Amnistia Internacional ha arribat a la conclusió que, a Qatar, els guàrdies de seguretat treballen en unes condicions que constitueixen treball forçós, fins i tot en els projectes relacionats amb el Mundial de la FIFA 2022. En el seu nou informe, Creen que somos máquinas, l'organització ha documentat les experiències de 34 treballadors actuals o en el passat de vuit empreses de seguretat privada a Qatar.
El personal de seguretat entrevistat, íntegrament treballadors i treballadores migrants, va descriure que és habitual treballar 12 hores al dia, 7 dies a la setmana, sovint durant mesos o fins i tot anys, sense un dia de descans. La majoria van explicar que les seves entitats ocupadores es negaven a respectar el dia de descans setmanal que estableix la legislació de Qatar, i que els treballadors i treballadores que de totes maneres es prenien el dia de descans que els corresponia s'enfrontaven a ser sancionats amb deduccions salarials arbitràries. Un home va descriure el seu primer any a Qatar com "la supervivència del més fort".
El 2017, Qatar va engegar una prometedora agenda per abordar problemes relacionats amb el món del treball. Al país s'han aprovat importants reformes jurídiques, com un nou salari mínim i un millor accés a la justícia, i s'han derogat aspectes clau de l'abusiu sistema de patrocini (kafala). No obstant això, aquestes reformes no s'estan aplicant de manera efectiva. És més, molts dels abusos documentats per Amnistia Internacional són vulneracions de lleis i normatives de Qatar que estan en vigor des d'abans de les reformes.
"Tots els abusos que desvetllem deriven de l'enorme desequilibri de poder que segueix existint entre les entitats ocupadores i la població treballadora migrant a Qatar, la qual cosa indica que segueix havent-hi importants bretxes en l'aplicació de la legislació laboral per part de les autoritats. Molts dels guàrdies de seguretat amb qui parlem sabien que les seves entitats ocupadores estaven infringint la llei, però se sentien impotents per qüestionar-les. Els treballadors, que estan física i emocionalment esgotats, van seguir anant a treballar sota l'amenaça de sancions econòmiques, o pitjor, sota la finalització del seu contracte o la de deportació", ha afirmat Stephen Cockburn, director de Justícia Econòmica i Social d'Amnistia Internacional.
"Tot i els avenços que ha fet Qatar durant els últims anys, la nostra investigació indica que els abusos en el sector de la seguretat privada -els serveis del qual seran cada vegada més demandats durant la Copa del Món- segueixen sent sistemàtics i estructurals. Les entitats ocupadores segueixen explotant als seus treballadors i treballadores a la vista de tot el món, i les autoritats de Qatar han d'adoptar mesures urgents per protegir aquestes persones i fer retre comptes als responsables dels abusos".
Amnistia Internacional demana a Qatar que investigui amb urgència els abusos en el sector de la seguretat privada, publiqui les seves conclusions i ofereixi reparació als treballadors, la qual cosa ha d'incloure garantir que gaudeixen de descans i salaris adequats. Qatar també hauria de fer públic un pla d'acció detallat per abordar de manera efectiva les pràctiques de treball forçós en el sector.
Abusos en llocs relacionats amb la Copa del Món
Entre abril de 2021 i febrer de 2022, Amnistia Internacional va fer entrevistes exhaustives a 34 persones que treballen actualment o han treballat com a guàrdies de seguretat, supervisors o encarregats de seguretat. Aquestes entrevistes es van fonamentar en investigacions anteriors efectuades el 2017 i 2018, quan l'organització va entrevistar 25 guàrdies d'una empresa de seguretat. La coherència dels seus relats sobre diferents empreses assenyala que els abusos a què es van enfrontar són sistèmics, i no pas incidents aïllats.
Les 34 persones entrevistades per a l'últim informe estaven emprades per vuit empreses privades diferents, que han proporcionat serveis en llocs com a ministeris governamentals i estadis de futbol, així com en altres projectes d'infraestructures que seran essencials per a la celebració de la Copa Mundial 2022, com ara hotels, sistemes de transport i instal·lacions esportives. Almenys tres empreses han proporcionat seguretat en tornejos de la FIFA, incloses la Copa Mundial de Clubs de la FIFA de 2020 (ajornada a 2021) i la Copa Àrab de la FIFA 2021.
