La vigília de la decisiva Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic COP26, un nou article fotogràfic realitzat per Amnistia Internacional per documentar les vides de les persones que resideixen a Jacobabad (una de les ciutats més caloroses del món) ofereix una crua il·lustració de l'impacte del canvi climàtic en els drets humans, i subratlla la immediatesa de la crisi climàtica per a algunes de les persones més empobrides del planeta.
La recopilació “Unliveable for Humans”(Inhabitable per als éssers humans), utilitza imatges i testimonis per mostrar la miríada de formes en què el fet de no abordar la crisi climàtica afecta als drets a la salut, l'educació i un medi ambient saludable per als qui resideixen en Jacobabad, una ciutat d'uns 200.000 habitants a la província de Sind (Pakistan), on la temperatura ha superat regularment els 50°C en els últims quatre estius. Almenys en quatre ocasions des del 1987, els nivells de temperatura i humitat han aconseguit un llindar descrit pels experts com “més calorós del que un cos humà pot gestionar”* en aquesta ciutat, una de les dues úniques ciutats del món que han arribat a aquesta poc envejable situació.
“Aquestes imatges i testimoniatges haurien de servir com a alliçonador recordatori per als participants en la COP26 que la riquesa dels països industrialitzats, basada en combustibles fòssils i pràctiques no sostenibles, ha posat en perill la supervivència de milions de persones a tot el món, especialment als països en desenvolupament”, ha manifestat Rimmel Mohydin, responsable de campanyes sobre Àsia Meridional d'Amnistia Internacional.
“La crisi climàtica no és una amenaça distant, sinó una realitat quotidiana. No queda tempes per als dubtes, les tàctiques dilatòries i les solucions a mitges, quan els drets humans de tantes persones s'han enfrontat a aquesta amenaça sense precedents”
“Per els qui viuen en Jacobabad, igual que per moltes altres persones a tot el món, i especialment en el Sud global, la crisi climàtica no és una amenaça distant, sinó una realitat quotidiana. No queda temps per als dubtes, les tàctiques dilatòries i les solucions a mig fer, quan els drets humans de tantes persones s'enfronten ja a aquesta amenaça sense precedents.”
La vida a Jacobabad es regeix pels intents d'escapar de la calor: els seus habitants recorren a tots els mitjans disponibles, des dels ventiladors moguts per rucs fins a l'ús d'enormes blocs de gel per refrescar els sòls. Per mantenir-se frescos durant la jornada laboral, els treballadors agrícoles utilitzen amb freqüència bombes de mà per donar-se dutxes ràpides o se submergeixen en les brutes aigües residuals que s'acumulen en els camps baixos, exposant-se a infeccions de pell. Shah Bux, resident local, va explicar a Amnistia Internacional que, per combatre la calor, “els nens i nenes es fiquen al llit amb la roba mullada. És l'única manera en que poden dormir”.
La població de Jacobabad roman en la pobresa i sotmesa a pràctiques laborals que constitueixen explotació, en una situació agreujada per una calor abrusadora que no dona respir. Algunes de les persones que més risc corren a la ciutat són les aproximadament 5.000 que treballen en la fabricació de maons; aquestes persones produeixen un contingent diari de 1.000 maons per menys de 5 dòlars nord-americans al dia, treballant al costat de forns a l'aire lliure, sovint sense cap protecció contra la calor.
“Amb aquesta calor costa respirar però, si descanso, la meva família i jo passarem gana. Així que, com faré una pausa?”, va dir Gulab Birohi, peó agrícola i treballador d'una fàbrica de maons, de 70 anys, a Amnistia Internacional.
Les dones de la ciutat estan especialment exposades a la calor extrema, perquè no tenen el mateix accés a mecanismes de refrigeració que altres persones. Les convencions socials dicten que no poden donar-se banys ràpids en públic, com fan els homes, ni ficar-se en les masses d'aigua properes, com fan els nens. Sovint es veuen obligades a dormir a l'interior de cases sufocants perquè si dormen al ras poden patir violència sexual i de gènere.
La capacitat de Jacobabad per fer front a la calor extrema s'ha vist minvada per la desforestació descontrolada i l'escassetat d'energia, així com per la falta d'accés a aigua i habitatge adequat. La majoria de les escoles manquen d'electricitat i resulten en gran part inaccessibles a causa de l'absència de transport públic. La reticència a caminar grans distàncies en plena calor fins a escoles inadequadament equipades per protegir-los de les altes temperatures ha provocat que molts nens i nenes abandonin l'educació.
“Tret que les i els dirigents mundials es comprometin prendre en la COP26 les mesures audaces i concertades que tan desesperadament es necessiten, ciutats com Jacobabad seguiran patint una calor i una humitat cada vegada més extrema”, ha declarat Rimmel Mohydin.
Amnistia Internacional demana també a les autoritats del Pakistan que engeguin mesures adequades d'adaptació climàtica per protegir de forma efectiva els drets de la població de Jacobabad en el context d'unes temperatures cada vegada més altes i dies cada vegada més freqüents de calor insuportable.
Informació complementària
En la vigília de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic COP26, Amnistia Internacional demana a tots els països que es comprometin a aconseguir uns objectius de reducció d'emissions ambiciosos i que tinguin en compte els drets humans per mantenir-nos per sota d'un augment global de temperatura de 1,5°C. Aquí trobaran la llista completa de crides d'Amnistia Internacional, i més informació sobre la postura de l'organització respecte als drets humans i el canvi climàtic.
Es preveu que el Pakistan sigui un dels països més afectats per l'augment de les temperatures en les properes dècades: recents conclusions conjuntes del Banc Asiàtic de Desenvolupament i el Banc Mundial han destacat el risc creixent risc de fenòmens climàtics extrems i inseguretat alimentària.
El govern pakistanès ha treballat activament sobre el canvi climàtic, i ha cridat una vegada i una altra l'atenció cap a la vulnerabilitat del seu país i la manca de responsabilitat per la crisi. S'ha anunciat un seguit de noves mesures contra el canvi climàtic, però els qui resideixen en Jacobabad encara no se n'han beneficiat. A la ciutat no s'han engegat programes de reforestació, als seus habitants no se'ls han proporcionat fonts fiables d'energia renovable, i també segueix sent difícil accedir a assistència i a informació per fer front a les onades de calor.
* Una investigació duta a terme per la Universitat de Loughborough i publicada al maig de 2020 va concloure que Jacobabad i Ras al Khaimah (Unió dels Emirats Àrabs) havien aconseguit nivells de calor i humitat en els quals el cos humà ja no pot refrescar-se mitjançant la suor: una situació que pot provocar la mort d'una persona en qüestió d'hores.