Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Pena de mort 2020: Tot i la COVID-19, alguns països van seguir fent un ús implacable de les execucions

Acte contra la pena de mort davant de la Cort Suprema dels Estats Units, 17 de gener de 2017, Washington, DC. BRENDAN SMIALOWSKI/AFP via Getty Images.
  • Egipte va triplicar la xifra d’execucions anuals.
  • La Xina va utilizar la pena de mort per castigar delictes relacionats amb les mesures de prevenció de la COVID-19.
  • L’anterior govern federal dels Estats Units de Donald Trump va executar el 2020 la impactant xifra de 10 persones en menys de sis mesos.
  • Per tercer any consecutiu es registren les xifres més baixes d’execucions en un decenni.

Els desafiaments sense precedents plantejats per la pandèmia de COVID-19 no van ser prou per dissuadir un total de 18 països de dur a terme execucions el 2020. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional avui en el seu examen anual de la pena de mort al món. Encara que es va produir una tendència general cap a la reducció d’execucions, alguns països van mantenir-les o fins i tot les van augmentar, fet que suposa un esgarrifós menyspreu per la vida humana en un moment en què l'atenció mundial se centrava a protegir la població d’un virus mortal.

Entre els països que van dur a terme execucions el 2020 es troba Egipte, que va triplicar la seva xifra anual d'execucions respecte a l'any anterior, així com també la Xina, que va anunciar que es castigarien els actes delictius que afectessin les mesures de prevenció de la COVID-19: això va suposar que almenys un home fos condemnat a mort i executat. Mentrestant, el govern dels Estats Units de Trump va reprendre les execucions federals després d'un parèntesi de 17 anys, amb la xifra esgarrifosa de 10 execucions en menys de sis mesos. LÍndia, Oman, Qatar i Taiwan també van reprendre les execucions.

«Mentre el món se centrava a trobar maneres de protegir vides davant de la COVID-19, diversos governs van mostrar una inquietant determinació de recórrer a la pena capital i executar persones», ha declarat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

«La pena de mort és un càstig abominable, i dur a terme execucions enmig d'una pandèmia subratlla encara més la seva crueltat inherent. La lluita contra una execució sempre és difícil, però la pandèmia va provocar que moltes persones condemnades a mort no poguessin accedir a assistència lletrada en persona, i moltes de les que van voler donar suport a aquestes persones van haver d'exposar-se a riscos considerables -i absolutament evitables- per a la salut. L'ús de la pena de mort en aquestes condicions és una agressió especialment cruel contra els drets humans».

La pena de mort és un càstig abominable, i portar a terme execucions enmig d'una pandèmia subratlla encara més la seva crueltat inherent

Agnès Callamard, Amnistia Internacional

Les restriccions relacionades amb la COVID-19 van tenir conseqüències molt preocupants en l'accés a assistència lletrada i en el dret a un judici just a diversos països, entre els quals els Estats Units, on advocats i advocades de la defensa van explicar que no havien pogut realitzar un treball fonamental d'investigació o reunir-se en persona amb els seus clients.

Els cinc països que més execucions van dur a terme

La Xina classifica totes les execucions i condemnes a mort com a secret d'Estat i això n’impedeix l'escrutini independent. Per tant, les xifres de què disposa Amnistia Internacional sobre totes les execucions de les quals ha tingut notícia no inclouen les de la Xina. No obstant això, es creu que la Xina executa milers de persones cada any, fet que la converteix, un cop més, en el botxí més prolífic de l'any, per davant de l'Iran (+246), Egipte (+107), l'Iraq (+45) i Aràbia Saudita (27). L’Iran, Egipte, l'Iraq i Aràbia Saudita van dur a terme el 88% de totes les execucions  de què es va tenir coneixement el 2020.

Egipte va triplicar la xifra d'execucions anuals, i es va convertir en el tercer país que més execucions va dur a terme el 2020. Almenys 23 de les persones executades havien estat condemnades a mort en relació amb casos de violència política després de judicis manifestament injustos, resultat de «confessions» forçades i altres violacions greus de drets humans, com aratortura i desaparició forçada. Es va observar un repunt de les execucions a l'octubre i novembre, quan les autoritats egípcies van executar almenys 57 persones (53 homes i 4 dones).

Encara que les execucions registrades a l’Iran van seguir estant per sota de les d'anys anteriors, el país va utilitzar cada vegada més la pena de mort com a arma de repressió política contra dissidents, manifestants i membres de grups ètnics minoritaris, un fet contrari al dret internacional.