El 2020, la FIFA i el seu soci a Qatar, el Comitè Suprem de Gestió i Patrimoni, es van comprometre a fer més per millorar les condicions de treball i de vida de les persones ocupades en el sector serveis i en l'hoteler a Qatar. Les normes laborals millorades s'han ampliat per abraçar treballadors i treballadores del sector serveis en la Copa Mundial, i els organismes han engegat altres iniciatives, especialment per al personal hoteler. No obstant això, aquestes promeses segueixen sense materialitzar-se totalment en el sector de la seguretat, tal com il·lustra l'informe d'Amnistia Internacional.
"Creuen que som màquines"
La legislació i les normatives de Qatar limiten les hores de treball a un màxim de 60 per setmana, incloses les hores extres, i estableixen de manera clara que tothom té dret a un dia de descans remunerat per setmana; per tant, reflecteixen el dret i les normes internacionals: el descans és un dret humà fonamental.
Malgrat això, 29 dels 34 guàrdies de seguretat van explicar a Amnistia Internacional que, de manera habitual, treballaven 12 hores al dia, i 28 van dir que també de manera habitual se'ls negava el dia de descans, i molts d'ells treballaven 84 hores a la setmana al llarg de diverses setmanes seguides.
Milton*, de Kenya, va treballar per a una empresa de seguretat en un hotel fins a 2021. Va dir que, en un dia normal, sortia de casa a les 6.30 del matí i tornava a les 8 del vespre, i que sovint passava mesos sense un sol dia de descans. Abdul, de Bangladesh, va treballar com a guàrdia de seguretat des de 2018 fins a mitjans 2021, i va dir que no havia tingut ni un dia de descans en tres anys.
Zeke, d'Uganda, va treballar a la Copa Mundial de Clubs de la FIFA al febrer de 2021. Va explicar a Amnistia Internacional com havia superat una setmana de capacitació de preparació per al torneig. La sessió de 8 hores s'impartia immediatament després del seu torn diari.
"Imagina't treballar en torns de 12 hores i que després et portin al centre de formació per fer la capacitació durant altres 8 hores. Tota la nit. Després tornes al treball a les 5 del matí; dorms 4 hores, i vas a la capacitació tota la setmana. Creuen que som màquines", va explicar Zeke.
Sense descans
Per prendre's el dia de descans a què tenen dret per llei, els guàrdies de seguretat havien de demanar l'autorització expressa de les seves entitats ocupadores, que sovint els la negaven; i prendre's un dia de descans sense permís podia donar lloc a deduccions salarials, constitutives de treball forçós. L'Organització Internacional del Treball (OIT) entén per treball forçós qualsevol treball que no s'ofereix voluntàriament o que es fa sota l'amenaça de sanció, incloses sancions econòmiques.
Edson, d'Uganda, va dir de la seva entitat ocupadora: "Et deien: "no tenim prou seguretat, així que has de treballar". No teníem alternativa. Si el teu supervisor et diu que vagis a treballar, has d'anar-hi, o t'apliquen una deducció salarial".
Jacob, també d'Uganda, treballava per a una empresa vigilant les carreteres d'accés i rebent enviaments en l'Estadi Internacional Jalifa. Va explicar a Amnistia Internacional que prendre's sense permís el dia de descans obligatori podia implicar una sanció de fins a 200 riales (equivalent a més de cinc dies de sou).
Molts guàrdies van viatjar a Qatar havent pagat importants taxes de contractació i en arribar es van adonar que el salari i les condicions de treball eren molt diferents al promès. Amb freqüència, els treballadors senten que no poden queixar-se, per por de les conseqüències, com explica Lawrence, de Kenya:
"Et diuen que a la feina tens una hora de descans per menjar, però no en tenim cap i no et paguen. Diuen que el divendres és dia de descans, però és un dia de descans que tu no tens [...]. No pots queixar-te, si ho fas, et rescindeixen el contracte i et deporten".
