L'informe, titulat Deficiències fatals. Les barreres a la salut materna a Perú, examina els alts índexs de mortalitat materna entre les dones pobres i indígenes del mitjà rural peruà i avalua l'impacte de les últimes polítiques adoptades pel govern per a fer enfront del problema. Perú presenta un dels índexs de mortalitat materna més elevats de tot el continent americà. Segons dades oficials, per cada 100.000 nascuts vius a Perú moren 185 dones. Les Nacions Unides assenyalen un nombre encara major, 240. La majoria d'aquestes dones són camperoles, pobres i indígenes. “Els índexs de mortalitat materna a Perú són escandalosos –va afirmar Nuria García, investigadora d'Amnistía Internacional sobre Perú–. La mort de tantes dones per causes que es poden prevenir constitueix una violació de drets humans. L'Estat peruà senzillament està incomplint la seva obligació de proporcionar assistència mèdica materna a totes les dones, al marge de qui siguin i el lloc en on visquin”. En el seu informe, Amnistia Internacional posa de relleu que a Perú moren dones embarassades a causa de les dificultats que han de superar: falta d'accés a atenció obstètrica d'urgència, falta d'informació sobre salut materna i falta de personal del servei de salut que sàpiga parlar en llengua indígena. Segons el cens de comunitats indígenes de 2007, pràcticament el 60 per cent de les comunitats que abastava el cens no tenia accés a un centre de salut. “Els serveis de salut per a les dones embarassades a Perú són una loteria: si ets indígena i pobre, no tens cap possibilitat de guanyar” va assenyalar Nuria García. José Meneses Salazar, de 24 anys i resident en Ccarhuacc, una de les zones més pobres de Perú, va perdre a la seva mare fa nou anys com conseqüència d'un part. La dona va evitar anar a les revisions mèdiques per por de ser maltractada pel personal. Quan es va posar de part, la llevadora del centre de salut més pròxim estava de permís, pel que el pare de José i uns altres familiars es van encarregar d'assistir a la dona en el part. Després de néixer el bebè, la placenta no sortia i no van saber què fer. Al cap de dues hores la dona va morir. La nounata va sobreviure.  En l'informe s'avalua així mateix l'impacte de diverses polítiques governamentals dirigides a reduir els índexs de mortalitat materna, com l'increment del nombre de cases d'espera materna –llocs on poden allotjar-se abans del part les dones que viuen a gran distància del centre de salut–, la major promoció del part vertical, pràctica comuna entre les dones indígenes a Perú, i l'ensenyament de la llengua quechua als professionals de la salut Dones i professionals de la salut consultats per Amnistia Internacional a Perú consideraven positives les noves iniciatives, però es queixaven que no s'estaven aplicant eficaçment i posaven en dubte que estiguessin donant veritables resultats. Amnistia Internacional conclou en el seu informe que, si bé el nombre de cases d'espera supera ja el triple de les quals hi havia fa vuit anys, només la meitat estan situades en zones rurals, on més necessitat tenen les dones d'assistència obstètrica d'emergència. Dones i organitzacions locals de la societat civil han explicat a Amnistia Internacional que la formació a professionals de la salut sobre els mètodes del part vertical no està el bastant estesa. Segons la Defensoria del Poble de Perú, l'any passat més del 45 per cent del personal dels serveis de salut va afirmar que no havia rebut formació adequada. Per una altra part, hi ha hagut iniciatives oficials per a ensenyar el quechua als professionals dels serveis de salut, però el seu ús no és generalitzat i moltes dones de comunitats indígenes la llengua materna de les quals no és l'espanyol no poden comunicar-se amb ells.“Les iniciatives oficials per a reduir la mortalitat materna són bones notícies –va afirmar Nuria García–. Però l'absència de responsabilitats clares en el seu compliment, així com la falta de vigilància i d'assignació eficaç dels recursos, posen en greu perill tota iniciativa.” Amnistia Internacional ha demanat a les autoritats peruanes que assignin recursos a la mortalitat materna i a l'assistència de la salut reproductiva donant prioritat a les regions que presentin majors índexs de mortalitat perquè totes les dones tinguin garantida la igualtat d'accés a l'assistència obstètrica d'emergència en cas de complicacions durant el part. També ha recomanat augmentar la formació de professionals de la salut i que existeixi un servei de suport lingüístic a les dones indígenes en tots els centres de salut. // FI