"Les autoritats de Pakistan han de fer la reforma, promesa fa temps, per posar fi a les desaparicions forçades sancionades per l'Estat i que el país s'ajusti a les lleis i normes internacionals de drets humans", ha declarat Amnistia Internacional en el Dia Internacional de les Víctimes de Desaparicions Forçades, instituït per l'ONU.

Hi ha un projecte de llei de reforma del Codi Penal del Pakistan que prohibeix aquesta pràctica -en la qual l'Estat nega que una persona està sota la seva custòdia o rebutja facilitar informació sobre la seva sort o el seu parador- pendent d'aprovació des de fa més de dos anys i mig. Els serveis d'intel·ligència pakistanesos utilitzen habitualment la desaparició forçada des que va començar el que es coneix com a Guerra contra el Terror, el 2001, contra defensors i defensores dels drets humans, activistes polítics, estudiants i periodistes, i, segons grups de víctimes i famílies, encara es desconeix la sort de centenars de persones.

El projecte de llei de reforma més recent, que està actualment tramitant-se al Parlament, conté defectes fonamentals i no reuneix els requisits mínims del dret internacional, que prohibeix estrictament la desaparició forçada.

"La desaparició forçada és des de fa molt una taca en l'historial de drets humans del Pakistan i provoca una angoixa inimaginable a centenars de famílies. Tot i que l'actual govern ha estat reconegut això en reiterades ocasions, la continuació de la pràctica transmet missatges contradictoris als grups desesperats per conèixer la sort i el parador dels seus éssers estimats. El fet que ningú hagi rendit comptes malgrat totes aquestes iniciatives és també motiu de preocupació", va dir Dinushika Dissanayake, directora adjunta d'Amnistia Internacional per a Àsia Meridional.

"Quan es va anunciar, al gener de 2019, la reforma proposada va oferir l'esperança que podria existir voluntat política de prohibir per fi les desaparicions forçades. Dos anys i mig després, tenim una proposta diluïda que no compleix el que es va prometre".

L'actual projecte de llei de reforma incompleix les normes que estipula el dret internacional en diversos camps, sobretot en relació amb l'àmbit de la llei que identifica qui pot ser perpetrador, perquè només prohibeix les desaparicions forçades comeses contra una persona que sigui ciutadana del Pakistan o que estigui al Pakistan, sense tenir en compte a les persones pakistaneses que podrien ser responsables d'una desaparició forçada a un altre país, les possibles víctimes estrangeres i els casos en els quals el presumpte infractor està present a qualsevol territori sota la jurisdicció del Pakistan, tal com preveu el dret internacional. A més, el projecte legislatiu només s'aplica a casos en què s'hagi produït "una privació de llibertat il·legítima o il·legal", sense reconèixer que la desaparició forçada pot ser comesa fins i tot després d'una detenció o una detenció legítima. De manera similar, el projecte tampoc reconeix que no és necessari el coneixement, l'aquiescència o el suport per l'Estat d'una desaparició perquè aquesta constitueixi delicte.

Igualment, la reforma no defineix amb claredat el seu mandat ni especifica en quina estructura legal podran presentar una denúncia les famílies de les víctimes, com es determinarà la indemnització i quin efecte retroactiu tindrà la llei, si la té.

El projecte legislatiu va ser presentat davant el Parlament pel Ministeri de Drets Humans el 7 de juny. En l'actualitat es troba a la Comissió Permanent d'Interior de l'Assemblea Nacional que, després de gairebé tres mesos, encara no ha fet cap comentari. Amb prou feines unes setmanes després que es presentés la reforma, el 26 de juny, les autoritats van segrestar l'activista polític Seengar Noonari.

Amnistia Internacional també demana a les autoritats pakistaneses que s'adhereixin sense demora a la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçades sense fer cap reserva al seu text i revelin immediatament el parador i la sort de les persones que segueixen desaparegudes.

"Les desaparicions forçades han deixat un llegat inesborrable i dolorós al Pakistan. Per avançar des d'aquest passat, les autoritats han de no només accelerar aquestes reformes, sinó també ser totalment transparents sobre la sort de totes les persones segrestades per agents de l'Estat i altres grups, i començar a exigir que els perpetradors retin comptes dels seus actes", va concloure Dinushika Dissanayake.

Informació complementària

El Pakistan ha fet alguns progressos limitats cap a la prohibició de les desaparicions forçades. Sentències recents del Tribunal Superior d'Islamabad han establert jurisprudència sobre la indemnització a famílies de víctimes de desaparició forçada i la imposició de multes a organismes encarregats de fer complir la llei; no obstant això, no és clar si aquestes resolucions s'han implementat.

Seengar Noonari va ser retornat a la seva família cinc setmanes després d'haver estat objecte de desaparició forçada.