La nova llei de Qatar que elimina parcialment el “permís de sortida” que impedia a treballadors i treballadores migrants sortir del país sense el permís del seu ocupador és un primer pas important per desmantellar el seu explotador sistema de patrocini.

La Llei núm. 13 de 2018, promulgada ahir per l'emir de Qatar, elimina la facultat dels ocupadors de prohibir a la immensa majoria dels treballadors i treballadores migrants —aquells amb cobertura de la Llei del Treball de Qatar— abandonar el país. No obstant això, els ocupadors encara poden requerir permisos de sortida a fins a un 5% dels seus treballadors i treballadores, depenent del seu tipus de feina. Altres treballadors i treballadores, com els que fan treball domèstic, que queden fora de la Llei del Treball, encara no estan coberts per la reforma.

“L'abolició parcial del permís de sortida de Qatar atorga a milers de treballadors i treballadores el dret a abandonar Qatar sense el permís del seu ocupador, i és un important primer pas per complir la promesa de les autoritats d'introduir reformes fonamentals en l'explotador sistema de patrocini”, ha manifestat Stephen Cockburn, director adjunt del Programa d'Afers Globals d'Amnistia Internacional.

“No obstant això, és fonamental fer més passes per garantir que tots els treballadors i treballadores migrants de Qatar es veuen lliures de restriccions de viatge, inclosos els domèstics, que continuen en perill d'explotació i abusos. No ha d'haver-hi excepcions en la protecció dels drets humans fonamentals”.

Segons el Ministeri de Planificació del Desenvolupament i Estadístiques, al país hi ha més d'1,9 milions de treballadors i treballadores migrants, procedents principalment de països de l'Àsia meridional i el sud-est asiàtic, com l'Índia, el Nepal,el  Pakistan, les Filipines i Bangladesh. Molts treballen en projectes d'infraestructura vinculats al paper de Qatar com a amfitrió de la Copa del Món FIFA 2022.

Els treballadors i treballadores domèstics esperen noves normes

Encara que la Llei núm. 13 de 2018 no cobreix els treballadors i treballadores que queden fora de la Llei del Treball de Qatar, com ara els 174.000 treballadors i treballadores domèstics, sí que estableix que les normes i procediments relatius a aquest tipus de treballadors i treballadores s'exposaran en una decisió ministerial futura.

Les investigacions d'Amnistia Internacional han demostrat anteriorment que als treballadors i treballadores domèstics sovint els obliguen a treballar llargues jornades sense dies lliures, i poden patir restriccions severes de la llibertat de circulació i fins i tot abusos físics i sexuals.

“Les persones que fan treball domèstic, normalment dones, solen ser les més vulnerables als abusos dels ocupadors. Mai no haurien d'estar sotmeses a permisos de sortida que els eliminin la capacitat d'escapar de l'explotació o de tornar a casa amb les seves famílies. És imperatiu que Qatar aprofiti aquesta nova llei i procedeixi a abolir el permís de sortida per a tots els treballadors i treballadores migrants”, ha manifestat Stephen Cockburn. A l'agost de 2017, Qatar va aprovar una nova llei que establia una certa protecció jurídica per als treballadors i treballadores domèstics, inclosos un horari màxim de treball i vacances anuals, però les dificultats en la seva aplicació i el manteniment del visat de sortida provoquen que para moltes persones segueixi sent difícil escapar d'ocupadors que les sotmeten a abusos. Cal fer més per posar fi al sistema de patrocini

El permís de sortida és només una de les característiques del tristament famós sistema de “kafala” (patrocini) de Qatar. La investigació d'Amnistia Internacional ha demostrat que aquest sistema ha alimentat l'explotació i els abusos generalitzats dels treballadors i treballadores migrants, i ha afavorit el treball forçós.

Encara que avui dia la majoria de treballadors i treballadores ja no necessiten el permís del seu ocupador per sortir del país, segueixen necessitant un “certificat de no objecció” del seu ocupador per canviar de feina a Qatar. Molts ocupadors es neguen a concedir aquests certificats, i els treballadors i treballadores es veuen obligats a continuar fins que vencen els seus contractes, un termini que pot durar fins a cinc anys.

Els treballadors i treballadores que deixen les seves ocupacions sense el permís del seu ocupador poden ser denunciats com “fugits”, fet que suposa un càrrec penal que pot donar lloc a la detenció i la deportació. Això contravé el dret i les normes internacionals sobre el treball.

Alguns empleats segueixen també retenint el passaport dels treballadors i treballadores, una pràctica molt consolidada que pot no ser il·legal en determinades circumstàncies gràcies al buit creat per la Llei núm 21 de 2016.

Les autoritats de Qatar han de garantir que els ocupadors no utilitzen tàctiques om la confiscació del passaport o les prohibicions arbitràries de viatjar per impedir que els treballadors i treballadores abandonin el país, ara que ja no es requereix el permís de sortida per a la majoria de la gent.

“El llegat de la Copa del Món de futbol de Qatar pot ser la transformació del seu sistema laboral, d'un que promou l'explotació a un altre que serveixi d'exemple a la regió. Encara queda moltíssim per fer, i l'abolició total del permís de sortida hauria de ser un entre molts altres passos per aconseguir-ho”, ha manifestat Stephen Cockburn. “Els drets de treballadors i treballadores no han d'estar en mans dels seus ocupadors.”

Informació complementària

Les reformes anunciades ahir formen part d'un Projecte de Cooperació Tècnica, de tres anys de durada, acordat amb l'Organització Internacional del Treball (OIT) l'octubre de 2017, després dels abusos laborals descoberts per organitzacions com Amnistia Internacional. En virtut d'aquest projecte, Qatar es va comprometre a revisar les lleis segons les normes laborals internacionals i, en última instància, reformar substancialment el sistema de patrocini.

Existeixen sistemes de patrocini similars en altres països del Golf, Jordània i Líban, encara que l'Aràbia Saudita segueix sent l'únic un altre país que manté el permís de sortida.

Al maig de 2018, Qatar va ratificar dos tractats internacionals de drets humans relacionats amb els drets dels treballadors i treballadores: el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP), que estableix el dret a la llibertat de circulació (però en el qual Qatar va incloure una “reserva” que rebutjava el dret dels treballadors i treballadores migrants a formar sindicats), i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC), que estableix el dret a unes condicions de treball decents.