Amnistia Internacional també va concloure que quatre de les empreses que figuren en l'informe segueixen sense pagar per les hores extres la tarifa requerida per llei, la qual cosa significa que en alguns casos estan estafant als guàrdies centenars de riales (de vegades fins a vuit dies de sou) cada mes.
Sancions per malaltia i per anar al bany
La legislació de Qatar exigeix als treballadors demostrar que estan malalts des del primer dia d'absència, amb un justificant expedit per un metge aprovat per l'entitat ocupadora. No obstant això, en un context en què la població treballadora migrant pot tenir dificultats per accedir a atenció mèdica, per exemple, a causa de la seva ubicació o de l'absència de temps lliure, com s'ha descrit abans, aquesta norma sovint és poc realista i permet a les entitats ocupadores seguir sancionant els treballadors.
Ben, d'Uganda, va explicar a Amnistia Internacional que havia treballat 18 mesos seguits sense un sol dia de descans. Un dia de 2021 va emmalaltir i es va quedar a casa. Ben va explicar que el seu supervisor li va dir que no tenia suficient mà d'obra com perquè ell es prengués un dia de descans per malaltia, i li van descomptar dos dies de treball del seu salari, un pel dia d'absència i un altre per no aportar justificant mèdic.
Alguns guàrdies van denunciar haver estat objecte de quantioses sancions econòmiques per "faltes" com no portar l'uniforme adequadament o abandonar el seu lloc per anar al bany sense que ningú ocupi el seu lloc.
Juma va descriure que se sentien impotents a l'hora de qüestionar aquestes sancions: "No hi ha forma d'oposar-s'hi. Sí, coneixem les regles i el que diu la legislació laboral, però, com podem recórrer les sancions? No estem en posició de fer-ho".
La població treballadora migrant a Qatar té prohibit formar sindicats o afiliar-s'hi, la qual cosa exacerba el desequilibri de poder.
Condicions laborals i de vida terribles
A 15 dels guàrdies entrevistats per Amnistia Internacional se'ls feia treballar a la intempèrie sota una calor intensa, fins i tot durant els mesos d'estiu quan se suposa que el treball en l'exterior està restringit, i, en alguns casos, sense un lloc on protegir-se del sol i sense aigua apta per al consum. Tot això malgrat el perill ben documentat que els cops de calor impliquen per a la vida dels treballadors.
Des de 2017, Qatar ha implementat restriccions al treball en l'exterior durant els mesos més calorosos. El 2021, la prohibició de jornades laborals a l'estiu es va ampliar i a la població treballadora migrant se li va atorgar el dret a deixar de treballar si consideren que la calor representa un perill per a la seva salut. No obstant això, la investigació d'Amnistia Internacional mostra que les autoritats han de fer més per aplicar les proteccions per als qui treballen a la intempèrie, inclosos els treballadors i treballadores del sector de la seguretat.
Emmanuel, a qui van fer treballar en un hotel de luxe vigilant la piscina, l'aparcament i la platja, va dir: "Fins i tot quan fa molta calor, de vegades la legislació de Qatar estableix que no es permet a ningú treballar a la intempèrie [...], però pel que fa a [els guàrdies de] seguretat, on volem ue anem".
De la mateixa manera, encara que les autoritats de Qatar havien emès unes directrius clares sobre les condicions de vida, 18 dels guàrdies de seguretat van explicar a Amnistia Internacional que el seu allotjament emmalaltia d'amuntegament i condicions insalubres.
Racisme
Amnistia Internacional també ha documentat discriminació per motius de raça, origen nacional i idioma. Els guàrdies de seguretat entrevistats per a aquest informe, majoritàriament d'Uganda i Kenya, van explicar que als treballadors d'Àfrica subsahariana normalment se'ls assignen llocs amb condicions de treball més dures, com aquelles que requereixen treballar a la intempèrie amb calor durant llargs períodes. També van dir que rebien salaris més baixos que els de altres guàrdies, en particular els de parla àrab, per fer les mateixes feines.
