a tot el país. Quan només falta un mes per a l'inici de la competició, l'organització de drets humans ha reiterat la seva crida a la FIFA i a Qatar perquè estableixin un fons de compensació destinat a les persones treballadores migrants que han sofert abusos.
La reforma que Qatar ha dut a terme en el seu sistema laboral des de 2017 ha suposat algunes millores notables per als dos milions de treballadors i treballadores migrants al país, dels quals centenars de milers han participat en projectes essencials per a la Copa Mundial. No obstant això, la falta d'implementació i compliment efectius continua soscavant l'impacte d'aquestes millores en la població treballadora migrant. Milers de persones que treballen en tots els projectes continuen enfrontant-se a problemes com ara retards o impagaments dels salaris, negació de dies de descans, condicions de treball insegures, obstacles per a canviar de feina i accés limitat a la justícia, mentre que la mort de milers de treballadors segueix sense investigar-se.
“Encara que en els últims cinc anys Qatar ha fet importants avenços en matèria de drets laborals, és evident que encara queda un gran camí per recórrer. Milers de persones treballadores continuen atrapades en el ja conegut cicle d'explotació i abusos a causa de les llacunes legals i la inadequada aplicació de la llei”, apunta Steve Cockburn, director de Justícia Econòmica i Social d'Amnistia Internacional.
“A les portes del Mundial, la tasca de protegir la població treballadora migrant de l'explotació està només a mig fer, mentre que la d'indemnitzar als qui han sofert abusos amb prou feines ha començat. També és imperatiu que Qatar es comprometi a millorar les condicions a llarg termini. Els avenços no han d'aturar-se un cop que l'espectacle de la Copa del Món marxi de Doha”.
El mes passat, una enquesta mundial encarregada per Amnistia Internacional va revelar que tant el públic en general com el públic aficionat al futbol secunden de manera aclaparadora que s'indemnitzi treballadors i treballadores migrants que han sofert abusos durant els preparatius del Mundial 2022. Els resultats de l'enquesta donen suport a la campanya #PayUpFIFA llançada per una coalició d'organitzacions de drets humans —entre les quals Amnistia Internacional—, grups d'aficionats i sindicats el maig de 2022, que demana a la FIFA i a les autoritats de Qatar l'establiment d'un gran programa d'indemnització amb l'objectiu de compensar la població treballadora i evitar abusos en el futur.
“Tot i l'enorme i creixent suport de l'afició, de les associacions de futbol i dels patrocinadors a favor d'indemnitzar al personal migrant, Qatar i la FIFA segueixen sense cedir. A manca d'un mes per a l'inici de la competició, el temps perquè facin el correcte se'ls està acabant”, afirma Steve Cockburn.
“Fer els ulls grossos davant dels abusos soferts per milers de treballadors i treballadores migrants al llarg dels anys va en contra de les seves respectives obligacions i responsabilitats internacionals. Han d'unir-se per a garantir que no es deixa enrere els qui tant han sofert per a fer possible aquest campionat”.
Les reformes promulgades per Qatar des de 2017 inclouen una llei que regula les condicions laborals del personal domèstic intern, tribunals laborals per a facilitar l'accés a la justícia, un fons de suport al pagament dels salaris pendents i un salari mínim. Alhora, Qatar ha ratificat dos tractats internacionals clau de drets humans, encara que sense reconèixer el dret de la seva població treballadora migrant a afiliar-se a un sindicat. El Comitè Suprem, organisme organitzador de la Copa Mundial de Qatar, també va introduir normes laborals reforçades per a aquest col·lectiu, però només en els emplaçaments oficials del campionat, com els estadis, encara que aquestes normes cobreixen amb prou feines una petita proporció de la plantilla dedicada als projectes essencials per al Mundial, i només el 2% de la mà d'obra de Qatar.
Encara que reconeix la importància d'aquestes reformes, l'informe d'Amnistia ofereix un pla d'acció per a abordar les deficiències existents en deu àrees. Per a això, l'organització insta les autoritats de Qatar a fer complir i reforçar les proteccions laborals, empoderar les treballadores i els treballadors, fer que el treball sigui remunerat i garantir l'accés a la justícia i a les vies de recurs.
Treballs forçats i morts no explicades
La població migrant que treballa tant en projectes relacionats amb la Copa del Món com en altres projectes continua patint abusos a gran escala a Qatar. Moltes d'aquestes persones, sobretot les que treballen en els sectors domèstics i de seguretat, continuen estant sotmeses a condicions que constitueixen treball forçós; el personal domèstic treballa entre 14 i 18 hores al dia sense cap dia de descans setmanal, aïllat en domicilis particulars.
Al personal de seguretat també se li neguen repetidament dies de descans i se l'obliga a treballar sota l'amenaça de sancions, com la deducció arbitrària de salari o, a vegades, la confiscació dels seus passaports, a pesar que aquestes pràctiques infringeixen la legislació de Qatar. Joshua*, un treballador de seguretat privada originari de Kenya que recentment va abandonar Qatar abans que finalitzés el seu contracte a causa de les condicions de treball, explica a Amnistia Internacional:
“Era insuportable seguir en l'empresa en la qual estava pel tracte i la sobrecàrrega de treball. En quatre mesos, només et donen dos dies lliures. Hi ha retards en els salaris i massa multes deduïdes innecessàriament [...]. L'empresa m'ha retingut el visat, de manera que no puc tornar [a Qatar] si aconsegueixo un treball en una altra empresa”.
