Les violacions de drets humans en el Sàhara Occidental, les limitacions a la llibertat d'expressió, la vigilància de periodistes i activistes crítics amb el Govern o amb el Rei del Marroc, les polítiques sobre control migratori que segueixen vulnerant els drets de menors no acompanyats, així com les vulneracions dels drets de les dones i persones LGBTI són algunes de les preocupacions que Amnistia Internacional ha plantejat al President de Govern espanyol, Pedro Sánchez davant el seu imminent viatge al Marroc.

Amnistia Internacional espera que el President del Govern espanyol aprofiti aquest viatge perquè el respecte dels drets humans sigui tingut en compte d'una forma rellevant i eficaç, i deixi de ser un tema residual en el marc de les relacions bilaterals entre els dos països.

Sàhara Occidental

Després de trencar-se l'alto-el-foc a la zona el novembre, s'ha incrementat la pressió contra les persones que defensen els drets humans, contra qui aposta pacíficament per la celebració d'un referèndum per a l'autodeterminació del territori del Sàhara Occidental, o contra qui critica la gestió dels recursos naturals d'aquest territori per part del Marroc. Una pressió que ha provocat que s'incrementen les detencions i maltractaments per part de les forces de seguretat.

Des de novembre de 2020, Amnistia Internacional ha documentat violacions de drets humans per les forces de seguretat marroquines contra diverses desenes de persones defensores dels drets humans sahrauís (periodistes, activistes, fins i tot menors), inclosos set casos de tortura o altres maltractaments, tres violacions de domicili, dues detencions domiciliàries de facto i nou casos de detencions i assetjament de persones en relació amb l'exercici pacífic de la seva llibertat d'expressió i reunió.

Alguns dels seus suposats delictes van ser haver publicat a Facebook i en mitjans de comunicació articles crítics contra les autoritats marroquines o el Rei del Marroc, onejar la bandera sahrauí a casa seva o participar en protestes pacífiques. És el cas, entre uns altres, d'Essabi Yahdih, periodista sahrauí i director de l'empresa online Algargarat Media, detingut en el seu lloc de treball al maig de 2021. Van acusar-lo de filmar casernes militars a la ciutat de Dajla, al Sàhara Occidental, i el 29 de juliol va ser condemnat a un any de presó i al pagament d'una multa.

D'altra banda, el territori del Sàhara Occidental i els campaments del Front Polisario, a Tinduf (Algèria), segueixen sent inaccessibles per a les organitzacions de drets humans, la qual cosa dificulta la vigilància dels abusos. I encara que, en el passat mes d'octubre, l'ONU va renovar el mandat de la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum en el Sàhara Occidental (MINURSO), aquest segueix sense comptar amb un component de drets humans.

"És imprescindible que en la visita que Pedro Sánchez al Marroc, s'impulsi el respecte per l'exercici de la llibertat d'expressió, reunió i associació pacífica en el Sàhara Occidental, i que per a això es revoquin lleis que penalitzen activitats relacionades amb aquests drets, que no s'utilitzi l'ús excessiu de la força per controlar manifestacions, que es permeti el registre d'organitzacions independents que puguin investigar les violacions de drets humans a la zona, i que es deixi d'intimidar defensors i defensores de drets humans, a més de processar-los per càrrecs d'aparent motivació política", ha assenyalat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

Ús de vigilància digital per reprimir la dissidència

Al juliol de 2021, juntament amb la coalició Forbidden Stories, Amnistia Internacional va revelar que les autoritats marroquines seguien emprant àmpliament l'aplicació espia Pegasus de NSO Group, de la qual havien estat i estaven sent blanc periodistes, activistes i figures polítiques d'origen francès i marroquí, com és el cas d'Hicham Mansuri, periodista marroquí exiliat a França, fet que violava el seu dret a la privacitat i a la llibertat d'expressió.

Amnistia Internacional porta des del 2019 porta posant el focus en casos com el d'Omar Radi, periodista independent que ha criticat sovint l'historial de drets humans del govern marroquí, i que va ser sotmès a aquest tipus de vigilància il·legal, la qual cosa va portar a la seva detenció el 29 de juliol de 2020. Al juliol de 2021, Omar Radi va ser condemnat a sis anys de presó per càrrecs d'espionatge i per una acusació de violació a una dona en un judici que va incomplir les normes internacionals sobre judicis justos. Entre altres coses, se li va negar el dret a veure i impugnar cada prova utilitzada en contra seva. La seva causa s'havia d'haver tornat a veure per un tribunal el passat 3 de març de 2022, cosa que encara no ha passat.

"És urgent, que el Marroc deixi d'utilitzar la vigilància digital per reprimir i assetjar activistes i periodistes. I en casos com el d'Omar Radi, que porta la major part del seu empresonament en règim d'aïllament, cal que se li concedeixi un recurs d'apel·lació just, de conformitat amb les normes internacionals d'imparcialitat processal, i se li garanteixi de manera immediata l'oportunitat que un tribunal revisi la seva detenció", ha assenyalat Esteban Beltrán.

Control migratori amb respecte dels drets humans

Amnistia Internacional insta també l'Executiu espanyol a revisar la cooperació amb el Marroc per garantir que les seves polítiques de control migratori tenen com a prioritat el respecte dels drets humans de les persones migrants. I que es posi fi a les devolucions en calent, considerades il·legals pel dret internacional, especialment les que afecten joves menors sols.

El Marroc ha seguit cooperant amb la Unió Europea per impedir l'entrada irregular a Europa de persones migrants. Amb aquest objectiu durant tot l'any 2021, les autoritats marroquines van detenir i van recloure arbitràriament persones migrants i sol·licitants d'asil, van deportar algunes al seu país d'origen i van expulsar-ne altres a zones del sud del Marroc i del Sàhara Occidental. Segons l'Associació Marroquina de Drets Humans, en zones properes als passos fronterers o en rutes migratòries a Europa com Nador, Ujda i Al-Aaiun, les autoritats marroquines també van violar els habitatges i els campaments de ciutadans i ciutadanes subsaharians; en alguns casos, van cremar les seves pertinences o els van desallotjar per la força dels seus refugis improvisats.

Entre abril i maig de 2021, almenys 3 migrants no identificats i 9 homes marroquins van morir en intents d'arribar als enclavaments espanyols de Ceuta i Melilla des de territori marroquí. Al maig, de les més de 8.000 persones que van passar irregularment del Marroc a Ceuta, la majoria eren marroquines, i entre elles hi havia almenys 2.000 menors no acompanyats. Els guàrdies marroquins van deixar passar totes aquestes persones pels seus llocs de control, però 2.700 van ser retornades de forma il·legal i col·lectiva al Marroc per part de les autoritats espanyoles. A l'agost, Amnistia Internacional va registrar la devolució de 55 menors no acompanyats per part de les autoritats espanyoles, fet que els tribunals espanyols van declarar il·legal paralitzant-se les expulsions. Poc després, el President del Govern va reiterar la intenció del seu govern de continuar expulsant menors no acompanyats al Marroc.

Lleis discriminatòries

Finalment, Amnistia Internacional ha demanat també a Pedro Sánchez que en el marc d'aquesta reunió intercedeixi perquè, entre altres temes, s'abordin reformes legislatives que despenalitzin de manera urgent l'avortament al país i eliminin lleis que segueixen discriminant les dones com en el cas dels matrimonis infantils. I es reformi també, l'article 489 del Codi Penal perquè les relacions consentides entre persones del mateix sexe deixin de ser considerades un delicte.