Asher, de Kenya, va estar assignat en diversos llocs a Qatar fins a 2021. Va dir: "Ens paguen segons la nostra nacionalitat. Pots veure a un kenyà que guanya 1.300, però pel mateix treball de seguretat un guàrdia de Filipines guanya 1.500. Un tunisenc, 1.700. El salari depèn de la nacionalitat".
Omar va afirmar que els seus caps recorrien a estereotips racistes per justificar el tracte dur i discriminatori cap a ell i els seus companys: "Et diuen: "Ets africà, pots treballar 12 hores perquè ets fort".
Els casos de discriminació racial són un reflex de les conclusions de la relatora especial de l'ONU sobre les formes contemporànies de racisme, que va visitar Qatar a finals de 2019. Encara que Qatar no compta amb una llei específica que prohibeixi la discriminació racial, aquest tracte vulnera la Constitució del país i el dret internacional.
Vinculació directa de la FIFA amb entitats ocupadores abusives
La FIFA i el Comitè Suprem no van renovar els contractes amb dues de les tres empreses que proporcionaven seguretat a les seus de la Copa Mundial i les van denunciar davant del Ministeri de Treball després de trobar indicis d'algunes de les qüestions documentades per Amnistia Internacional. Amb tot, cap dels dos va oferir informació prou detallada com per valorar si aquesta desvinculació es va dur a terme de manera responsable, transparent i com a últim recurs. La investigació d'Amnistia Internacional també indica que tant la FIFA com el Comitè Suprem haurien d'haver estat conscients molt abans de la probabilitat que es cometessin abusos.
Ni la FIFA ni el Comitè Suprem van dur a terme un procés adequat de diligència deguda abans de contractar les empreses, i van agreujar aquesta situació quan no van identificar ni van abordar els abusos de manera oportuna. Per tant, tots dos organismes es van beneficiar dels serveis d'aquestes empreses mentre els abusos estaven tenint lloc, i tenen la responsabilitat de proporcionar rescabalament, o de cooperar perquè es proporcioni, als treballadors que van patir abusos laborals mentre exercien la seva feina en llocs i esdeveniments relacionats amb la Copa Mundial.
"A pocs mesos de la celebració de la Copa del Món de futbol, la FIFA ha de centrar-se a fer més per prevenir abusosen l'intrínsecament perillós sector de la seguretat privada, en cas contrari, el torneig estarà plagat d'abusos", ha sostingut Stephen Cockburn.
"En termes més generals, la FIFA també ha d'aprofitar la seva influència per pressionar Qatar perquè apliqui millor les seves reformes i faci complir la seva legislació. El temps s'esgota ràpidament; si no s'estableixen millors pràctiques, se seguiran cometent abusos molt després que els aficionats hagin tornat a casa seva".
Informació complementària
Amnistia Internacional ha obviat els noms de les vuit empreses en el seu informe, a causa del risc de desvinculació de clients importants amb poca antelació, la qual cosa podria donar lloc a acomiadaments i empitjorar la situació de la població treballadora migrant. No obstant això, Amnistia Internacional ha proporcionat informació detallada al Ministeri de Treball de Qatar, així com a la FIFA i al Comitè Suprem de Gestió i Patrimoni quan procedia, i insta aquests a seguir investigant.
En resposta a les al·legacions d'Amnistia Internacional, el Ministeri de Treball de Qatar va reconèixer que "cal abordar de manera immediata els casos individuals d'actes il·lícits". No obstant això, va qüestionar que aquests casos constituïssin "problemes subjacents en el robust sistema que Qatar ha aprovat", i va declarar que "la prevalença d'empreses que incompleixen les normes està disminuint i ho seguirà fent a mesura que arrelin les mesures d'aplicació de la llei i augmenti el compliment voluntari entre les entitats ocupadores".
El Comitè Suprem va afirmar que, amb independència de les normatives o dels sistemes de control, alguns contractistes sempre tractaran de "esbiaixar el sistema". Va continuar reafirmant el seu compromís d'abordar i rectificar les infraccions. La FIFA va proporcionar informació complementària, però no va respondre a les al·legacions d'Amnistia.
*Els noms de totes les persones s'han modificat per protegir-les de possibles represàlies.>