Molts països de la regió d'Àsia i Oceania van seguir violant el dret i les normes internacionals que prohibeixen l'ús de la pena de mort per a delictes que no impliquen l'homicidi intencional. Malgrat això, es va imposar la pena de mort per a delictes de drogues a la Xina, Indonèsia, Laos, Malàisia, Singapur, Sri Lanka, Tailàndia i el Vietnam; per corrupció a laXina i el Vietnam, i per blasfèmia alPakistan. A Bangladesh i Pakistan es van imposar condemnes a mort en tribunals establerts mitjançant legislació especial i que normalment utilitzaven procediments diferents dels tribunals ordinaris. A Maldives seguien condemnades a mort cinc persones que tenien menys de 18 anys al moment de cometre's el delicte.

Els Estats Units va ser l'únic país del continent americà on va haver execucions el 2020. Al juliol, el govern de Trump va dur a terme la primera execució federal en 17 anys, i cinc estats van executar a un total de set persones.

Les execucions assoleixen la xifra més baixa en un decenni

Al món, es va saber que almenys 483 persones havien estat executades el 2020 (sense comptarels països que classifiquen les dades sobre pena de mort com a secret d'Estat, o sobre els quals existeix informació limitada: la Xina, Corea del Nord, Síria i el Vietnam). Per esgarrifosa que resulti aquesta xifra, és el nombre d'execucions més baix registrat per Amnistia Internacional en almenys deu anys. Representa una disminució del 26% respecte al 2019, i del 70% des del màxim de 1.634 execucions registrat el 2015.

Segons l'informe, la disminució del nombre d'execucions es va deure a una reducció en alguns estats retencionistes de la pena de mort i, en menor mesura, per suspensions de les execucions com a conseqüència de la pandèmia.

Les execucions registrades a l’Aràbia Saudita van disminuir un 85%, de 184 el 2019 a 27 el 2020, i es van reduir en més de la meitat a l'Iraq, de 100 el 2019 a 45 el 2020. No es van registrar execucions a Bahrain, Bielorússia, el Japó, el Pakistan, Singapur o el Sudan, països que sí les havien dut a terme el 2019.

El nombre de condemnes a mort a tot el mónde les quals es va tenir notícia (almenys 1.477) també va disminuir un 36% respecte el 2019. Amnistia Internacional va registrar disminucions en 30 dels 54 països en els quals es va saber que s'havien imposat condemnes a mort. Aquestes disminucions semblaven estar relacionades en diversos casos amb retards i ajornaments dels procediments judicials, deguts a la resposta a la pandèmia.

Les excepcions notables van ser Indonèsia, on les condemnes a mort registrades el 2020 (117) van augmentar un 46% respecte el 2019 (80), i Zàmbia, que el 2020 va imposar 119 condemnes a mort, 18 més que el 2019 i la xifra més alta registrada a l'Àfrica subsahariana.

És hora d'abolir la pena de mort

El 2020, Txad i l'estat nord-americà de Colorado van abolir la pena de mort, el Kazakhstan es va comprometre a abolir-la d'acord amb el dret internacional, i Barbados va concloure les reformes per derogar la pena de mort preceptiva.

Fins a abril de 2021, 108 països han abolit la pena de mort per a tots els delictes i 144 l'han abolit en la llei o en la pràctica.

«Malgrat l'afany d'alguns governs per seguir aplicant la pena de mort, la imatge general de 2020 va ser positiva. El Txad va abolir la pena de mort, així com l'estat nord-americà de Colorado, i el nombre d'execucions de què es va tenir notícia va seguir disminuint, la qual cosa situa al món més a prop de relegar als llibres d'història aquest exponent màxim de pena cruel, inhumana i degradant», ha manifestat Agnès Callamard.

«Ara que 123 Estats, més que mai fins al moment, donen suport a la petició de l'Assemblea General de l'ONU perquè es dicti una moratòria de les execucions, creix la pressió sobre els països que es mantenen al marge perquè segueixin l'exemple. Virginia es va convertir recentment en el primer estat del sud d'Estats Units que va derogar la pena de mort, mentre que, en l'àmbit federal nord-americà, hi ha pendents davant el Congrés diversos projectes de llei per abolir-la. A mesura que avança el camí cap a l'abolició mundial de la pena de mort, demanem al Congrés dels Estats Units que doni suport als esforços legislatius per abolir-la»

«Instem els dirigents de tots els països que encara no l’han derogat que converteixin 2021 en l'any en què posin fi per sempre als homicidis autoritzats per l'Estat. Seguirem fent campanya fins que la pena de mort quedi abolida a tot arreu, i d'una vegada per sempre».

+ Des d'aquí podeu consultar l'informe complet.