La mort de milers de treballadors i treballadores migrants durant l'última dècada o més —en projectes relacionats amb la Copa Mundial o en altres projectes— segueix sense explicar-se. Almenys centenars d'aquestes morts van ser probablement conseqüència del treball en condicions de calor extrema. La nova legislació sobre la calor suposa una millora, però s'ha de reforçar perquè s'ajusti a les normes internacionals i protegeixi adequadament als qui treballen a l'aire lliure. A pesar que hi ha proves clares que els cops de calor suposen un enorme risc per a la salut, les autoritats de Qatar han fet poc per investigar, certificar o remeiar les morts de treballadors i treballadores migrants, en contra de les millors pràctiques internacionals.
No és només el devastador impacte emocional per a les famílies de les víctimes, sinó també la pèrdua de la seva sustentació principal, juntament amb la falta de compensació econòmica, la qual cosa deixa a moltes persones en una pobresa encara més profunda. Bhumisara,* l'espòs del qual va morir a Qatar sense explicació, relata a Amnistia:
“Ara tot s'ha fet miques [...]. La vida mateixa s'ha convertit en un mirall trencat [...]. He plorat moltes vegades portada per l'emoció. Estar sola és molt difícil [...], sento que m'estic cremant en oli”.
El personal migrant segueix sense poder constituir sindicats a Qatar ni afiliar-se ells, la qual cosa contravé el seu dret fonamental a fer-ho, segons la legislació internacional. En el seu lloc, els comitès mixtos formats i dirigits per les empreses, cobreixen només el 2% de la mà d'obra. Aquests comitès els proporcionen una certa representativitat, però continuen emmalaltint de greus defectes, ja que manquen de mecanismes de negociació col·lectiva i no els ofereixen proteccions legals crucials.
Continuen existint comissions de contractació de personal desorbitades i elements de la kafala
A Qatar continua estant molt estès el pagament de comissions de contractació exorbitants per part de les persones que desitgen treballar al país. Les comissions, que oscil·len entre 1.000 i 3.000 dòlars, fan que moltes persones necessitin mesos o fins i tot anys per a pagar el deute, la qual cosa les atrapa en cicles d'explotació. Encara que els qui treballen en alguns projectes de la Copa Mundial dependents del Comitè Suprem, organitzador del campionat de Qatar, poden reclamar el reemborsament d'aquestes comissions, aquesta opció no està disponible per a la gran majoria de les persones que treballen al país.
Alguns canvis crucials introduïts en el sistema de kafala —que feia que els qui treballaven depenguessin totalment de la seva entitat ocupadora— impliquen que la gran majoria de les persones treballadores migrants poden ara abandonar el país legalment i canviar de treball sense permís. No obstant això, encara corren el risc que se'ls detingui o se'ls deporti si els seus ocupadors els anul·len el visat, no els renoven el permís de residència o denuncien que s'han “escapolit” del seu treball.
Tot i que el govern afirma haver aprovat més de 300.000 sol·licituds de trasllat de personal migrant des d'octubre de 2020, Amnistia Internacional ha documentat diversos casos en els últims mesos en què entitats ocupadores sense escrúpols van utilitzar els seus poders per a cancel·lar visats, renovar permisos de residència i denunciar persones treballadores per “fugida” per explotar i castigaer els qui es queixaven de les condicions de treball o volien canviar d'ocupació. Per exemple, en el cas de Geoffrey*, un conductor de repartiment que es va queixar davant el Ministeri de Treball per la retenció del seu salari i la falta d'aliments i d'allotjament en condicions higièniques, va ser detingut per la policia sota càrrecs de “fugida” i va estar reclòs durant tres setmanes.
El paper de la Real Federació Espanyola de Futbol
En relació amb la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF), com a membre de la FIFA, s'espera que les federacions i associacions nacionals segueixin la mateixa Política de Drets Humans de la FIFA. A més, com a organismes que, a través de les seves relacions comercials amb la FIFA, es beneficien econòmicament dels ingressos generats per la Copa del Món, les federacions nacionals també tenen la responsabilitat, en virtut dels Principis Rectors de les Nacions Unides sobre les Empreses i els Drets Humans, d'utilitzar la seva influència per a prevenir i mitigar els impactes adversos reals i potencials sobre els drets humans, que causen, contribueixen o estan vinculats, fins i tot a Qatar.
Per això, Amnistia Internacional Espanya es torna a dirigir a la RFEF perquè reconegui públicament la necessitat de reparar els abusos comesos en el passat en relació amb la Copa del Món de 2022, i doni suport a la petició a FIFA per a destinar com a mínim 440 milions de dòlars estatunidencs (quantitat idèntica a la dotació en premis per a la Copa Mundial) a proporcionar reparació als centenars de milers de treballadors i treballadores migrants que han sofert abusos contra els seus drets humans a Qatar durant la preparació de la Copa Mundial 2022.
Almenys vuit federacions nacionals han secundat públicament aquesta crida a la indemnització, entre aquestes:
• Real Federació Belga de Futbol (RBFA)
• Federació Francesa de Futbol (FFF)
• Federació Anglesa de Futbol
• Federació Alemanya de Futbol (DFB)
• Real Federació Holandesa de Futbol (KNVB)
Amnistia Internacional també aprofita aquesta ocasió per tornar a demanar a la RFEF que tingui un gest públic en defensa dels drets humans a Qatar, no sols dels treballadors i treballadores migrants, sinó de totes les persones.
En les últimes setmanes diverses seleccions europees s'han posicionat a favor de portar un braçalet relatiu a la defensa del col·lectiu LGTBI en el pròxim Mundial; és el cas d'Anglaterra, Països Baixos, Dinamarca, França, Alemanya, Gal·les, Bèlgica i Suïssa, que han confirmat que els seus capitans lluiran aquest braçalet en suport a la comunitat LGTBI durant el Mundial. La selecció espanyola podria fer el mateix i sumar-se així a les seleccions que estan a favor que es respectin els drets humans a Qatar.